José Manuel Albares: «No podem permetre que l’agressió russa desestabilitzi cap país de la UE»

¿Quines seran les prioritats de la presidència espanyola?

Hem de veure com acabaran la presidència txeca i la sueca, però hi ha coses que comencen a estar clares: la pau a Ucraïna i a Europa, la recuperació econòmica, la sortida total de la crisi de la covid, les conseqüències econòmiques i socials de la guerra, finalitzar la reforma del mercat energètic europeu i impulsar les polítiques socials. També farem tot el possible en matèria d’immigració i asil. No som tontos i sabem que hi haurà dificultats. Sabem com estan les coses al Mediterrani, però mirarem de fer tot el possible. No puc dir si tindrem èxit, però tenim un bon coneixement d’aquest tema i mirarem d’arribar a un acord equilibrat entre solidaritat i responsabilitat real. La responsabilitat i la solidaritat a la carta no funcionen.

El ministre italià Antonio Tajani ha dit que la immigració és un problema europeu. Vol reubicacions i un nou mecanisme de solidaritat.

És un problema europeu. No hi ha manera de fer front a la migració irregular si no és a escala europea i si no cooperem amb els països de trànsit i d’origen. Veiem un augment en el nombre de persones que intenten arribar a Europa excepte a través d’una ruta: la d’Espanya. ¿Per què? Perquè tenim una llarga i sòlida cooperació amb els països d’origen i trànsit, amb el Marroc, amb els països de l’Àfrica subsahariana. No hem dit mai ‘no’ a cap acord per ajudar els altres, però no podem fer-ho sols. Tothom hi ha d’estar implicat, no només els estats de primera arribada. El segon és que els fenòmens conjunturals tenen solució. Els fenòmens estructurals han de ser gestionats i no tindran solució mentre les diferències entre l’Àfrica i Europa –en ingressos, natalitat, analfabetisme...– siguin les que són. La gent està desesperada i disposada a arriscar la seva vida. Cal voluntat política.

¿En quin moment s’ha de produir la solidaritat europea?

La situació ha estat bloquejada perquè la responsabilitat dels països de primera entrada es defineix amb molta precisió, però la solidaritat és més frugal. És un menú i no funciona. Necessitem un acord en el qual tothom sàpiga exactament el que ha de fer.

El Govern danès treballa en una solució que li permeti processar les sol·licituds d’asil a tercers països. ¿Es podria impulsar a l’àmbit europeu?

No és una cosa que tinguem al cap. No crec que sigui la manera europea (de fer les coses). No és una cosa que em plantegi ni per un segon.

¿I que sigui el país de bandera del barco que rescati els immigrants, com demana Itàlia, el que els aculli?

La tradició és que els barcos portin els immigrants als ports segurs més pròxims, els desembarquin i siguin ressituats des d’allà. És una cosa que ha funcionat molt bé. El que espero és que els Vint-i-set participin en l’esquema. El més normal, la manera més fàcil, segons la llei del mar, és anar al port segur més pròxim, desembarcar i ràpidament transferir i ressituar aquestes persones a diferents països.

¿Quines són les seves prioritats en política exterior?

Hi ha una regió al món que pensem que és la més eurocompatible i és Amèrica Llatina. Volem fer una gran cimera de líders UE-Celac (l’última va ser el 2015), una fita política i simbòlica de la qual surti un programa de treball. Volem que entrin en vigor els acords comercials amb Mèxic i Xile. Ningú entén per què no estan encara en vigor. I també amb Mercosur. Per als països d’Amèrica Llatina, els acords comercials no són només comerç. Són també un senyal de compromís polític. Un altre punt és l’agenda euromediterrània. La major part de l’èxit d’Europa els pròxims anys no s’aconseguirà sense la cooperació dels països del sud. Hem de parlar amb aquests països, entendre el que necessiten i avançar. 

¿Com ha de ser la relació amb la Xina, europea o bilateral?

La millor manera de relacionar-se amb la Xina és a escala europea, com amb els Estats Units. Això no significa que no s’hagi de tenir una relació bilateral, però sobre els grans assumptes és qüestió d’escala. El segon que hem de decidir és quan la Xina és un rival i quan pot ser un soci. Com més consens hi hagi a escala europea, millor. En tercer lloc, hi ha molts àmbits en què necessitem la Xina. Si volem marcar la diferència, necessitem la Xina en canvi climàtic. Però està molt clar que la Xina és un membre permanent del Consell de Seguretat, el paper del qual és vetllar per la pau i l’estabilitat al món. A causa de la seva força militar i econòmica, i a causa de la relació específica amb Rússia i, molt específicament, amb Vladímir Putin, pot tenir un paper de moderació en el seu diàleg amb el president rus.

