Vencedors i vençuts de les legislatives als EUA: quatre lectures del resultat

Aquestes eleccions havien de ser l’alfombra vermella que portaria Donald Trump a anunciar la seva nova candidatura a la Casa Blanca la setmana que ve, convertit en el líder indiscutible del Partit Republicà. Al cap i a la fi, seus eren la majoria de candidats, elegits per la seva lleialtat i adhesió a la falsa teoria del frau electoral en contra del criteri d’altres líders conservadors, partidaris d’apostar per la capacitació dels elegits. El resultat, tanmateix, no ha estat a l’altura.  

Si bé més de la meitat dels 370 candidats que van qüestionar la legitimitat de la victòria de Joe Biden el 2020 han resultat elegits, segons una anàlisi del ‘New York Times’, algunes de les grans apostes de Trump han acabat punxant i posant en perill la conquesta conservadora del Senat. Van perdre a Pennsilvània i Nou Hampshire, i si es manté la tendència, també ho faran a Arizona i Geòrgia, estats a priori propicis. Per a súmmum, Ron DeSantis, l’home que es perfila potencialment com el seu principal rival per al 2024 en el si del partit, ha sortit més reforçat que cap altre republicà en aquestes eleccions.  

No s’hauria de descartar que es reobri la caixa dels trons en el partit si els conservadors no acaben imposant-se a les dues cambres.   

La tradició està per trencar-se, però pocs presidents ho han aconseguit. El desgast presidencial sol traduir-se en pèrdues massives per al seu partit en les eleccions de mig mandat. Trump va perdre 38 escons del Congrés el 2018; Obama, 69 el 2010; Bush, 36 el 2006, i Clinton, 60 el 1994. Aquesta vegada el còmput global continua sent una incògnita, però tot apunta que la sagnia demòcrata se circumscriurà a la Cambra de Representants, on els republicans continuen sent favorits per recuperar la majoria, i serà relativament modesta.  

L’explicació podria estar en el rebuig creixent de l’extremisme que s’ha apoderat de la política nord-americana. Els votants independents, que habitualment castiguen el partit en el poder a les legislatives, es van decantar aquesta vegada pels demòcrates (49% davant el 47%), segons les enquestes a peu d’urna. Aquests mateixos sondejos van concloure que Trump genera més rebuig entre l’electorat que Biden (60% davant el 54%). Al que caldria afegir la importància que van donar al dret a l’avortament, defensat pels demòcrates i revocat fa uns mesos pel Tribunal Suprem de majoria conservadora, milions de votants, segons aquests mateixos sondejos. 

Són moltes les eleccions presidencials que han acabat decidint-se en aquests dos estats, considerats fins ara com a estats frontissa, tan disputats que la victòria estava a l’abast de qualsevol dels partits. Aquestes ‘midterms’, tanmateix, han acabat amb aquesta percepció. A l’‘estat assolellat’, el governador Ron DeSantis es va imposar al seu rival demòcrata per gairebé 20 punts, guanyant fins i tot en comtats com Miami-Dade, que Hillary Clinton es va emportar per un marge de 29 el 2016. Una cosa semblant al que va aconseguir el senador republicà Marco Rubio, que es va imposar per 16 punts.  

Els dirigents demòcrates a Florida estan que treuen foc pels queixals. Acusen al partit de no haver invertit allà prou, deixant que la població llatina continuï basculant cap a la dreta, que es nodreix també dels pensionistes que s’instal·len a l’estat pel seu clima i baixos impostos. A Ohio els motius del gir són una mica diferents. La classe treballadora del que passa per ser un dels estats més desindustrialitzats ha comprat el proteccionisme de Trump i les seves arengues contra la Xina i ha passat a votar contra els seus interessos de classe.   

A curt-mig termini pot ser un problema d’envergadura per als demòcrates si els dos estats deixen de ser competitius. 

Dirigents de l’esquerra demòcrata com Bernie Sanders van criticar en la recta final de la campanya que el missatge dels seus s’hagués centrat massa en qüestions socials com l’avortament, però tot indica que aquesta aposta hauria donat millors resultats de l’esperat. Diverses anàlisis afirmen que la defensa de l’avortament hauria tingut un paper molt rellevant en algunes de les carreres més disputades. No en va, va ser el factor decisiu per a 3 de cada 10 votants, segons les enquestes a peu d’urna.  

Aquests sondejos diuen també que el 60% del país defensa la possibilitat d’interrompre voluntàriament l’embaràs, ara revocada pel Suprem. I aquest criteri es va imposar també en els referèndums celebrats sobre això. Califòrnia, Vermont i Michigan han passat a emparar a les seves respectives constitucions el dret a l’avortament, mentre que els votants de Kentucky, un estat conservador on està actualment prohibit, van rebutjar una esmena que hagués declarat que no hi ha cap dret a realitzar avortaments a l’estat.