La caiguda de dos míssils a Polònia desencadena la inquietud a l’OTAN

El fantasma d’un desbordament de la guerra a Ucraïna cap a territori de l’OTAN va planar ahir a la nit a les capitals europees i dels EUA. Dos coets de procedència per determinar van impactar a la localitat polonesa de Przewodow, al costat de la frontera amb el país eslau, i van causar dos morts. Mentre a Varsòvia, el primer ministre Mateusz Morawiecki convocava amb caràcter extraordinari una reunió del Comitè de Seguretat i Defensa del Consell de Ministres, el màxim òrgan consultiu de seguretat de l’Estat, a Washington el Govern nord-americà assegurava no estar en possessió d’informació que vinculés Rússia amb el bombardeig.

L’emissora polonesa de ràdio ZET va informar que els dos coets van impactar en maquinària agrícola. La policia, la fiscalia i l’Exèrcit s’havien congregat al lloc dels fets, va reportar la mateixa font. «Els bombers són al lloc dels fets; no està clar el que ha passat», va declarar a Reuters Lukasz Kucy, membre del cos local d’apagafocs. Una font de la intel·ligència nord-americana va afirmar davant un periodista de l’agència AP que els dos projectils havien sigut disparats per les forces russes i havien creuat la demarcació fronterera, un extrem que ni la Casa Blanca ni el Pentàgon van confirmar públicament: «N’estem al corrent... En aquest moment no tenim informació per corroborar» que els míssils que van impactar a Polònia eren «russos», va declarar el portaveu el Pentàgon, el general de brigada Patrick Ryder.

Moscou nega l’autoria

A Moscou, el Ministeri de Defensa rus va negar taxativament les acusacions, qualificant-les de «provocació», i va assegurar que les seves forces no havien llançat bombardejos contra objectius a Ucraïna situats en les proximitats de la frontera amb Polònia. El portaveu del Govern polonès, Piotr Muller, va demanar paciència per aclarir els fets i va fer una crida als periodistes a «no difondre informacions» no confirmades. Per la seva banda, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va qualificar els fets d’«escalada molt greu» del conflicte.

Es tracta de l’incident més greu en el qual es veu implicat un país membre de l’Aliança Atlàntica des de l’arrencada de la guerra. Es produeix, a més, pocs dies després de la retirada de les tropes russes de la ciutat del sud de Kherson, la derrota més gran patida per l’Exèrcit del Kremlin en tota la contesa. Un revés bèl·lic a què Moscou va respondre llançant, durant tota la jornada d’aquest dimarts, més d’un centenar d’atacs amb míssils i una desena d’atacs amb drons iranians contra infraestructura energètica i objectius civils a Ucraïna, i que va deixar milions de ciutadans sense electricitat i va tallar el subministrament a 16 de les 24 províncies del país, incloent Kíiv, la capital. «Està clar el que l’enemic vol i no ho aconseguirà», va respondre Zelenski en una declaració difosa per Telegram.

La reacció dels països veïns d’Ucraïna, en especial les repúbliques bàltiques, amb una percepció de l’amenaça russa molt accentuada, i temoroses que el conflicte creui finalment les fronteres, no es va fer esperar. El president de Lituània, Gitanes Nauseda, va afirmar «estar en contacte» amb «els amics polonesos», abans de demanar: «El territori de l’OTAN ha de ser defensat fins a l’última polzada». «El règim terrorista serà aturat per la força unida dels aliats», va concloure.

Defenses antiaèries

Notícies relacionades

El G-20 tanca un esborrany de pacte «en la direcció correcta» per condemnar la guerra a Ucraïna

Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora, en directe

El ministre de Defensa de Letònia, Artis Pabriks, va plantejar la possibilitat que l’OTAN subministrés «defenses antiaèries» a Polònia per defensar el seu espai aeri i el d’Ucraïna occidental. «De forma deliberada, o sense voler-ho, es tracta d’una situació inacceptable», va reblar, donant per descomptat que Rússia era l’origen de l’atac. El seu col·lega d’Exteriors a Estònia, Urmas Reinsalu, va assegurar trobar-se en consultes amb els seus col·legues per oferir una resposta «unida i ferma». La UE, per boca del president del Consell Europeu, Charles Michel, va dir recolzar «unida» Polònia.

Sigui com sigui, l’incident constitueix una escalada d’un conflicte en el qual molts analistes donen per descomptat que, tard o d’hora, acabarà superant les fronteres ucraïneses. Això ha tingut un impacte immediat en els preus de l’energia i del gra, dues matèries primeres el comerç de les quals, vital tant per a les economies desenvolupades com per a les d’estats en via de desenvolupament, ha patit importants pertorbacions a causa de la guerra. El preu del barril de West Texas es va incrementar un 3% al cap de poques hores de l’incident, i va arribar als 87 dòlars per unitat, mentre que el preu del blat de Chicago va pujar un 1,2%, el del blat de moro un 1,5% i el de la soja un 1,2%. Els vaivens en els preus d’aquests productes podrien acabar agreujant la crisi energètica i impulsant la inflació a Europa i els EUA, a més d’avivant el problema de la fam que pateixen els països de l’Àfrica i el Pròxim Orient.