La justícia argentina donarà a conèixer la sentència contra Cristina Fernández de Kirchner

L’Argentina es prepara aquest dimarts per viure una jornada d’alta tensió política per l’anunci del dictamen judicial contra la vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner en una causa per presumpta corrupció en el maneig de l’obra pública a la patagònica província de Santa Cruz durant els seus dos Governs (2007-2015). El fiscal Diego Luciani ha demanat 12 anys de presó i la inhabilitació de per vida d’una dirigent que no ha renunciat a presentar-se com a candidata en les presidencials de l’any venidor. La sentència es coneix enmig d’una enorme eufòria pel mundial de Qatar. La unanimitat en favor del seleccionat que condueix Leo Messi es trenca al parlar de Fernández de Kirchner. Per a la majoria dels peronistes, el partit en el poder, ella és innocent i víctima d’un intent de proscripció. L’oposició de dretes, per la seva banda, creu a ulls clucs Luciani, a qui considera un paladí de la república.

Abans que es coneguessin les conclusions del tribunal, la vicepresidenta li va concedir una entrevista al diari Folha de San Pablo en la qual va equiparar la seva situació processal amb què va viure Luiz Inácio Lula da Silva, que va estar gairebé 600 dies a la presó com a conseqüència d’un judici que finalment va ser anul·lat. Fernández de Kirchner va assegurar que la sentència que escoltarà aquest dimarts serà desfavorable i ha sigut escrita amb temps. «Primer perquè es van violar totes les garanties constitucionals, segon perquè tot el que es va dir era mentida. Tercer, perquè el jutge que va instruir aquesta causa és el mateix jutge que set o vuit anys abans, en la mateixa causa, amb les mateixes obres, amb les mateixes denúncies de l’oposició havia dit que no era competent».

Ella ha sigut objecte d’una investigació a la província de Santa Cruz, històric feu polític dels Kirchner, que no va donar resultats incriminatoris. La causa va ser reoberta durant la presidència de Mauricio Macri. Segons l’expresidenta, el sistema judicial argentí compleix el paper que exercien els militars quan donaven cops d’Estat i implantaven dictadures. Va advertir al seu torn la distància que hi ha entre la negligència judicial per investigar l’atemptat en contra seu i la velocitat d’altres jutjats federals per condemnar-la.

Espionatge informàtic

L’ambient s’ha enrarit més pel coneixement d’una trama paral·lela relacionada amb l’espionatge informàtic. Dos mitjans de premsa han filtrat missatges entre jutges, polítics opositors i empresaris del diari Clarín. Ells discuteixen a Telegram com divulgar una versió falsa amb què sortir al pas a una denúncia per dons. Entre els denunciats hi ha el jutge Julián Ercolini, qui va estar a càrrec de part de la investigació que involucra Fernández de Kirchner.

Por vez primera queda expuesto ante nosotros, con enorme contundencia, el modo en que ciertas corporaciones operan sobre funcionarios, jueces y fiscales, procurando favores que buscan ventajas indebidas o simplemente propician la persecución de aquellos que los enfrentan. pic.twitter.com/gCjzrD3z8c

— Alberto Fernández (@alferdez) 5 de diciembre de 2022

La situació carcerària de Lula va començar a ser revisada en part després que es conegués al Brasil unes converses a Telegram entre Sérgio Moro, el jutge que l’havia condemnat, i el fiscal que havia portat endavant l’acusació Deltan Dallagnol. Tots dos pactaven accions conjuntes disputades amb el funcionament del sistema judicial. El cas va ser recordat per funcionaris del Govern, convençuts que a l’Argentina passa el mateix que va tensar la política al país veí. Per al ministre de Justícia, Martín Soria, les converses, suposadament obtinguda per ‘hackers’, «constitueixen la radiografia precisa de la podridura del ‘lawfare’ (politització dels tribunals)».

El president Alberto Fernández ha sigut més enèrgic i li ha reclamat a la justícia que investigui la recent filtració. «Danya la democràcia veure la promiscuïtat antirepublicana amb què es mouen alguns empresaris, alguns jutges, alguns fiscals i alguns funcionaris. Fins aquí s’han sentit impunes. És hora que comencin a rendir comptes per les seves conductes», va dir. El diari La Nación va assegurar que, amb el seu missatge, Fernández ha legitimat «l’accionar d’un delinqüent informàtic». Més enllà del contingut dels missatges trets a llum, «està en joc la privacitat de tots».

Reacció opositora

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

L’alcalde de la ciutat de Buenos Aires i un dels aspirants a la presidència per l’espectre conservador, Horacio Rodríguez Larreta, va rebutjar els comentaris del mandatari i va parlar d’«una nova operació del kirchnerisme». En la mateixa direcció es va expressar Patricia Bullrich, una emuladora de Jair Bolsonaro que competirà en les primàries de la dreta amb Larrera t va dir que la filtració és un «dels intents desesperats del kirchnerisme per eludir la justícia».

Presidente, está claro que usted es testaferro de la presidenta en funciones.

Las intentaron todas: lawfare, operaciones de inteligencia y mentiras. Pero el que robó el dinero del pueblo LAS PAGA.

AHORA, LA PLATA DEL PUEBLO DEBE VOLVER AL PUEBLO.

— Patricia Bullrich (@PatoBullrich) 5 de diciembre de 2022

En aquest context, l’exjutge espanyol Baltasar Garzón va escriure una carta oberta als magistrats encarregats de dictar la sentència. «Les campanyes orquestrades, tant polítiques, com judicials i mediàtiques, en contra seu han fet que el procés en si mateix sigui injust i tan ple d’irregularitats que és impossible trobar als annals de la història processal recent un cúmul més elevat d’errors o defectes (en el millor dels casos) o d’il·lícits penals (en el més adequat a les evidències acumulades)», va dir sobre Fernández de Kirchner. Els seguidors de la vicepresidenta es troben en estat d’alerta. El temor d’incidents o protestes està a l’ordre del dia.