Les sol·licituds d’asil es disparen a nivells de la crisi de refugiats

Segons l’agència Frontex, en els 10 primers mesos de l’any es van detectar 275.000 arribades irregulars a la UE, un 73% més que en el mateix període del 2021 i el nombre més alt des del 2016. Això, sense comptar amb les 250.000 demandes de protecció temporal –particularment d’ucraïnesos– registrades a l’agost, que fan pujar gairebé a 4,7 milions les persones emparades des de l’inici de la invasió russa el 24 de febrer passat, i gairebé a 5 milions el nombre de refugiats i sol·licitants d’asil el 2022, segons l’agència europea. 

«Els sistemes nacionals d’asil i acollida dels estats membre es troben sota una pressió molt alta», ha admès la presidència txeca en el resum del Consell de Ministres d’Interior extraordinari celebrat aquest divendres per examinar la pressió al Mediterrani central i altres rutes migratòries, en vista del cas del barco ‘Ocean Viking’. «El fort augment de les arribades, combinat amb el nombre de persones que fugen d’Ucraïna i necessiten allotjament, està amenaçant el funcionament dels sistemes d’acollida a la UE, que ja estan saturats en alguns països», alertava recentment l’agència. 

Tensió entre els governs

És el cas de Bèlgica, amb unes autoritats que des de fa setmanes estan en l’ull de l’huracà per deixar a la seva sort al carrer centenars d’immigrants i sol·licitants d’asil, dones i nens inclosos, sense donar-los allotjament als centres de recepció per falta de places. L’augment de la pressió han fet, tanmateix, disparar les tensions en altres estats membre que diuen estar desbordats. Alguns, com Àustria, Húngría i Sèrbia, ja han començat a fer aliances per blindar les seves fronteres i impedir més arribades. 

L’objectiu del seu canceller, Karl Nehammer, el mateix que el del seu homòleg hongarès, Víktor Orban, i el serbi, Aleksandr Vucic, és impedir el que anomenen «asil a la carta» o «turisme d’asil» procedent de «l’Índia o Tunísia» a través de la ruta dels Balcans occidentals, la principal via d’entrada al continent en aquests moments. «Cal tenir en compte aquesta petició d’ajuda dels països que estan patint una pressió enorme, com Àustria, en la ruta dels Balcans occidentals. És necessari que tinguin un pla d’acció perquè es resolgui el problema que tenen», ha reconegut el ministre d’Interior txec, Vit Rakusan.

La ruta dels Balcans

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Només en els 10 primers mesos de l’any hi hauria hagut, a través d’aquesta via, 22.300 arribades, el nombre més alt des del 2015 i un 141% més que fa un any. Segons l’última estadística publicada aquest divendres per l’Eurostat, els sirians continuen ocupant la primera plaça quant a sol·licituds d’asil (11.860 a l’agost) per davant els afganesos (10.675), amb unes arribades que han repuntat des de l’arribada al poder dels talibans. Aquestes dues nacionalitats suposen un terç de totes les demandes, per davant d’indis (4.170), turcs (4.105), amb arribades rècord des del 2014, i veneçolans (3.565). 

Alemanya, segons l’última comparativa de l’Eurostat, continua sent el país que més sol·licituds rep (22% del total), seguit d’Àustria (18%), França (15%), Espanya (11%) i Itàlia (8%). Entre els cinc països van sumar a l’agost el 74% de les demandes. A l’arribar a la reunió de ministres el titular d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha avisat que no es pot «desatendre cap de les rutes» i que és necessari tancar un acord sobre el «pacte d’asil i immigració» abans que s’acabi la legislatura europea.