Itàlia i França: pols per la política migratòria. ¿Qui té raó i com afectarà la UE?

França assegura que Itàlia ha ignorat la solidaritat europea. En paraules simples, això significa que, en aquests anys, Brussel·les ha pagat a Itàlia per ser un dels països més exposats geogràficament a la immigració procedent de l’Àfrica, de manera que s’encarregui de gestionar el fenomen. En concret, Itàlia s’ha beneficiat d’una ajuda europea de 1.044 milions d’euros des del 2015 fins al 2021. És una xifra, com mostren dades que ha analitzat aquest diari, que ha crescut amb el pas dels anys i que procedeix bàsicament de dos fons: el Fons d’Asil, Migració i Integració i el Fons de Seguretat Interior.

Aquesta és la raó del retret del ministre d’Interior francès, Gerald Darmanin, que, a l’anunciar la decisió de França d’acollir els 234 migrants de l’Ocean Viking, va carregar contra Itàlia amb un llenguatge burocràtic però ferm. Va afirmar que Itàlia ha ignorat «la solidaritat europea i els seus compromisos», cosa que pot tenir «conseqüències molt fortes en la relació bilateral [entre França i Itàlia] i en la relació entre la UE i el Govern italià».

L’actual crisi podria acabar derivant en un aïllament d’Itàlia en el si de la UE. Darmanin ha posat en discussió les ajudes que Itàlia rep de Brussel·les. És més, el ministre francès fins i tot va anunciar una possible reunió de França, Alemanya i la Comissió Europea, i va dir que ara «cal organitzar les coses d’una altra manera perquè Itàlia no pugui aprofitar-se de la solidaritat sent ella mateixa egoista». 

Altres represàlies anunciades per França han sigut l’amenaça de suspensió de la seva participació en el programa de reubicació de migrants que arriben a Itàlia, i l’enviament de 500 agents a la seva frontera amb el país transalpí. A més, París també ha demanat a Alemanya posar-se del seu costat. Tot i així, caldrà esperar per conèixer els passos diplomàtics d’Itàlia i també caldrà entendre si França voldrà complir les seves amenaces, o si es tracta d’un enfrontament extemporani que serà resolt en els pròxims dies. Antonio Tajani, l’actual ministre d’Exteriors d’Itàlia i expresident del Parlament europeu, s’ha mostrat com un dels possibles interlocutors en aquesta crisi.

Meloni ha qualificat aquest dijous d’«agressiva», «incomprensible» i «desproporcionada» la reacció de França. La primera ministra italiana ha posat sobre la taula les xifres de migrants que acull el seu país davant les del país veí i ha insistit a reclamar un canvi en la política migratòria europea. «No crec que hàgim de discutir cada vegada amb França, Grècia, Espanya... L’única solució comuna, i ho vaig parlar amb Macron, Alemanya i la UE, és la defensa de les fronteres exteriors de la UE, bloquejant les sortides, obrint centres», ha afegit.

D’acord amb xifres del Ministeri d’Interior italià actualitzades aquest dijous 10 de novembre, el país transalpí va rebre 30.780 migrants el 2020, 57.458 el 2021 i 89.826 en el que va del 2022. Això significa que la xifra s’ha triplicat en tot just tres anys. Les dades són similars a les de l’agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), actualitzades el 6 de novembre i segons les quals Roma ja ha rebut aquest any un total de 86.810 migrants, tres vegades més que Espanya (28.899), i també més que Grècia (13.719), Malta (314) i Xipre (3.516). Dades que fan reflexionar ja que la ruta cap a Itàlia ha crescut en un any en què la guerra a Ucraïna ha agreujat la crisi alimentària i el país transalpí ha celebrat unes eleccions que han portat la ultradreta al poder.

Tot i així Itàlia no és avui el primer país per nombre de sol·licitants d’asil, que encapçala Alemanya (232.000 persones), seguida per França (82.000), el Regne Unit (83.000) i Espanya (91.000), segons dades de l’ACNUR i de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

Un problema real és que no funciona el mecanisme de repartiment pactat pels països europeus per ressituar els migrants que rep Itàlia. Com va assenyalar el ministre d’Interior italià, Matteo Piantedosi, només 13 països es van comprometre a rebre aquest any uns 8.000 migrants arribats a Itàlia. I d’aquests, en el dia d’avui, només n’han sigut ressituats la nimietat de 117. A més d’això, Itàlia, juntament amb la resta dels països del Med5 (entre els quals hi ha Espanya), ha manifestat la seva inconformitat per l’encallada reforma del Conveni de Dublín i per la falta d’avenços en les negociacions per millorar el Pacte Europeu sobre Migració i Asil.

¿Per què el Govern italià carrega les tintes contra les oenagés, quan aquestes només rescaten el 16% dels migrants? És la gran incògnita, que planteja al seu torn altres interrogants: ¿Qui es beneficia d’aquesta crisi? ¿Per què Itàlia la fa esclatar ara? De fet, en el que va de l’any els països del sud d’Europa, han rebut un total de 126.408 migrants arribats via mar. Una xifra en línia amb altres anys i molt més baixa que els 1.032.408 que aquests països van rebre per terra i mar el 2015, any de l’última gran onada.

Sí que és cert que, aquest any, Itàlia ha rebut migrants que han salpat de tots els països africans del Mediterrani central (Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte), segons dades de l’ACNUR. Però, tot i així, només el 16% dels migrants va ser rescatats per oenagés en els primers sis mesos d’aquest any, una dada similar a la del 2021 (15,5%). La resta han sigut salvats per barcos del Govern italià i, en menor quantitat, han arribat sols a les costes italianes.