Brussel·les admet que la situació al Mediterrani central «no és sostenible»

Fa només un mes que la líder de Germans d’Itàlia, Giorgia Meloni, es va posar al capdavant del Govern d’Itàlia i les esquerdes de la política d’asil i immigració han tornat a fer-se visibles. Fins al punt que la Comissió Europea s’ha vist obligada a dissenyar amb urgència un nou pla d’acció, amb una vintena de mesures, per evitar la repetició de nous casos com el de l’Ocean Viking, el barco de l’organització SOS Méditerranée que fa unes setmanes va haver de desembarcar els 230 immigrants rescatats en un port francès després de la negativa d’Itàlia a donar-li accés al port més pròxim. 

«Els últims esdeveniments confirmen que la situació no és sostenible», ha admès aquest dilluns la comissària d’interior, Ylva Johannson, sobre una ruta del Mediterrani central que ha registrat un augment de les arribades irregulars del 50% –fins a les 90.000 persones– respecte a l’any 2021. Sobre tot això parlaran els ministres d’interior de la Unió Europea aquest divendres 25 de novembre en un consell de ministres extraordinari convocat per la presidència txeca de la UE per calmar els ànims, després del pols viscut entre París i Roma, i a què Brussel·les aportarà el seu nou pla d’acció amb què aspira a accelerar la reubicació de sol·licitants d’asil i accelerar les repatriacions. 

El document, que s’endinsa en propostes ja plantejades en el passat en el marc del Pacte d’asil i immigració que segueix bloquejat, posa el focus en tres pilars: cooperar més amb els països d’origen i trànsit, millorar la coordinació de tots els actors involucrats en les operacions de salvament i rescat i agilitar i accelerar les devolucions de les persones que no tenen dret a mantenir-se a la UE. Segons Brussel·les, el gruix de les persones que arriben a través d’aquesta ruta, amb punt de partida a Líbia, procedeixen d’Egipte, Tunísia i Bangladesh i no compleixen els requisits per acollir-se a l’asil. 

Paper d’embarcacions privades

«Una majoria significativa dels qui arriben no estan en necessitat de protecció internacional. Aquest any han arribat 11.000 bengalís a través de Líbia. No és la manera d’arribar a la UE. S’ha de fer de manera ordenada i no a través d’aquesta via tan perillosa», ha recordat la comissària que també ha recordat que els estats membres, segons la llei del mar i sense importar les circumstàncies, estan obligats a prestar ajuda. «És sempre la primera obligació», ha dit la sueca. Johansson ha avisat, no obstant, que quan la legislació es va adoptar la situació era diferent i que cal discutir amb l’organització marítima internacional sobre el paper de les embarcacions privades que participen en operacions de salvament.

Notícies relacionades

Itàlia esquerda la seva relació amb França per la seva política migratòria

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En matèria de cooperació amb tercers països i organitzacions internacionals, el pla d’acció contempla una dotzena d’iniciatives per millorar la cooperació i prevenir sortides irregulars, desenvolupar i aplicar un nou programa regional de lluita contra el tràfic il·lícit d’immigrants i el tràfic d’éssers humans al nord de l’Àfrica a més d’intensificar la cooperació de Frontex amb la missió de la UE a Líbia i amb el Níger, coordinar les gestions diplomàtiques conjuntes davant els tercers països als quals han de ser tornats els immigrants irregulars i posar en marxa amb rapidesa operacions de retorn específiques. 

A més, planteja avaluacions específiques sobre la situació al Mediterrani central, per determinar les necessitats de suport reforçat mitjançant operacions conjuntes, vigilància aèria i marítima, desenvolupament de capacitats i coneixement de la situació dels estats membres a les fronteres exteriors, promoure el diàleg entre els Estats riberencs del Mediterrani i en l’Organització Marítima Internacional i reforçar l’aplicació del mecanisme de solidaritat acordat al juny i pel qual una sèrie de països, inclosa França, es van comprometre a ressituar 8.000 persones. Fins al moment, segons ha admès Johansson, només se n’han ressituat un centenar. «L’exercici està en marxa però fa falta accelerar», ha admès la comissària.