Cinc claus per entendre la condemna judicial de Cristina Fernández de Kirchner

 

La possibilitat real d’anar a la presó

Encara és llarg el camí que podria portar Fernández de Kirchner a una presó a complir la sentència que ha dividit les aigües d’aquest país enmig de la unanimitat mundialista. Perquè això passi, el dictamen hauria de ser ratificat per la Cambra Federal de Cassació Penal (un tribunal de segona instància) i després pel Tribunal Suprem. I això pot passar el 2024 o més tard, si es tenen en compte els temps dilatats de la justícia argentina. El seu càrrec com a vicepresidenta té data de venciment: el 10 de desembre del 2023. Fins a aquell moment, la protegeixen els furs que atorguen la seva investidura, que només podrien ser retirats mitjançant un judici polític al Congrés. Això no passarà, perquè la dreta necessitaria dos terços dels vots a les dues cambres.

 

¿Pot anar a la presó quan es compleixin els terminis?

La principal instància judicial argentina no ha donat fins ara senyals que vulgui accelerar els terminis per resoldre aquesta causa històrica, tot i que els vents de la política poden ser un factor d’acceleració. En el cas que el Suprem deixés ferma la condemna, a la pràctica l’actual vicepresidenta hauria d’entrar en una unitat penitenciària. Però podria ser que això tampoc passés, perquè el pròxim 19 de febrer complirà 70 anys i la llei estipula que, a aquesta edat, es pot demanar la presó domiciliària. Quedaria llavors en mans d’un tribunal competent concedir o no aquest benefici de manera automàtica.

¿Podria competir en eleccions futures?

El Tribunal va disposar la inhabilitació perpètua de Fernández de Kirchner per exercir càrrecs públics. Si bé ella va desestimar la possibilitat de participar en els comicis venidors, estaria tècnicament en condicions de fer-ho el 2023 o més endavant, fins que s’esgoti el seu horitzó d’apel·lació de la condemna. Hi ha, d’altra banda, un antecedent pròxim, amb un altre expresident peronista, Carlos Menem. Cinc anys enrere, l’home que havia governat el país entre el 1989 i el 1999 es va presentar com a candidat a les eleccions parlamentàries, malgrat que pesava sobre la seva esquena una sentència per la venda d’armes a Croàcia i l’Equador, amb la seva consegüent inhabilitació. Menem va aconseguir que el Suprem li permetés participar en la contesa, perquè el seu dictamen no era en ferm.

L’impacte social del dictamen

«Si la toquen, quin ‘quilombo’ [embolic] es generarà», han cantat els seus seguidors des que el 2015 va abandonar el Govern. Finalment, l’han tocat. Tanmateix, els tumults, tan anunciats com la condemna, no han tingut per ara lloc. Els sectors socials que la ponderen són els més colpejats per la crisi econòmica de la qual és art i part un Govern peronista que la té com un dels seus caps, malgrat el sord enfrontament que manté amb el president Alberto Fernández. Aquesta és una de les raons per les quals els carrers no es van poblar en defensa de la líder condemnada. De moment, el dictamen d’aquest dimarts ha aconseguit una cosa que els analistes no esperaven: la renúncia de Fernández de Kirchner a competir a les pròximes eleccions en nom d’un partit que tampoc ha expressat la seva voluntat d’anar més enllà de la queixa a les xarxes socials, igual que va passar dos mesos i mig enrere quan va estar a prop de consumar-se el magnicidi.

Notícies relacionades

La justícia argentina donarà a conèixer la sentència contra Cristina Fernández de Kirchner

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

 

Les causes pendents

«És només la primera condemna», ha assegurat Joaquín Morales Sola, columnista del diari La Nació. El front judicial de Fernández de Kirchner continuarà sent tempestuós. En principi l’espera una altra causa relacionada amb la corrupció a l’obra pública. La investigació es va iniciar quan va sortir a la llum el quadern del xòfer d’un alt funcionari del seu Govern al qual s’anotaven tots els seus itineraris, presumptament relacionats amb cobraments de comissions. Aquestes pàgines han sigut severament qüestionades en peritatges als quals apareixen escriptures de persones diferents. Però, alhora, la vicepresidenta té una altra causa controvertida per presumpte blanqueig de diners i per haver intentat una negociació amb l’Iran, que va ser en el seu moment aprovada pel Congrés, per intentar que els ciutadans d’aquest país involucrats en les investigacions d’un atemptat antisemita que va provocar gairebé 90 morts, el 1994, poguessin ser interrogats.