Trump, epicentre d’un altre terratrèmol republicà als EUA

Tres dies després que es tanquessin les urnes en les eleccions legislatives de mig mandat als Estats Units , i enmig del lent escrutini de vots que encara manté el resultat de diverses carreres en l’aire, i amb això la composició del Congrés, els demòcrates feien aquest divendres un pas més per renovar el control del Senat amb la reelecció de Mark Kelly a Arizona. Aquest control es decidirà a Nevada o, si aquí hi ha una victòria republicana, en la segona volta de la carrera a la Cambra alta a Geòrgia, el 6 de desembre. En qualsevol cas, el resultat d’Arizona era l’última gota d’un vas que ratifica que en aquests comicis els demòcrates han resistit millor de l’esperat i que la prevista marea republicana no ha arribat. La pregunta des de dimarts és per què i en la resposta entren diversos factors decisius, però n’hi ha un que es considera fonamental: Donald Trump.

En contra dels republicans ha jugat, sens dubte, la forta mobilització ciutadana en resposta a la decisió del Tribunal Suprem de derogar la protecció constitucional del dret a l’avortament. Han pesat també consideracions particulars depenent dels estats i les carreres. I hi ha hagut grups de votants que envien als conservadors senyals preocupants sobre l’estrenyiment de les seves vies cap a la victòria en futurs comicis. Continuen aconseguint avanços importants atesos els canvis demogràfics entre els llatins, però amb la seva agenda contra el control d’armes, de guerres culturals que amenacen col·lectius racials i la comunitat LGTBQ, i obviant l’emergència climàtica, cada vegada estan quedant més lluny dels demòcrates en vot jove (i especialment vot jove dels negres i llatins).

No obstant, en els seus pobres resultats en aquests comicis també hi ha hagut altres factors: la percepció que hi havia nombrosos candidats republicans «de pobra qualitat»; la consciència que els més extremistes estaven anant massa lluny en la defensa de teories conspiradores sobre inexistent frau electoral i mantenien i intensificaven l’amenaça a la integritat del sistema electoral i democràtic; el càstig a un partit que els últims i convulsos anys s’ha acovardit davant l’auge d’aquesta onada extrema dins la formació. I aquí l’innegable fil comú és Trump.

Un 60% desfavorable 

Enquestes a peu d’urna després dels comicis apunten que la visió desfavorable de Trump entre els nord-americans arriba al 60% dels votants, un índex encara més alt que el del president Joe Biden. Tot i que alguns dels candidats destacats a qui havia donat suport han guanyat la seva carrera, molts dels més extrems han patit derrotes que han restat als republicans escons i càrrecs estatals que haurien contribuït a consolidar i ampliar el seu poder, a Washington i localment. I entre alguns dels triomfs més significatius d’aquests comicis hi ha els de governadors amb una agenda conservadora però que no espanten tant els votants moderats, i que en públic no reneguen de Trump però en campanya l’han mantingut en general a distància.

Per això els últims dies Trump ha sigut definit com «el gran perdedor», un «llast per al partit», «una càrrega»... I aquests qualificatius i les crides perquè faci un pas al costat estan arribant des de veus de l’ecosistema polític i mediàtic conservador, incloent els tres mitjans de Rupert Murdoch, FoxNews, el ‘New York Post’ i ‘The Wall Street Journal’, que fins ara han sigut vitals perquè s’assentés com la figura més important i intocable del Partit Republicà.

Aquestes i altres veus estan apel·lant ara a Trump perquè cedeixi el testimoni a altres líders, i especialment al reelegit governador de Florida, Ron DeSantis, amb clares aspiracions presidencials reforçades per la seva victòria. Les accions i missatges de Trump des de dimarts, en canvi, demostren que no està disposat a seguir aquests consells. I està «furiós» per les crítiques, però també convençut que sortirà intacte d’aquesta aparent crisi i que continua sent el líder d’un partit que sota el seu domini ha radicalitzat.

Trump manté, de cara a dimarts a les nou de la nit al seu club de Mar-a-Lago, la convocatòria per al «gran anunci», que es dona per descomptat que serà el llançament de la seva candidatura per a les presidencials del 2024. La seva guerra més acarnissada l’està lliurant amb DeSantis (a qui anomena «‘DeSanctimonius’ (rosegaltars)» i l’ha titllat de «mediocre», «desagraït» i sense «lleialtat ni classe»). També ha desfermat la seva ira per Truth, la seva xarxa social, contra els mitjans de Murdoch i altres potencials rivals per aquesta nominació republicana en què de moment continua sent el clar favorit, com el governador de Virgínia, Glenn Youngkin.

Tots aquests senyals indiquen que no deixarà que el partit s’allunyi del seu control, almenys sense una baralla intestina que pot passar factura a la formació. I ho fa des d’una posició de força. El moviment MAGA (‘Make America Great Again’) continua molt viu entre les bases, que està arengant, emmarcant les crítiques que rep com a part de la suposada persecució a aquest moviment. I Trump es recolza també en precedents: tant quan era candidat el 2016 i va esclatar l’escàndol per la gravació en què parlava d’«agafar pel cony» les dones com després de l’assalt al Capitoli, va ser objecte de crítiques des de les files del seu propi partit. Però van ser efímeres.

Trump continua sent, a més, una força entre molts congressistes. I si s’acaba confirmant el control tot i que sigui per la mínima de la Cambra de Representants, està ja perfilada una ferotge guerra interna entre faccions del partit. Ja al Senat veus republicanes plantegen ajornar les votacions sobre el seu lideratge. I s’acosta un altre terratrèmol a la de Cambra de Representants.

Fins dimarts Kevin McCarthy semblava tenir garantida l’elecció per ser el líder republicà i ‘speaker’ si aconsegueixen la majoria, però en les últimes hores els membres del Freedom Caucus i altres ultres pressionen per obtenir concessions i poder i amenacen de liderar una revolta. I des del cercle més pròxim a l’expresident també li arriben missatges de pressió, com el que ha llançat al més pur estil trumpista l’assessor de l’antic mandatari, Jason Miller. «McCarthy ha de ser molt més assertiu en el seu suport al president Trump», ha dit.

 

 

 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia