Els parlamentaris de l’OTAN es reuneixen sense previsió que la guerra d’Ucraïna s’acabi aviat

Quatre vegades ha insistit la ministra de Defensa, Margarita Robles, a atribuir l’«única responsabilitat» de la guerra d’Ucraïna a Vladímir Putin aquest dissabte al matí. I al culpar el president rus en la seva salutació als diputats reunits a Madrid en la 68a Assemblea Parlamentària de l’OTAN, ha corroborat el principal eix argumental d’aquesta reunió internacional. Parlamentaris dels països membres de l’organització s’asseuen aquest cap de setmana, cinc mesos després de la cimera de Madrid de l’Aliança Atlàntica, en un important hotel madrileny per parlar dels reptes que tenen per davant els aliats. Les discussions es divideixen entorn de les perspectives econòmica, diplomàtica, militar, política i científica. Cada una d’aquestes claus té dedicada una sala i una reunió, amb la respectiva presència de la vicepresidenta primera del Govern, Nadia Calviño; del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares; de Robles; del ministre de Presidència, Félix Bolaños i de la de Ciència i Innovació, Diana Morant. Amb ells, 269 membres dels parlaments dels 30 països membres (en la pròxima edició s’incorporaran de ple dret els de Suècia i Finlàndia) i un centenar de delegats d’estats col·laboradors de l’Aliança. L’objectiu de la reunió és avaluar fins a quin punt l’OTAN segueix les recomanacions elevades pels seus parlamentaris. Però, a la pràctica, la reunió és una ocasió per al contacte entre les diferents sensibilitats polítiques dels països membres, amb un en especial que està suportant una agressió militar d’alt risc estratègic global. Ucraïna té un seient a primera fila de la reunió militar, entre les taules del Regne Unit i de Turquia. Hi ha, de fet, una delegació de sis enviats de Kíiv que estan teixint relacions amb les diferents delegacions a les sales, als passadissos i durant les pauses per al cafè.

Més míssils per a Ucraïna

En la reunió dedicada als temes militars, la delegació ucraïnesa ha recordat directament a la ministra Robles que el seu país necessita més mitjans per defensar-se dels bombardejos russos. «Estem molt lluny del que necessitem per guanyar a aquest monstre, que està destruint la nostra infraestructura icreant situacions desesperades», ha dit Ivana Mikhailiuk davant l’assemblea. Ha especificat una necessitat de «sistemes Hawk» i morters de 120 mil·límetres. Amb la primera petició es referia a bateries de míssils antiaeris que es puguin llançar des de terra i que són guiats per radar. Robles li ha respost que Espanya ja ha enviat quatre llançadors Hawk a Ucraïna i que «n’hi ha dos més de compromesos».«Hi ha raons per no detallar tot el material que s’està enviant», ha dit la ministra Robles, que després ha afirmat: «Som conscients que la prioritat en aquest moment és la defensa antiaèria». Robles ha avançat que «aquesta setmana sortirà un subministrament important» i ha opinat que «no es tracta que cada país enviï el que li sobra, sinó que coordinadament vegem el que cada país pot aportar». Ho ha dit el mateix dissabte en què tornen a Ucraïna els primers 26 militars ucraïnesos entrenats a Espanya. Les rondes d’entrenament continuaran amb altres grups de 300 en instal·lacions militars de Toledo.

Crims de guerra

Notícies relacionades

Concepte Estratègic de l’OTAN: El nou full de ruta de l’Aliança, en cinc claus

Stoltenberg reclama als països aliats més sistemes de defensa aèria per a Ucraïna

La guerra d’Ucraïna «no tindrà un punt final sense un tribunal que examini els crims que s’hi estan cometent», ha assegurat la diputada socialista i exmilitar Zaida Cantera, presidenta de la delegació espanyola, quan li ha preguntat aquest diari. Cantera ha dit que «com a demòcrates, no podem donar per fet que un tribunal internacional jutgi els culpables». Cantera no ha donat per impossible que algun dia un nou judici de Nüremberg faci asseure Putin i els seus generals al banc d’acusats i ha recordat el precedent de l’ex Iugoslàvia i el tribunal internacional que va jutjar Milosevic. En roda de premsa, el president de l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN, el congressista nord-americà Gerald E. Connoly, ha respost a aquest diari sobre l’encara incomplerta petició dels diputats que l’Aliança compti amb un centre dedicat a fomentar la resiliència democràtica. «Si vostè visita la seu de l’OTAN veurà un bonic edifici, un escenari de ‘La guerra de les galàxies’, però entre despatxos dedicats a estratègia i a recursos sense conte, no hi ha cap armari dedicat a fomentar la democràcia –ha explicat–, que és un compromís de 29 dels membres, un compromís clau que cap aliat ha de témer». Segons Connoly, convé no oblidar que «l’OTAN és una organització política».

Celebrant la unitat

Celebrant la unitatAbans d’aquesta principal reunió de les que se celebren simultàniament, la ministra de Defensa s’ha parat a saludar una de les integrants de la delegació ucraïnesa. «Les imatges que he pogut veure de l’alliberament de Kherson són realment emocionants. Enhorabona», li ha dit Robles. La titular de Defensa ha celebrat la unitat i resolució que mostra l’Aliança Atlàntica a «plantar cara a la invasió de l’únic responsable d’aquesta guerra, que és Putin». Per Robles, «Putin està fracassant no només per l’heroica resistència dels ciutadans d’Ucraïna, sinó també per la unitat dels aliats de l’OTAN». Aquesta unitat persisteix, segons l’opinió de la ministra, davant una guerra per a la qual no es preveu «un final pròxim» i que representa «un esforç d’alta intensitat sostingut en el temps», ha dit en un segon torn d’intervenció el Cap d’Estat Major de la Defensa, l’almirall Teodoro Esteban López-Calderón. Margarita Robles ha remarcat una dada de l’enquesta del CIS coneguda aquest divendres: més d’un 75% dels ciutadans espanyols «estan molt preocupats pel que està passant a Ucraïna. I un 66% està totalment d’acord amb el pressupost de Defensa», ha assenyalat. Tot això en un escenari inquietant que pot durar molt temps i que la ministra ha resumit així: «És un atac físicament al territori d’Ucraïna, però és, a més, un atac als valors de tots nosaltres. Avui és Ucraïna l’atacada, però també ho pot ser qualsevol de nosaltres».