La retirada russa de Kherson fa minvar la credibilitat del Kremlin i empeny Kíiv a buscar una victòria total

No hi ha cap dubte que Ucraïna s’apunta una victòria militar de gran rellevància, que té una enorme dimensió política. Més que mai, els soldats ucraïnesos demostren que, proveïts amb les armes adequades, no només poden frenar l’enemic, sinó que l’obliguen a retrocedir, cosa que inevitablement incrementarà la confiança del Govern de Kíiv sobre les seves capacitats per expulsar l’Exèrcit rus del seu territori mitjançant les armes, desincentivant-lo a l’hora de buscar un alto el foc o armistici amb Moscou. «Està clar per què Rússia necessita negociacions i congelar la guerra, però ¿per què Ucraïna necessitaria això? Continuem alliberant els nostres territoris», ha tuitejat Mikhailo Podoliak, assessor del president Volodímir Zelenski. Els analistes esperen que el bàndol ucraïnès reclami amb més força als seus aliats occidentals nous enviaments d’armament, donat els excel·lents resultats en el camp de batalla.

Rússia, en canvi, assumeix el cop més gran per a la credibilitat del seu Exèrcit des de l’inici de les hostilitats, que sobrevé a més després d’una sèrie de derrotes en altres fronts de guerra que han posat en evidència i en vista de tot el món les greus carències que afecten les seves Forces Armades. Ni tan sols el president Vladímir Putin, que no va voler aparèixer en pantalla en el moment d’anunciar-se el replegament per desvincular-se davant la ciutadania russa de les males notícies, com és una tònica habitual durant el seu mandat, es deslliura de la crema. Fa tot just un mes, va anunciar amb tota la pompa que les quatre províncies ucraïneses ocupades, total o parcialment –Zaporíjia, Donetsk, Lugansk i Kherson– havien sigut annexionades, incloent la capital homònima d’aquesta última regió, i en les últimes setmanes es negava contra vent i marea a accedir a les demandes dels seus generals per retirar-se. També la dissuasió nuclear russa se’n ressent: en principi, segons la lògica de Moscou, Kherson era una ciutat russa. I d’acord amb la doctrina militar del Kremlin, una agressió convencional contra la integritat territorial de la Federació Russa és susceptible de ser resposta amb armes atòmiques, una cosa que finalment no s’ha produït.

L’avenç ucraïnès a la província de Kherson té una traducció immediata en el camp de batalla. Una vegada Kíiv consolidi les seves posicions en el marge dret del riu Dniéper, tindrà dins del seu camp de tir les carreteres de l’istme que uneixen les línies russes amb la península de Crimea, en mans de Moscou des de fa ja vuit anys, i considerada una fortalesa militar. Les rutes esmentades, a partir de llavors, podran ser atacades amb drons i artilleria de llarga distància, fent minvar decisivament aquesta imatge d’invulnerabilitat de l’estratègic territori annexionat el 2014 i seu de la flota del mar Negre, on, fins fa poc i malgrat la guerra, fins i tot els turistes russos se sentien segurs per passar les seves vacances d’estiu i anar a la platja.

Rússia, per la seva banda, consolidarà les seves posicions defensives al darrere d’un riu cabalós que, segons els estrategs militars, constitueix una bona defensa natural davant un enemic que avança. Això sí. Perquè aquesta nova realitat al front de guerra pugui materialitzar-se, és necessari que la retirada es faci de forma ordenada i sense deixar enrere valuoses peces d’armament, no com va succeir a la província de Khàrkiv a mitjans de setembre, estimen els experts militars. «Molt dependrà de fins a quin punt els russos poden organitzar una retirada ordenada; si això es produeix, tindran una possibilitat més gran de consolidar-se al llarg d’una línia de defensa viable», escriu l’analista Mark Galeotti a la prestigiosa revista britànica The Spectator.

Paradoxalment, la victòria de l’Exèrcit ucraïnès pot tenir greus conseqüències per a la minvada qualitat de vida dels ciutadans ucraïnesos, tenint en compte la demostrada tendència del Kremlin de respondre als revessos en el camp de batalla amb atacs contra objectius i infraestructura no militars. En el bàndol ucraïnès es tem especialment que la ciutat de Kherson acabi patint una sort similar a la de Mariúpol i experimentant un grau de destrucció semblant, ara que l’artilleria russa es posicionarà de manera confortable a l’altra vora del riu i podrà bombardejar a plaer si així ho desitja. De fet, en les últimes hores, el bàndol ucraïnès va informar que les tropes russes estaven destruint, mitjançant explosions, infraestructura civil crítica en una ciutat que pateix de manera regular talls en el subministrament de llum i d’aigua.

A Moscou, aquest nou pas enrere de segur empenyerà les forces ultranacionalistes a pressionar Putin per adoptar mesures més dràstiques, incloent la possibilitat d’una mobilització general. El líder txetxè, Ramzan Kadírov, un aliat pròxim del líder del Kremlin, va arribar a declarar, després de la precipitada retirada de la província de Khàrkiv al setembre, que s’havien comès «errors» en la conducció «de l’operació militar especial», i va amenaçar d’acudir «als màxims dirigents del país». Igor Girkin, àlies Strelkov, un dirigent ultranacionalista que va tenir un paper important en l’inici de la guerra del Donbass el 2014, va arribar a augurar que Rússia ja havia perdut la guerra i que ja només era qüestió de temps que la derrota es materialitzés. Un dels flancs sota observació del Kremlin són els denominats blog ultranacionalistes, que distribueixen continguts a través de Telegram, estan regentats per influencers desplegats al front o amb bones fonts militars i compten amb centenars de milers de seguidors. Segons van assegurar fonts oficials a la periodista Ekaterina Vinokurova, al Kremlin li irriten en gran manera «els intents d’aquests ultrapatriotes de dictar l’agenda de l’operació militar especial» i de difondre «la seva narrativa» del conflicte.