«Governar el Perú no és una tasca fàcil», reconeix la seva primera presidenta, Dina Boluarte

El Perú té la seva primera presidenta, Dina Boluarte. Va assumir en reemplaçament de Pedro Castillo, destituït pel Congrés. Tanmateix, ningú al Perú s’atrevia a pronosticar quant podria durar el seu Govern interí tenint en compte que abans de Castillo van abandonar abans de temps les funcions executives Pedro Pablo Kuczynski, Martín Vizcarra i Manuel Merino. El primer va dimitir abans de ser censurat, com li va passar al seu reemplaçant. Merino, mentrestant, no va poder sostenir-se en el poder enmig de les protestes populars. Boularte no va passar per alt aquests antecedents quan li va reclamar a la legislatura «una treva política per instal·lar un Govern d’unitat nacional». Aquesta «alta responsabilitat», va dir, «ha de ser assumida de comú acord per tots i per totes».

Boularte va ser vicepresidenta de Castillo però li va donar l’esquena quan va intentar tancar la legislatura que, alhora, el va acabar per treure del Palau Pizarro amb el suport dels militars i la policia. «Aquest Congrés, atenent el mandat constitucional, ha pres una decisió i és el meu deure actuar-hi en conseqüència». La seva mà estesa als congressistes tot just va suscitar tènues aplaudiments. «No demanaré que no fiscalitzin el meu Govern ni que no s’escrutin les decisions que s’hauran de prendre; el que sol·licito és un termini, un temps valuós per rescatar el nostre país», va dir, després de jurar en un càrrec l’estabilitat del qual és un misteri per als analistes. L’oposició de dretes espera, sobretot, que convoqui eleccions anticipades.

L’advocada Boluarte, de 60 anys, hauria de concloure la seva gestió provisional el 28 de juliol del 2026. Però aquell dia és molt llunyà en el calendari. Per això, en el seu discurs inaugural va aixecar la bandera blanca de la pau davant un Parlament desprestigiat, però amb capacitat de fer-li la vida impossible.  «Convoco un ampli procés de diàleg entre totes les forces polítiques representades o no en el Congrés». Per a la mandatària interina, «és imprescindible reprendre l’agenda del creixement econòmic amb inclusió social, de l’ocupació digna, de l’atenció d’emergència dels sectors vulnerables, de ple respecte dels drets fonamentals i també de la reforma política que el nostre país requereix».

Un historial d’esquerres

Nascuda el 1962 a Chalhuanca, una ciutat de menys de 30.000 habitants aixecada a gairebé tres mil metres d’altura, Boluarte prové de l’esquerra independent. Ha sigut candidata a l’alcaldia de Surquillo, a la perifèria de Lima, pel partit el Perú Llibertari. El 2020 es va sumar al Perú Lliure (PL), la mateixa formació d’esquerres tradicional que va proposar a Castillo com a candidat presidencial. Ella el va acompanyar en la fórmula electoral com a vicepresidenta.  La ruptura de PL amb Castillo va acabar arrossegant-la i ella va ser expulsada d’aquest partit.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Boluarte s’ha desentrampat com a ministra de Desenvolupament i Inclusió Social. Es va apartar d’aquest càrrec quan, setmanes enrere, Castillo, en un dels seus últims intents de mantenir-se a la superfície, va nomenar la molt qüestionada Betssy Chávez com a presidenta del Consell de Ministres. Des d’aquell moment, les seves relacions amb el cap d’Estat no van tenir retorn. El seu rebuig de l’intent de tancar el Congrés va ser immediat. Ara és la principal autoritat executiva del país.

«Governar el Perú no és tasca fàcil», va reconèixer. Boluarte va demanar el suport de la Fiscalia per «ingressar sense mitges tintes a les estructures corrompudes per les màfies a l’interior de l’Estat». La seva primera mesura, va assegurar, «serà enfrontar la corrupció en totes les escabroses dimensions». Malgrat la seva condició d’exministra de Castillo, li va dir als parlamentaris haver sentit «repulsió» al veure «com la premsa i els organismes jurisdiccionals han donat compte de vergonyosos actes i del patrocini en contra dels diners dels peruans. Aquest càncer s’ha d’extirpar del país».