Brussel·les vol blindar la ruta dels Balcans occidentals per frenar la immigració il·legal

Els països dels Balcans occidentals –Albània, Macedònia, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Bòsnia i Hercegovina– s’han convertit en una de les principals vies d’entrada a la Unió Europea (UE) per a immigrants i refugiats. Només entre el gener i el novembre d’aquest any van intentar arribar a territori comunitari gairebé 130.000 persones per aquesta ruta, el triple que en el mateix període de fa un any. Un flux en el qual es barregen persones que tenen dret a entrar sense visat, i que després segueixen el seu camí cap a la UE, i aquells que arriben de forma irregular des del mediterrani oriental. Per blindar aquesta ruta i frenar l’arribada d’immigrants il·legals, Brussel·les ha proposat un nou pla d’acció que contempla un desplegament més gran del personal de l’agència Frontex a les fronteres amb aquests països, més ajuda financera així com una harmonització més gran de la política de visats.

Des de l’any 2021 fins ara, la UE ha concedit als països dels Balcans occidentals gairebé 202 milions d’euros en el marc de l’assistència preadhesió en l’àrea d’immigració i gestió de fronteres, amb especial atenció a la lluita contra el contraban, la gestió de fronteres, la cooperació judicial i policial, el reforç de les capacitats i les infraestructures i equips clau. Brussel·les està disposada a continuar augmentant les ajudes el 2023 i 2024, segons apunta en un nou pla d’acció, similar al plantejat per al mediterrani central fa dues setmanes, que arriba en vigílies de la cimera de líders UE-Balcans occidentals que se celebra aquest dimarts a Tirana (Albània) –a la qual no assisteix el president del Govern Pedro Sánchez– i d’una nova reunió de ministres de l’Interior de la UE aquest dijous vinent que abordarà la liberalització de visats amb Kosovo.

El pla parteix d’un objectiu: blindar la gestió fronterera en aquesta ruta migratòria, una cosa que consideren «essencial» per reduir els «fluxos irregulars». La UE ja ha tancat acords de coordinació amb Albània, Montenegro i Sèrbia, facilitant el desplegament d’agents de fronteres a la regió, i ben aviat llançaran operacions similars amb Macedònia del nord. La iniciativa planteja «revisar i augmentar potencialment el suport de Frontex» als estats membre a les fronteres exteriors i donar més suport financer per a la cooperació bilaterals amb aquests països. 

Harmonitzar la política de visats

Més enllà d’aconseguir un control més gran de les fronteres exteriors, al qual aspira la UE és a aconseguir una harmonització més gran de la política de visats de manera que els ciutadans de tercers països que viatgin als països dels Balcans occidentals sense visat no puguin després creuar la UE. Pràcticament tots aquests països tenen acords d’exempció de visats amb la UE –Montenegro, Sèrbia i Macedònia del nord des del 2009, Albània i Bòsnia i Hercegovina des de finals del 2010, Moldàvia des del 2014 i Geòrgia i Ucraïna des del 2017–, cosa que facilita que els estrangers que arriben al seu territori es moguin amb llibertat després a la UE, tot i que els seus països d’origen no tinguin acords de visats amb els estats membre.

Notícies relacionades

Les sol·licituds d’asil es disparen a nivells de la crisi de refugiats

La Unió Europea abraça Ucraïna però dona llargues als Balcans occidentals

«Hi ha hagut progressos. Sèrbia ha canviat la seva política respecte a Tunísia i Burundi i han promès fer el mateix respecte a l’Índia i amb altres països tercers», ha explicat la comissària d’interior, Ylva Johansson, que reconeix que la majoria dels estrangers que es beneficien de l’exempció de visats utilitzen Sèrbia com a porta d’entrada. Un problema que considera necessari «abordar amb tots els països dels Balcans occidentals» i que serà a la taula dels líders dels dos blocs en la reunió que fan aquest dimarts a Tirana. 

«No és acceptable que els països dels Balcans occidentals tinguin acords d’exempció de visats amb països que exploten les llacunes per tenir accés legal a la UE», ha afegit el vicepresident d’Executiu comunitari, Margaritis Schinas. Segons alerten en el cinquè informe de seguiment sobre el règim d’exempció de visats amb els països dels Balcans occidentals, publicat també aquest dilluns, «la falta d’alineació amb la política de visats de la UE pot portar a un augment de les arribades irregularitats i ha d’abordar-se com una qüestió prioritària en tots els socis dels Balcans occidentals», recorda Brussel·les.