Investigació internacional

Diplomàcia a l’ombra: 550 cònsols honoraris en el punt de mira de la justícia

Una investigació periodística global posa al descobert els abusos i irregularitats comeses per aquests diplomàtics voluntaris al voltant del món

Els cònsols honoraris espanyols amb problemes amb la justícia
Perfil del cònsol honorari: un refugi per a empresaris i polítics

Després de recalar a la capital de Ghana en un jet privat, el traficant d’armes internacional que es feia anomenar ‘Excel·lència’ va saludar els seus clients a l’hotel Golden Tulip i els va proposar un negoci secret: milions de dòlars en míssils i granades per utilitzar contra les forces nord-americanes. «¿Qui més sap que estic amb Hezbol·là?», els va preguntar Fauzi Jaber als seus compradors, referint-se a la seva relació amb l’organització politicomilitar libanesa, designada pels EUA i la UE com a grup terrorista. Jaber es guardava un as a la màniga per greixar l’acord. Va oferir als seus clients un títol de cònsol honorari, que els ajudaria a viatjar sense intromissions de la policia, ni tan sols en el seu equipatge. «Us faré cònsol als vostres països», els va dir Jaber abans que un dels seus socis l’interrompés. «Així tindreu un passi diplomàtic», va remarcar el soci.

L’oferta de Jaber, llançada a finals del 2012 i gravada en secret per les agències de seguretat dels EUA, prometia protecció a través de la figura poc coneguda del cònsol honorari, que permet a països de tot el món reclutar ciutadans privats per exercir voluntàriament com a diplomàtics. Creats fa diversos segles, els consolats honoraris es van concebre inicialment com una forma de representació diplomàtica per a aquells països que no podien permetre’s ambaixades a l’estranger, però avui són àmpliament utilitzats.

El càrrec recau sovint a ciutadans del país en el qual serveixen, gent que utilitza la seva reputació i contactes locals per defensar els interessos de l’Estat que representen. No cobren per la seva feina, però a canvi tenen accés al món diplomàtic i reben part de la protecció reservada als diplomàtics de carrera. La seva correspondència i documentació és inviolable. I alguns Estats els concedeixen també la valisa consular, que prevé el registre del seu equipatge, però també de caixes o contenidors enviats a altres països.

Alguns personatges corruptes i violents, tanmateix, han transformat la que és una funció honorable en una perillosa forma de diplomàcia canalla que posa en perill l’estat de dret. Almenys 551 cònsols honoraris de tot el món, tant en actiu com extitulars del càrrec, han sigut acusats de cometre irregularitats o s’han vist involucrats en serioses controvèrsies, d’acord amb la primera investigació global respecte a això, publicada sota el títol ‘Diplomàcia a l’ombra’ (‘Shadow diplomats’). Una investigació liderada pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ en anglès) i ProPublica, en la qual ha participat EL PERIÓDICO juntament amb ‘El País’, La Sexta i més de 150 periodistes de 46 països. D’aquest mig miler de cònsols honoraris sota sospita, 29 han tingut problemes amb la justícia a Espanya o mentre representaven Espanya fora de les seves fronteres.

Alguns dels 551 han sigut condemnats per delictes greus; d’altres van ser descoberts abusant del càrrec en benefici personal o han sigut criticats pel seu suport a règims autoritaris. Entre la llarga llista de perfils hi ha traficants de droga i armes, assassins, abusadors sexuals i estafadors. D’altres han servit règims corruptes, des de Corea del Nord i Síria fins al Sudan del Sud o Rússia. Entre aquests últims hi havia diversos individus pròxims a Vladímir Putin, sancionats després de la invasió russa d’Ucraïna.

Connexions amb grups terroristes

La investigació ha identificat nou cònsols honoraris amb vincles a grups terroristes. La majoria, vinculats a Hezbol·là (Partit de Déu), tot un estat dins de l’Estat libanès, un partit polític que proveeix serveis socials i té la seva pròpia milícia armada. Estretament vinculada a l’Iran i Síria, l’organització ha sigut acusada d’atemptar en diversos països. «Hezbol·là ha entès que, si utilitza aquests cònsols honoraris, bàsicament pot moure tota mena de mercaderia amb impunitat sense que ningú els descobreixi», assegura David Asher, un antic assessor del Departament de Defensa dels EUA que va investigar durant anys les xarxes criminals de l’organització. «Ensenyes el teu passaport diplomàtic i no hi ha preguntes». El mes de març passat els EUA van sancionar un empresari a Guinea, acusat d’enviar diners al grup libanès i aprofitar-se del seu estatus com a cònsol honorari per entrar i sortir del país sense gairebé escrutini.

D’acord amb la investigació conjunta, alguns dels honoraris van assumir el càrrec després d’haver sigut acusats d’irregularitats, tot i que la majoria va aixecar sospites mentre l’exercia. A Macedònia del Nord, dos cònsols russos van posar els seus consolats a disposició d’una operació de propaganda del Kremlin que pretenia limitar l’expansió de l’OTAN. A Birmània, un magnat birmà al servei de Bielorússia va utilitzar les seves connexions per subministrar armes a la Junta a Rangun durant la seva campanya genocida contra la minoria musulmana del país.

