Congrés Smart City Expo
Vídeo | Vitali Klitxkó, alcalde de Kíiv: «Lluitem pel nostre país, però també lluitem per Europa»
El primer regidor de la capital d’Ucraïna parla a Barcelona de l’error que suposaria considerar que la invasió de Rússia és un «conflicte llunyà», ja que pot «desestabilitzar» tot el continent
Durant els primers nou mesos de setge, la població ha rebut 600 avisos d’atac al seu mòbil perquè es traslladessin immediatament als refugis
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Impressiona veure l’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, passejar pels passadissos del congrés Smart City que aquests dies se celebra a les instal·lacions de Fira de Barcelona de l’Hospitalet. Impressiona per la seva alçada, però, sobretot, per l’enorme i subtil seguici de seguretat que l’envolta i l’acompanya a tot arreu. No és per a menys, és l’home més important de la capital d’Ucraïna, el país que acumula ja nou mesos d’invasió per part de la Rússia de Vladímir Putin. Klitxkó ha omplert una de les sales del congrés per parlar sobre com la tecnologia els està ajudant a suportar els bombardejos de l’exèrcit rus. Però ha fet molt més que això, ha recordat que aquesta guerra és qualsevol cosa menys un conflicte llunyà que no ens afecta.
Curiós que en una mateixa fira es presentin robots que reparteixen mercaderies i que a la sala del costat es parli d’una aplicació que permet advertir la població de Kíiv que s’està produint un atac sobre la ciutat i que han de baixar immediatament als refugis. Des del 24 de febrer, quan Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna, ha relatat l’alcalde, els veïns han rebut 600 missatges com aquest: «Sirena d’atac aeri, sisplau dirigeixin-se als refugis antibombes». «Resiliència a través de la digitalització», ha resumit Klitxkó, que ha posat dret el públic en un parell d’ocasions, en una sala que s’ha quedat molt petita per a la quantitat de persones que volien escoltar la seva al·locució.
Guerra sense normes
Kíiv, com qualsevol altra ciutat europea, està immersa en un procés de modernització i automatització de processos. Van començar el 2016 i primer els va colpejar la covid. Van implementar coses tan familiars com l’aparcament intel·ligent al carrer, el bitllet digital en el transport públic, la cita electrònica per a qualsevol tràmit públic, els pressupostos municipals participatius o la instal·lació de més de 7.000 càmeres en el centre de la ciutat. «Però el gran desafiament va ser fer front a la guerra més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial», ha afirmat, deixant una mica de banda el cru conflicte dels 90 als Balcans que va acabar amb el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia i va deixar més de 130.000 morts.
Notícies relacionades«El que està passant a Ucraïna és un genocidi. No és una guerra, perquè en una guerra hi ha normes, com no tocar els nens. Han destrossat el 40% de les infraestructures vinculades a l’energia de la ciutat amb l’objectiu que l’hivern sigui molt dur per a nosaltres. Volen que els ciutadans de Kíiv es deprimeixin, però no ho aconseguiran. La gent està enfadada i disposada a fer el que sigui per defensar el seu país, casa seva i el futur dels seus fills», ha compartit Klitxkó.
L’alcalde de Kíiv ha acabat el seu discurs apel·lant a l’empatia d’Europa. Ha donat les gràcies pel suport i l’ajuda i ha insistit que seria un error considerar que això és un conflicte llunyà. «És una guerra capaç de desestabilitzar tot Europa. Estem lluitant pel nostre país i el futur dels nostres fills, però també estem lluitant per tots vostès», ha conclòs.
