Rússia adverteix del risc d’un conflicte nuclear amb Occident

El ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha elevat el to diversos decibels aquest dijous al parlar obertament que en el dia d’avui «el risc d’escalar a una guerra nuclear és enorme». En una roda de premsa a Moscou, el cap de la diplomàcia del Govern de Vladímir Putin ha remarcat que la seguretat d’Europa s’ha de refer de dalt a baix i ha culpat Occident que institucions com l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) no estiguin funcionant com haurien de fer-ho.

Lavrov ha recordat que Putin i el president dels EUA, Joe Biden, van firmar el juny del 2021 una declaració que remarcava que no hi pot haver vencedors en una guerra nuclear, document que més tard cinc potències nuclears van subscriure.

«Occident està fent exactament allò contra la qual cosa es va crear l’OSCE: està cavant línies divisòries», ha assegurat el diplomàtic. «La decisió (de reestablir relacions) correspon a Occident, que ha estat destruint sistemàticament tot el que es va establir com els principis per al funcionament d’una organització paneuropea única anomenada OSCE durant totes aquestes llargues dècades», ha assenyalat Lavrov.

A més el veterà diplomàtic rus ha tornat a marcar distàncies amb Occident. «Les velles relacions entre Rússia i Occident no tornaran a ser com abans», ha assegurat a la roda de premsa de seguretat europea a Moscou. Durant la trobada amb la premsa, el diplomàtic ha assenyalat els Estats Units i la Unió Europea com a culpables del conflicte russoucraïnès al no tenir força de voluntat per prevenir-lo. «Estàvem preparats per anar més enllà i dir que no només no s’ha de desencadenar una guerra nuclear, sinó que qualsevol guerra entre potències nuclears també és inacceptable. Fins i tot si algú decideix iniciar-la per mitjans convencionals, el risc d’escalar a una guerra nuclear és enorme» ha apuntat sobre el conflicte actual amb Ucraïna Lavrov.

L’ofensiva russa

Notícies relacionades

L’enigmàtic vaticini sobre Rússia llançat per Francis Fukuyama: «Col·lapsarà en els pròxims dies»

Guerra Rússia-Ucraïna avui: Última hora de la invasió de Putin, en directe

També ha culpat l’OTAN de rebutjar les propostes de garanties de seguretat que Moscou li va traslladar el desembre del 2021 i que haurien portat al desplegament de tropes russes a Ucraïna. Demanaven que l’Aliança Atlàntica no acceptés més països exsoviètics en la seva organització, que no hi hagués bases nord-americanes en territori postsoviètic i limitar mútuament el desplegament d’armes. En la mateixa roda de premsa també ha defensat les accions del seu Exèrcit davant un periodista que li ha preguntat pels bombardejos a Ucraïna, incloent-hi el territori que Rússia es va annexionar –sense reconeixement de la comunitat internacional– al setembre i que, per tant, considera propi.

«A Stalingrad també bombardejàvem nazis», ha sentenciat. Va afegir que la infraestructura energètica bombardejada per les Forces Armades russes «proporciona potencial de combat a les forces armades d’Ucraïna, als batallons nacionalistes, i en depèn l’entrega d’una gran quantitat d’armes que Occident cedeix a Ucraïna per matar russos».