La covid, la guerra d’Ucraïna i la inflació tensen les costures de la democràcia al món

L’estudi d’IDEA Internacional, organització intergovernamental que mesura l’acompliment democràtic de 173 països des del 1975, no dona gaire marge a l’optimisme, ja que revela «un declivi i estancament» en els últims cinc anys de les democràcies –que en molts casos no són millors que les del 1990– davant nous i constants «desafiaments» com el de la covid-19, les conseqüències socials, polítiques i econòmiques de la qual encara se senten, o la guerra a Ucraïna, que ha sacsejat Europa i que podria abocar el món a una «nova era de Guerra Freda».

Però l’actual estat de perill del sistema democràtic no és una cosa nova ni està generat directament per les amenaces esmentades. Segons explica a EL PERIÓDICO Alberto Fernández Gibaja, un dels autors de l’informe, és el resultat d’un procés d’erosió «bastant anterior a la pandèmia i a la guerra», de pèrdues de qualitat en aspectes diversos, com la independència judicial, el control dels mitjans de comunicació o el qüestionament dels processos electorals, que a poc a poc van minant l’Estat de dret. Un altre risc per a la democràcia, segons aquest expert, és l’anquilosament de les democràcies més avançades. Ja no hi ha evolució a millor.

«Mort per mil corts»

«Tot i que n’hi pot haver excepcions, la democràcia no està en perill de mort per infart sinó en perill de perdre molta qualitat de vida a través de petites malalties. Abans la democràcia moria per cops militars i ara és una mort per mil talls, petites erosions a la seva estructura i a la seva substància», assegura Fernández. La covid, la crisi del cost de la vida i la invasió d’Ucraïna serien alguns d’aquests «mil talls». Han contribuït a treure a la llum «vulnerabilitats i les han accelerat».

Entre les dades que llança el GSoD destaca que entre el 2016 i el 2021 els països que van derivar cap a més autoritarisme van ser més del doble que els que es van moure cap a una qualitat democràtica més gran. En concret, 27 països van obtenir una pitjor classificació i només 13 van millorar. Segons els seus càlculs, 52 democràcies estan patint alguna erosió davant les 12 de fa una dècada. El 50% dels estats no democràtics es van tornar significativament més repressius en el mateix període de temps, i el 2021 va ser el pitjor any registrat, i el món va perdre dues democràcies: Birmània i Tunísia.

També preocupa als autors de l’estudi el replegament experimentat en set estats democràtics: el Brasil, el Salvador, Hongria i Polònia estan en greu retrocés, mentre que l’Índia, Maurici i els Estats Units es troben en moderat retrocés. En aquests casos, es posa en relleu la manera que els seus líders s’han aprofitat del seu poder per debilitar des de dins les institucions, com va fer Donald Trump amb el seu intent de revertir el resultat de les urnes o els artificis de Budapest o Varsòvia per laminar la llibertat de premsa o els drets de les dones i la comunitat LGTBI. «El qüestionament del resultat electoral [que va fer Trump] va significar un abans i un després. La seva influència a escala global cada vegada és més clara. En el cop d’Estat de Birmània, l’Exèrcit es va escudar en la mateixa excusa. És el mateix discurs que s’ha donat al Brasil i el que es donarà a moltíssims països», sosté Fernández. La medecina per combatre aquest tipus d’assalts és «reforçar tot el possible la independència de les institucions» de manera que l’estructura permeti resistir els embats antidemocràtics.

Desafecció ciutadana

Un altre indicador que tampoc augura un horitzó esperançador és la caiguda en desgràcia del concepte de democràcia entre la ciutadania. Segons l’última Enquesta Mundial de Valors, realitzada a 77 països i recollida pel GSoD, el 47,4% dels sondejats creuen que és important, davant el 52,4% que opinava el mateix el 2017. Aquesta mateixa enquesta apuntava el 2009 que el 38% acceptava un líder que no hagués de sotmetre’s al control del Parlament o a l’escrutini de les urnes. El 2021, els que eren de la mateixa opinió escalaven fins al 52%.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

Alberto Fernández troba una explicació a aquest preocupant canvi de percepció en la «relativa crisi econòmica permanent en la qual viuen moltes de les democràcies des del 2008». Malgrat que hi pugui haver hagut una recuperació macroeconòmica, els ciutadans no perceben aquesta sensació de millora ni creuen que pugui canviar la situació en el futur. «Això genera apatia en la societat i animadversió cap al sistema polític, fet que obre espais a la polarització, als discursos populistes i a oferir solucions fàcils però en realitat impossibles d’aplicar», afegeix.

Tots aquests indicadors fan que IDEA Internacional conclogui que l’actual deriva indica la possible «emergència d’un nou statu quo» que fa preveure un futur extremament volàtil i ple d’incerteses. Un mal auguri.