Guerra d’Ucraïna
Rússia deixa sense llum mig Moldàvia i la regió de Kíiv
Kíiv evacua la ciutat de Kherson per l’absència de serveis bàsics i la por de bombardejos massius des de posicions russes
L’hivern ja s’acosta, però no hi ha treva per als ucraïnesos. Rússia va prosseguir aquest dimecres amb la seva implacable campanya de bombardejos contra la infraestructura elèctrica d’Ucraïna, causant una desena de morts, forçant la paralització de diverses centrals nuclears i deixant sense llum àmplies zones del país, incloent la regió de Kíiv. Els atacs van ser aquest cop tan intensos que fins i tot van provocar el tall del subministrament en més de la meitat de la veïna Moldàvia, una exrepública soviètica que, com Ucraïna, compta amb un Govern prooccidental i una minoria russòfona a la regió de Transnístria, a l’est, que des de ja fa temps viu en un règim d’independència no reconeguda internacionalment.
Energoatom, l’agència ucraïnesa de l’energia atòmica, va informar que les apagades provocades pels bombardejos, la majoria portats a terme amb míssils Kalibr, van obligar a apagar els reactors de les centrals de Pivdennoukrainsk, Rivne i Khmelnitskí, al sud i l’est, respectivament, totes en territori sota control del Govern de Kíiv. «En aquests moments, treballen en mode projecte, sense generar (electricitat) per al sistema domèstic», va assenyalar la institució. La majoria de plantes tèrmiques i hidroelèctriques del país també van suspendre l’activitat.
Els míssils russos –set desenes, segons el Ministeri de Defensa ucraïnès, dels quals una cinquantena haurien sigut interceptats per les defenses antiaèries locals, a més de cinc drons suïcida de fabricació iraniana– van caure per tot el territori del país. A Zaporíjia, a primera hora del matí, els coets russos van impactar en un hospital matern infantil, matant un nen. A Kíiv, on habitualment viuen tres milions de persones, i els seus voltants, les explosions es van poder sentir durant el migdia, arribant a afectar els bombardejos un bloc de vivendes on van morir tres veïns, tal com va informar l’alcalde Vitali Klitxkó.
Acarnissament del Kremlin
Occident i les oenagés de drets humans afirmen que aquest acarnissament contra una infraestructura vital per a la supervivència de la població civil constitueix un nou crim de guerra comès per l’Exèrcit de Moscou. Per al Kremlin, en canvi, es tracta d’una operació de caràcter militar amb l’objectiu, segons la seva versió, d’obligar Ucraïna a asseure’s a la taula de negociació, ha donat a entendre el portaveu presidencial rus, Dmitri Peskov.
Les autoritats russes no han donat de moment explicacions públiques sobre l’extensió dels talls de llum a Moldàvia, país que no participa en la guerra. Però sí que li han valgut una dura reprimenda via diplomàtica del Govern local, i el seu vice primer ministre i ministre d’Exteriors, Nicu Popescu, va convocar ahir d’urgència l’ambaixador rus a Chisinau, Oleg Vasnetsov, per protestar pels fets. Les apagades han arribat a afectar la capital del país.
L’absència de condicions de vida a Kherson, sense llum, aigua ni calefacció, a més del risc que l’artilleria russa bombardegi a plaer des del marge contrari del riu Dniéper, han obligat Kíiv a evacuar la ciutat recentment alliberada per les tropes ucraïneses. «Hi ha moltes possibilitats que ens comencin a bombardejar», assegura Andrí Kribov a l’agència France Presse. Les tropes russes han destruït tota la infraestructura de serveis bàsics, i fins i tot en la seva retirada s’han emportat les restes de Grigori Potemkin, un dels militars més destacats de la Rússia imperial sota el regnat de Catalina la Gran i considerat fundador de Kherson i un dels artífexs de la incorporació de Crimea a l’Imperi rus.
