‘Midterms’ 2022
Recompte d’infart en les eleccions dels EUA per determinar el control del Congrés
Els republicans guanyen terreny, però no poden confirmar la victòria encara en cap de les dues Cambres
Tant els conservadors com els demòcrates sumen victòries significatives en carreres estatals
Directe amb l’última hora de les legislatives dels EUA
Escac dels negacionistes electorals a la democràcia
Després d’una campanya d’infart, plena de tensió i incertesa, l’escrutini de resultats en les eleccions legislatives que han celebrat els Estats Units aquest dimarts no està desentonant. El recompte continua i té expectants tant demòcrates com republicans.
Tot i que els conservadors estan guanyant terreny en carreres a la Cambra baixa, en la qual es renoven els 435 escons, encara no poden confirmar poder arrabassar el control als demòcrates. Tampoc en la disputada lluita al Senat, en el qual es renoven 35 escons, s’ha decantat encara qui controlarà la Cambra alta, actualment sota una exigua majoria demòcrata garantida només pel vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris. L’agenda del president Joe Biden depèn d’aquests resultats.
De moment, però, el que apunten les paperetes escrutades fins ara és que no s’ha produït l’onada vermella o republicana que alguns predeien que podria arribar en aquests comicis crucials. I el Partit Demòcrata, almenys fins a la mitjanit, ha acusat menys pèrdues de les que s’anticipaven.
En la carrera pel Senat, per exemple, els demòcrates han aconseguit contundents reeleccions a Nou Hampshire i Colorado, dos dels estats que les enquestes presentaven com a molt disputats. Els republicans, per la seva banda, han aconseguit mantenir l’escó de la Cambra alta que es disputava a Ohio, on s’ha imposat JD Vance, l’autor de ‘Hillbilly elegy’ que havia sigut recolzat per Donald Trump. Però dues carreres clau, la de Pennsilvània entre John Fetterman i Mehmetz Oz, i a Geòrgia entre Raphael Warnock i Herschel Walker, continuen extremadament ajustades. Si a Geòrgia cap dels candidats aconsegueix més del 50% dels vots se n’anirà a una segona volta el 6 de desembre.
Carreres estatals
El que sí que es coneixen ja són nombrosos destacats guanyadors en carreres estatals, en les quals s’elegia 36 governadors i desenes de legislatures i altres càrrecs. Aquests duels es consideraven especialment transcendentals per al futur de la democràcia als EUA davant la forta presència entre els candidats republicans de negacionistes electorals que han adoptat la mentida de Donald Trump sobre un inexistent frau electoral i amenacen també amb desafiar els resultats d’aquests o futures eleccions, incloent-hi les pròximes presidencials del 2024.
Un dels més importants triomfs conservadors han arribat a Florida, on s’ha confirmat el fort gir cap al Partit Republicà de votants que durant dècades van fer de l’estat una frontissa que oscil·lava entre republicans i demòcrates. El governador Ron DeSantis, una figura de pes creixent en la formació conservadora, i el nom que més sona com a possible rival de Donald Trump per a una candidatura presidencial el 2024, ha sigut reelegit de manera contundent. També a l’estat ha renovat el seu escó al Senat Marco Rubio i s’han produït altres victòries republicanes per al Congrés.
També han sigut significatives les reeleccions dels governadors republicans de Texas, Greg Abbott, i Geòrgia, Brian Kemp, que s’han imposat respectivament a Beto O’Rourke i Stacey Abrams.
Victòries demòcrates
Els demòcrates, per la seva banda, han aconseguit algunes significatives i històriques victòries. A Nova York, per exemple, la governadora Kathy Hochul ha aconseguit amb la reelecció resistir l’envit del republicà Lee Zeldin, que amenaçava el bastió demòcrata.
A Massachusetts Maura Healey s’ha convertit en la primera dona que arriba al càrrec de governadora a l’estat. Serà també la primera governadora obertament lesbiana en la història dels EUA. A Maryland, mentrestant, Wes Moore, figura en ascens en el partit, es convertirà en el primer governador negre de l’estat, que ara estava en mans republicanes. És només el tercer governador negre en la història dels EUA.
Altres resultats destacats
En altres resultats destacats la republicana Sarah Huckabee Sanders, que va ser portaveu de la Casa Blanca i ardent defensora de Donald Trump, ha sigut elegida governadora d’Arkansas, un lloc que també va ocupar el seu pare, Mike Huckabee.
