L’OPEP+ mantindrà els nivells de producció de petroli enmig de les últimes sancions al cru rus

Els membres de l’OPEP+ han decidit avui diumenge mantenir els nivells de producció de petroli en un context especialment inestable, la vigília de l’entrada en vigor de les sancions contra el cru rus.

Els representants dels 13 membres de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), i dels seus 10 aliats –entre els quals hi figura Rússia– han acordat mantenir la tendència actual decidida a l’octubre, amb una reducció de 2 milions de barrils diaris fins a finals del 2023, han informat a AFP dos participants en la reunió.

L’OPEP+ ha confirmat en un comunicat que manté la decisió de l’octubre, que s’havia pres per mantenir els preus i havia provocat la ira de la Casa Blanca, que buscava tant sí com no reduir els preus a les gasolineres.

Des d’aleshores, els preus de les dues referències mundials de l’or negre han perdut terreny i se situen ara entre els 80 i els 85 dòlars, lluny dels màxims de més de 130 dòlars a què van arribar al març després de l’inici de la invasió d’Ucraïna.

Això, en retrospectiva, valida la nostra estratègia», ha dit el càrtel. «Era la manera correcta d’actuar per estabilitzar els mercats», ha argumentat.

La pròxima reunió s’ha fixat per al 4 de juny del 2023, però el grup s’ha mostrat disposat a reunir-se «en qualsevol moment» d’aquí a aquesta data per prendre «noves mesures immediates» si fos necessari.

Focus posats sobre Rússia

La decisió, que no ha causat cap sorpresa, s’ha pres després d’una ràpida reunió per videoconferència.

L’statu quo es justifica per «la incertesa sobre l’impacte en la producció de cru rus» del nou paquet de sancions, ha comentat per a l’AFP Giovanni Stauvono, analista d’UBS.

Rússia està indignada contra la decisió de la Unió Europea, el G-7 i Austràlia de limitar el preu del seu petroli, que entrarà en vigor dilluns «o pocs dies després.»

També dilluns començarà l’embargament de la UE sobre les entregues marítimes de cru rus. L’embargament impedirà els enviaments de cru rus amb vaixells cisterna a la UE, que representen dos terços de les importacions, cosa que reduiria les arques de Rússia per a la guerra a Ucraïna en milers de milions d’euros.

El preu del barril de cru dels Urals se situa actualment al voltant dels 65 dòlars, amb prou feines per sobre del límit de 60 dòlars, cosa que implica un efecte limitat a curt termini.

El Kremlin ha amenaçat de suspendre les entregues a qualsevol país que adoptés la mesura.

L’amenaça de Moscou posa algunes nacions «en una posició molt incòmoda», diu l’analista d’Oanda, Craig Erlam: la de «triar entre perdre accés a petroli rus barat o enfrontar sancions del G-7».

Preus a la baixa

Un altre element que ha influït en la decisió de l’OPEP+, segons l’expert d’UBS, ha sigut una «certa relaxació» de les estrictes restriccions sanitàries a la Xina, que podria reduir les preocupacions del mercat.

La demanda d’aquest país, que és el primer importador de cru del món, és examinada amb lupa pels inversors, i el mínim signe de desacceleració de l’economia o de ressorgiment d’epidèmies té un impacte directe en els preus.

En aquest ombrívol panorama i tenint en compte la por a una recessió mundial, el Brent del Mar del Nord i l’equivalent nord-americà, el WTI, han caigut al voltant d’un 8% des de l’última reunió de l’aliança a principis d’octubre.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Tot i que l’OPEP+ ha optat per la cautela avui diumenge, l’aliança podria els pròxims mesos «adoptar una postura més agressiva» en una advertència a Occident, prediu l’analista d’UniCredit Edoardo Campanella.

Això podria «empitjorar la crisi energètica mundial», ha advertit. I podria fer enfadar Washington, que ha vist com els esforços diplomàtics que ha fet per aconseguir una reducció dels preus han fracassat.