Una vegada acusats, alguns cònsols han mirat d’invocar immunitat diplomàtica per eludir la justícia. De vegades, amb èxit. Però malgrat les irregularitats que es filtren en aquest racó del món diplomàtic, pocs governs han mirat de posar-hi límit. «Els cònsols actuen de manera completament autònoma i no estan controlats per l’Estat que representen», deia un informe confidencial dels Mossos d’Esquadra sobre els cònsols honoraris a Barcelona de Mali, Albània i Croàcia, imputats per blanqueig de capitals. «El Govern espanyol no pot interferir en els seus assumptes».

No tots els països al·leguen indefensió. El mateix Govern espanyol ha pressionat discretament en els últims anys perquè diversos cònsols honoraris a la Península fossin cessats per recolzar d’una manera o altra el procés independentista a Catalunya. Altres països com el Canadà, Bolívia, Costa Rica i Montenegro han denunciat la falta de supervisió. I quan els periodistes de ‘Diplomàcia a l’ombra’ van començar a fer preguntes, Alemanya va cessar un dels seus cònsols al Brasil per abusar del seu estatus consular en un negoci immobiliari, mentre que un cònsol suís de Mongòlia –condemnat prèviament per evasió fiscal—va anunciar la seva dimissió.

L’activitat dels cònsols honoraris està regulada per la Convenció de Viena de 1963, complementada en països com Espanya per altres lleis nacionals. La Convenció concedeix als honoraris «llibertat de moviment i viatge» als països on serveixen, estableix la inviolabilitat de les seves comunicacions i els atorga immunitat pel que fa a la seva activitat consular. Aquesta immunitat, tanmateix, no és aplicable a altres comeses alienes a la seva funció diplomàtica. Nombrosos països, preocupats per l’opacitat que es deriva d’aquestes normes, han restringit alguns d’aquests privilegis. A Espanya no tenen immunitat ni generalment valisa diplomàtica, tot i que alguns Estats sí que els concedeixen aquesta última, així com el passaport diplomàtic.

Títols d’honorari al millor postor

L’any passat el Departament d’Estat dels EUA, un dels pocs països que no compten amb cònsols honoraris, va pressionar altres nacions perquè deixin de concedir matrícules diplomàtiques als seus honoraris a fi de prevenir «més frau i abús». Però aquesta figura no només segueix viva, sinó que està extraordinàriament cobejada. No en va existeixen consultores internacionals dedicades a aconseguir per als seus clients títols de cònsol honorari de països empobrits a canvi de milers de dòlars. «Viatgi a través dels canals diplomàtics com un VIP i sovint amb visat», diu la web d’Elma Global, una d’aquestes consultores, abans d’afegir que el càrrec concedeix «privilegis il·limitats per entrar i sortir» del país.

Aquesta investigació ha recollit nombrosos exemples d’honoraris que han invocat les seves credencials diplomàtiques per eludir registres i arrestos i fins i tot per eludir impostos i multes de trànsit. Un antic honorari italià a Egipte va ser condemnat per mirar de treure del país de contraban 22.000 antiguitats en un contenidor diplomàtic, des de mòmies fins a sarcòfags del ric patrimoni egipci.

Però són potser les activitats relacionades amb el terrorisme i el seu finançament el que més preocupa les autoritats de bona part del món. «Això dels cònsols honoraris s’ha convertit en un problema», assegura Jack Kelly, un antic agent especial de l’Agència Antidroga dels EUA que va investigar Hezbol·là. «Demostra que s’ha convertit en una manera organitzada de portar a terme certes activitats a l’Àfrica i probablement al voltant del món».

Aquells que abusen de la figura, tanmateix, no sempre se surten amb la seva. És el cas de Jaber, el traficant d’armes vinculat a Hezbol·là. Va caure durant el ‘Projecte Cassandra’ llançat per les autoritats nord-americanes per mirar de desmuntar l’entramat criminal de l’organització libanesa, a la qual s’acusa també de tràfic de drogues. Aquells clients amb qui Jaber es va reunir a Ghana eren en realitat informadors de la DEA que es van fer passar per representants d’una guerrilla i un càrtel colombià.

Míssils, rifles d’assalt i cocaïna

Notícies relacionades

El 2014 Jaber va ser arrestat a Praga després d’haver-se compromès a subministrar míssils terra-aire i rifles d’assalt, a traslladar i emmagatzemar cocaïna a l’Àfrica Occidental i a blanquejar els beneficis a través d’un banc a Nova York. Poc després va ser extradit a Nova York i el 2017 es va declarar culpable de conspiració per recolzar un grup terrorista colombià. Va ser sentenciat a 15 anys de presó.

En una entrevista des de la presó, Jaber va reconèixer haver ofert títols de cònsol honorari als seus clients. «Sé com treballen i sé com es creen els cònsols honoraris», va afirmar després de renegar de Hezbol·là durant la conversa. «Els cònsols honoraris mouen drogues i diners. En conec molts que estan ficats en tota mena de tonteries».