També ha renovat el seu càrrec a la Cambra de Representants la polèmica congressista de Geòrgia Marjorie Taylor-Greene. La política va ser expulsada de les seves funcions en comitès pels demòcrates per propagar teories de la conspiració, incloent-hi de QAnon, i per declaracions extremistes, però podrà recuperar aquestes posicions si els republicans aconsegueixen la majoria a la Cambra.
Els demòcrates, mentrestant, han aconseguit també que arribi a Washington des de Florida el primer congressista de la generació Z: Maxwell Frost, de 25 anys.
Enquestes a peu d’urna
Abans que s’anessin coneixent els resultats, l’atenció se centrava en les enquestes a peu d’urna, primera radiografia de la voluntat dels ciutadans. En una de publicitada per CNN, dues terceres parts dels sondejats s’han mostrat insatisfets i fins i tot enfadats amb la situació del país. L’aprovació del president Biden en aquestes consultes es quedava, amb el 45%, nou punts per sota del 54% que posava un suspens a la seva gestió.
Un retrat similar del pessimisme sobre el país el llançava VoteCast, un sondeig entre votants fet pel prestigiós Centre d’Investigació Nacional d’Opinió de la Universitat de Chicago per a l’agència Associated Press, la principal referència sobre resultats electorals als EUA. Segons aquesta enquesta, els nord-americans s’han desanimat profundament sobre l’estat dels EUA i el seu futur.
A l’hora d’emetre els seus vots, per als preguntats per VoteCast han pesat especialment l’elevada inflació, actualment en el 8,2%, que ha sigut clau per al 50%, i les preocupacions sobre la fragilitat de la democràcia (44%). Per a prop del 25%, el factor decisiu del seu vot ha sigut la decisió aquest any del Tribunal Suprem de derogar la protecció constitucional del dret a l’avortament.
Tensions i conspiracions de Trump
La jornada de votació en persona ha estat esquitxada per episodis que han recordat la tensió que envolta aquests comicis, els primers que arriben després de la derrota de Donald Trump en les presidencials del 2020, que el republicà continua qüestionant, i els primers també després de l’assalt al Capitoli.
A la decisiva Pennsilvània i al comtat que inclou Filadèlfia, principal nucli urbà i on el vot negre és determinant, per exemple, l’alentiment del procés per comptar entre 15.000 i 30.000 vots estava assegurat després que la ciutat decidís utilitzar un laboriós procés de comprovació davant una demanda presentada per un grup rere el qual hi ha figures com William Barr, ex fiscal general de Trump, i Karl Rove, l’estrateg que va ser «arquitecte» de la presidència de George W. Bush.
Al comtat de Fulton, a Geòrgia, un altre estat on la lluita per l’escó al Senat és tan acarnissada com a Pennsilvània i on hi va haver també tensions el 2020, una mare i un fill que treballaven en un centre electoral van ser retirats de les seves funcions després d’exposar-se que havien participat en les protestes a Washington el 6 de gener del 2021 que van culminar amb l’assalt al Capitoli. Centenars de policies patrullaven més de la meitat dels 300 col·legis electorals per mirar de protegir els treballadors, que després de les presidencials van veure disparades les amenaces, fins i tot de mort, contra ells.
Problemes que van patir el 20% de màquines de tabulació de vots a Maricopa, el comtat més poblat i transcendental de la crucial Arizona, van ser diagnosticats per dues de les autoritats electorals republicanes com a simples fallades tècniques. Això no va impedir que mitjans de dreta i figures del partit local comencessin a agitar de nou teories conspiradores i fantasmes de suposat frau electoral. La presidenta dels republicans d’Arizona, Kelli Ward, va arribar a parlar d’«activitats il·lícites» i va demanar dimissions.
També el mateix Trump va tornar a recórrer a l’agitació. «Arriben informes des d’Arizona que les màquines de votació no estan funcionant correctament en àrees predominantment conservadores», va dir. ¿És possible que això sigui cert quan la gran majoria dels republicans han esperat fins avui per votar? ¿Ja hi tornem a ser? ¡El poble no ho tolerarà!», va dir.
Mentrestant, a Florida i a Missouri, els secretaris d’estat republicans es van negar a acceptar que entressin als col·legis electorals observadors federals que el Departament de Justícia ha repartit per tot el país per mirar d’assegurar que no s’infringeixen els drets de vot de les minories.
Notícies relacionades
