Què està passant a la Xina: aixecament popular contra la política de covid zero

L’incendi d’un edifici amb deu víctimes mortals a Urumqui, capital de Xinjiang, ha sigut la gota que ha fet vessar el got del descontentament popular, larvat des de fa mesos. Part de la població considera que la tragèdia es podria haver evitat si l’immoble no hagués estat mig confinat. Altres accidents mortals anteriors han ajudat ha generar el caldo de cultiu que ha desembocat en les protestes. El 18 de setembre, un accident d’autobús va acabar amb la vida de 27 persones que estaven sent traslladades a un centre de quarantena. A finals d’octubre, centenars de treballadors van fugir en massa de la fàbrica de Foxcoonn a Zhengzhou pel descontentament per la restrictiva quarantena i les condicions de vida dins les instal·lacions quan els empleats no poden sortir. Són dos exemples de com s’ha anat forjant el malestar.

La Xina, on el virus va aparèixer per primera vegada a finals del 2019, ha aplicat extensos confinaments i proves de diagnòstic rutinàries cada vegada que apareixien els primers contagis en qualsevol punt del país. Les persones que tenen el virus són aïllades o enviades a hospitals. Qualsevol persona que es cregui que hagi tingut un contacte pròxim amb un infectat també és aïllada. Quan els brots es consideren prou greus, el Govern ha arribat a confinar ciutats senceres.

Els viatges a la Xina continuen sent molt limitats, tot i que el període de quarantena per als qui arriben de l’estranger s’ha reduït a la meitat, a set dies, seguit de tres dies d’aïllament domiciliari. S’exigeix l’ús d’una aplicació de rastreig per anar a llocs públics que emet codis de salut semblants a un semàfor, ja que canvien de color.

Els esforços de la Xina per controlar el virus han implicat moltes penúries a milions de persones. Els qui es troben en confinament sovint es queixen que tenen dificultats per obtenir aliments i satisfer altres necessitats. Quan les fàbriques xineses estan afectades per un brot, les autoritats estableixen un sistema de «circuit tancat» que implica que els treballadors no poden sortir de la planta per evitar contagis. Hi ha hagut casos de persones rebutjades als hospitals per temor que puguin estar infectades i residents a qui se’ls va prohibir sortir dels seus edificis durant un terratrèmol recent a la província de Sichuan.

La política de covid zero imposada per la Xina implica tancaments dràstics de ciutats clau per a l’economia global, com Xangai. La ciutat, un dels ports més importants del món i centre financer, ha estat mesos paralitzada per complet. El país fa més de dos anys que té unes mesures draconianes per entrar i sortir (s’exigeixen tres setmanes de quarantena per a les persones i una setmana per als productes). Els protocols sanitaris han reduït deu vegades el nombre de càrregues i descàrregues als seus ports.

Les protestes simultànies en diverses ciutats xineses contra la política de covid s’han fet ressò de dures crítiques al president xinès, Xi Jinping, i al Partit Comunista Xinès, del qual és líder. Una estampa desconeguda fins ara al gegant asiàtic. Molts manifestants van alçar la veu al crit de Volem llibertat i Obriu la Xina mentre demanaven la dimissió del líder.