Mesures més dures
Rússia escanya la dissidència amb més restriccions contra els «agents estrangers»
El Govern rus publicarà dades personals de les persones etiquetades i amplia les limitacions a les quals estan sotmeses oenagés, activistes o periodistes

Dijous passat, 1 de desembre, els detractors de l’oficialisme rus van rebre un revés més. Aquell dijous va entrar en vigor una nova llei d’agents estrangers més restrictiva amb els que no segueixen al peu de la lletra el relat oficial. Per rebre aquesta etiqueta n’hi ha prou de demostrar que es rep finançament des de l’estranger per qualsevol via. Republic va rebre aquesta etiqueta perquè algunes ambaixades presents a Rússia i ‘The Wall Street Journal’ estaven subscrits a aquest portal d’internet.
Amb el canvi en la legislació no només hi haurà un registre públic d’agents estrangers, al qual qualsevol ciutadà pot trobar dades del seu veí o del seu company de feina, sinó que també tindran algunes limitacions respecte a les feines que podran fer o el suport estatal a què poden aspirar. Les persones que apareguin a la llista estaran vetades per organitzar esdeveniments públics, participar en projectes pedagògics o didàctics, rebre suport de l’Estat rus o treballar com a funcionaris, entre altres limitacions. A més d’estar exposats públicament en aquesta llista, accessible a qualsevol ciutadà.
A les mateixes pàgines del Govern e podran consultar dades personals de tots aquells individus titllats d’agents estrangers per les autoritats russes. Això inclou els noms complets, les dates de naixement i els números de la Seguretat Social, i més informació personal. «Agent estranger» és una etiqueta heretada del passat soviètic i té una connotació molt negativa a Rússia, al ser semblant a traïdor al país. Aquesta dura normativa, que va destinada principalment a oenagés, activistes i periodistes, dificulta la feina als mitjans independents, molts dels qual han tancat o han mogut les seves redaccions a l’estranger.
Mitjans independents
La llei russa obliga els mitjans i les organitzacions assenyalats com a agents a utilitzar etiquetes clarament visibles que identifiquin el material que elaborin com a «fet per agents estrangers», en especial quan l’audiència sigui russa. Això s’ha de fer tant a la mateixa pàgina del mitjà com a xarxes socials com Twitter, on ha d’aparèixer un escrit d’aquest tipus: «Aquest missatge (material) és creat i (o) distribuït per un mitjà de comunicació estranger que fa les funcions d’un agent estranger i (o) una entitat legal russa que fa les funcions d’un agent estranger». Si un tercer comparteix en xarxes socials una notícia d’un innoagent –el terme en rus– sense definir-lo com a tal, pot ser multat.
ДАННОЕ СООБЩЕНИЕ (МАТЕРИАЛ) СОЗДАНО И (ИЛИ) РАСПРОСТРАНЕНО ИНОСТРАННЫМ СРЕДСТВОМ МАССОВОЙ ИНФОРМАЦИИ, ВЫПОЛНЯЮЩИМ ФУНКЦИИ ИНОСТРАННОГО АГЕНТА, И (ИЛИ) РОССИЙСКИМ ЮРИДИЧЕСКИМ ЛИЦОМ, ВЫПОЛНЯЮЩИМ ФУНКЦИИ ИНОСТРАННОГО АГЕНТА. https://t.co/9M3W492hUC
— Meduza (@meduzaproject) 2 de diciembre de 2022
Katya M –prefereix no utilitzar el seu nom real per precaució– explica que el mitjà on treballa, ‘The Insider’, «va ser declarat ‘indesitjable’ –una categoria més negativa però semblant a la d’agent estranger–, cosa que implica que la seva feina està totalment prohibida a Rússia». Explica que al seu entorn hi ha gent que li dona suport, però també n’hi ha d’altres que li demanen «abandonar aquesta feina, abandonar el periodisme, perquè és massa perillós». Raona que molts dels que la coneixen «tenen por que acabi a la presó». «Part de la meva família no sap de què treballo, perquè creuen obertament en la narrativa del Kremlin sobre la guerra: ens van obligar a lluitar, hi ha nazis a Kíiv, els mitjans independents són espies d’Occident, etc». Ha optat per no explicar a què es dedica, perquè, segons diu, no està «100% segura» que no la ‘venguin’ al FSB (serveis secrets russos).
Notícies relacionades«Crec que ara gairebé tots els mitjans independents estan en algun tipus de llista. Però segur que hi haurà més mitjans a la llista d’extremistes, terroristes, agents estrangers i organitzacions prohibides», explica la Katya. Tem que en el futur «comencin a expropiar cases i propietats a la gent d’aquestes llistes». En aquestes llistes remarca que no només s’hi inclou mitjans i organitzacions, sinó «també periodistes i activistes».
Molts dels portals independents s’han vist obligats a abandonar el país o tancar. És el cas, per exemple, de ‘Novaya Gazeta’, que va suspendre la seva activitat indefinidament i es va refundar a l’estranger. O el cas de l’emissora Eco de Moscou; ara el seu espai en l’espectre radiofònic l’ocupa Sputnik, propietat del Govern rus. També el canal Dozhd va abandonar aquest 2022 el país, entre d’altres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Una discussió en una fleca de l'Estartit per demanar una barra de pa en català acaba als jutjats
- Macrofesta de dia L’Hospitalet acollirà aquest dissabte «el tardeig més gran de la història»
- Ametller i l'empordanesa Arnall s’uneixen per "impulsar" el negoci de les carnisseries
- Tribunals El TSJC permet a un pare personar-se per impedir l’eutanàsia del seu fill
- EL DERROTAT Del penal de Julián Álvarez al xandall gris de Simeone
- Represàlia La Xina imposarà aranzels del 34% a totes les importacions dels EUA a partir del 10 d'abril
- Nou estudi La ciència avala els «esportistes de capde»: 30 minuts setmanals d’exercici podrien ser suficients
- Infecció de transmissió sexual Salut llançarà campanyes a les xarxes socials perquè uns 150.000 homes de fins a 18 anys es vacunin del papil·loma humà
- Previsió meteorològica Tornen les pluges a Catalunya: l’avís del Meteocat
- Mones de Pasqua Jordi Roca torna a sorprendre amb una mona de pasqua per als més 'gamers'