¿Canviarà l’adhesió de Finlàndia i Suècia a l’OTAN el focus cap al nord o la participació espanyola?

No crec que hagi de canviar dramàticament l’OTAN ni la manera en què veiem l’OTAN. Finlàndia i Suècia ja han estat participant en els exercicis i les seves forces són compatibles des de fa molts anys. És natural que qualsevol país europeu que vulgui incorporar-se a l’OTAN ho faci. Espanya és present als països bàltics des de fa molts anys –a Letònia i Estònia– i hi continuarem sent. És clar que la principal amenaça de lluny per a la seguretat euroatlàntica en aquest moment és a l’est, però no s’ha d’oblidar que tenim amenaces procedents del sud. Les amenaces del sud són, cada vegada més, amenaces russes. Les tropes de Wagner són a molts països del Sahel. En segon lloc, s’han utilitzat el gas o la immigració irregular com armes. Això pot passar demà al sud.

¿Què pensa de l’actitud de Turquia segrestant el procés d’adhesió?

Encara estem en el procés de ratificació. No és l’únic país (que no ha ratificat). A Madrid hi va haver un acord i esperem que, com més aviat millor, Suècia i Finlàndia s’hi uneixin.

¿Espanya bloquejaria l’adhesió a la Unió Europea d’una Escòcia independent?

No m’agrada fer política ficció. Els afers exteriors i les relacions internacionals van de coses concretes i en aquests moments Escòcia és part del Regne Unit i el Regne Unit ha fet un Brexit. 

Atès que Espanya és un dels països que encara no reconeixen la independència de Kosovo. ¿Si Pristina i Belgrad arriben a algun tipus d’acord, veurem el reconeixement d’Espanya?

Tenim una política coherent. No som l’únic país. Hi ha cinc països que tampoc ho fan, però puc garantir una cosa, Espanya no serà un obstacle o problema per al diàleg entre Pristina i Belgrad. Al contrari, farem tot el que puguem perquè aquest diàleg sigui un èxit.

Hongria ha fet una campanya en contra de les sancions europees contra Rússia. ¿Tem que s’allunyin cada vegada més del consens europeu? 

Estic convençut que la unitat és la millor eina que tenim per aconseguir la pau a Ucraïna i a Europa com més aviat millor. Entenc que no tots els països estan igual d’exposats a Rússia ni tenen la mateixa dependència. No podem permetre que l’agressió russa desestabilitzi cap país de la UE, però alhora hem provat que units podem afrontar qualsevol desafiament millor que aïllats. Ho vam fer amb la covid i ho estem fent amb Ucraïna.

¿Veu possible aprovar noves sancions contra Rússia?

Des del primer paquet les sancions han sigut una cosa gradual i l’única raó per la qual les hem imposat és per portar la pau a Ucraïna. No hi ha cap altre objectiu. Volem que els soldats russos marxin. Com que són graduals, si trobem que hi ha més vies per fer més difícil la guerra a Putin, és just que les exploréssim i, si funcionen, que les adoptéssim. 

El Partit Republicà ha manifestat la seva intenció de tallar l’ajuda a Ucraïna. ¿Quin impacte pot tenir a la UE?

Les eleccions americanes han mostrat que el president Biden ha sigut recolzat en la seva política. Ha obtingut el nivell de rebuig més baix d’un president dels Estats Units en les eleccions de mig mandat. Tindrà més dificultats, però l’obstacle no serà definitiu. No s’ha d’oblidar que l’últim paquet dels Estats Units per a Ucraïna va ser aprovat per una majoria aclaparadora. Això vol dir que molts republicans hi van votar a favor. Així que no s’ha d’assumir que els republicans hi votaran en contra. A més, el president continua tenint molts poders. He escoltat que li preguntaven què canviaria a partir dels resultats i ha respost amb una paraula: res. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

¿Com van les negociacions sobre Gibraltar amb el Regne Unit?

Les negociacions van bé. Crec que per la part britànica hi ha un desig genuí d’arribar a un acord. A Espanya sempre hi ha sigut (la voluntat). Hem fet una proposta que inclou l’aeroport i esperem ser capaços d’avançar. Esperem que diguin que sí, però se’n necessiten dos per a un tango.