La deserció d’una demòcrata complica la majoria de Biden en el Senat

Dura poc l’alegria a casa del pobre, tot i que sigui només pobra en escons. Només tres dies després que el partit del president Joe Biden aconseguís amb la victòria en una segona volta a Geòrgia ampliar de 50-50 a 51-49 la seva exigua majoria en el Senat dels Estats Units, la demòcrata conservadora Kyrsten Sinema, elegida per Arizona, ha anunciat que abandona el partit i es registra i passa a funcionar com a independent.

El moviment no significa automàticament una alteració de com es reparteix el poder a la Cambra alta. Sinema ha promès que no canviarà com ha estat votant en els últims quatre anys i també ha assegurat en una entrevista amb ‘Politico’ que no s’integrarà en el grup dels republicans, cosa que farà que els conservadors no puguin superar els 49 escons. La seva deserció, en qualsevol cas, té conseqüències, perquè Sinema tampoc ha garantit que faci grup amb els demòcrates, com sí que fan els senadors independents Bernie Sanders i Angus King.

De nou, Manchin

El pas de Sinema torna a dotar d’enorme pes Joe Manchin, un altre senador demòcrata conservador que juntament amb ella ha sigut la pedra més gran a la sabata per a l’agenda legislativa de Biden els dos últims anys. S’han oposat a mesures que haurien apujat impostos a empreses i rendes més altes, així com a iniciatives per ampliar drets de vot. Sinema també ha frenat intents d’apujar el salari mínim. I ella i Manchin, elegit per Virgínia Occidental, han obligat a descafeïnar lleis com la de despesa social i mediambiental, a més d’impedir canvis que haurien debilitat el filibusterisme, una cosa que a Sinema li va valer la censura del partit estatal.

Reacció de la Casa Blanca

Des de la Casa Blanca s’ha intentat minimitzar l’impacte de la decisió de Sinema. La portaveu, Karine Jean-Pierre, ha emès un comunicat assegurant que no canvia el control ni la majoria a la Cambra alta. Ha dit a més que tenen «totes les raons per esperar continuar treballant amb ella», algú que ha votat el 90% de les vegades a favor de les propostes de Biden i que ha donat suport sòlidament als nominats per a alts càrrecs i llocs judicials del mandatari, una cosa que serà vital per al president a partir del gener.

Part d’aquesta esperança rau també en el fet que la mateixa Sinema necessita els demòcrates per mantenir les posicions que ostenta en comitès. I després d’una reunió dijous a la nit amb Chuck Schumer, el líder demòcrata a la Cambra, aquest va anunciar que va accedir a la petició de Sinema de mantenir-la en aquests llocs. «Sempre ha sigut independent», ha dit Schumer, que ha defensat també que és una senadora «efectiva» i que amb la majoria en els comitès continuaran sent capaços de confirmar nominats de Biden i utilitzar el seu poder d’emetre citacions, una cosa que els demòcrates pretenen fer per supervisar i investigar accions de grans corporacions.

L’enfrontament amb el partit també podria ser complicat per a Sinema si decideix presentar-se a la reelecció el 2024, una cosa que no ha confirmat encara. Abans d’aquest divendres, i en resposta a les seves postures, ja havia sorgit a Arizona una iniciativa demòcrata per desafiar-la en primàries si decidia optar de nou a l’escó. Ara la carrera podria tornar-se competitiva si els demòcrates acaben decidint presentar el seu propi candidat en dos anys. I la divisió del vot entre la independent Sinema i un candidat demòcrata podria afavorir els republicans en el determinant estat frontissa.

«Sistema trencat»

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

«M’he unit al nombre creixent de ciutadans d’Arizona que rebutgen les polítiques de partit declarant la meva independència del sistema partidista trencat de Washington», ha escrit Sinema en una columna d’opinió a ‘The Arizona Republic’ explicant la seva decisió. En aquest article la senadora de 46 anys –que va iniciar la seva carrera en el Partit Verd, va ser elegida com a demòcrata per a la Cambra de Representants el 2012 i per al Senat el 2018 i ha modelat la seva carrera a l’estil de la del difunt senador republicà John McCain– ha assegurat també que «les veus més cridaneres i més extremes continuen portant els dos partits cap als marges».

Ha escrit, a més, que «quan els polítics estan més concentrats a negar al partit de l’oposició una victòria que a millorar les vides dels nord-americans, els que perden són els ciutadans corrents».