Espanya, França i Portugal llancen el primer gran corredor d’hidrogen verd de la UE per 2.850 milions

El primer gran corredor d’hidrogen verd d’Europa inicia la seva etapa amb l’objectiu d’estar a punt i totalment operatiu el 2030. Connectarà en dos trams diferents Portugal, Espanya i França amb la resta de la UE i requerirà inversions per uns 2.850 milions d’euros per posar-lo en marxa (2.500 per al tram submarí entre Espanya i França i 350 per al de Portugal amb Espanya). Així ho ha anunciat el president del Govern, Pedro Sánchez, aquest divendres a Alacant, després d’una cimera amb el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre portuguès, António Costa, en la qual ha estat present també la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.

L’H2Med, que així s’ha batejat el megaprojecte liderat pels tres països, podrà transportar el 10% del consum d’hidrogen verd previst per a la UE el 2030, al voltant de 2 milions de tones anuals, segons els càlculs presentats pel president espanyol. Madrid, París i Lisboa presentaran en els pròxims dies a la Comissió Europea la candidatura del nou hidroducte per ser considerat projecte d’interès comú comunitari (PIC) i poder així optar a fons europeus que podrien finançar fins a la meitat del cost total del pla.

El projecte H2Med comptarà amb dos trams diferenciats. Una gasoducte que unirà Portugal amb Espanya, entre Celorico da Beira i Zamora (denominat CelZa), que suposa una ampliació d’una infraestructura ja en marxa i que servirà durant els primers anys per transportar gas natural i posteriorment hidrogen verd. I una instal·lació de nova construcció que unirà mitjançant un hidroducte submarí Barcelona i Marsella (BarMar), i que finalment s’utilitzarà només per transportar hidrogen verd, malgrat que els plans inicials contemplaven una primera fase en què s’utilitzaria per enviar gas natural.

Suport de Brussel·les

La Comissió Europea ja ha donat un autèntic reconeixement polític al projecte, que no obstant encara ha de passar els filtres de Brussel·les per aconseguir fins a la meitat del finançament. Segons ha dit Von der Leyen, el projecte de corredor d’hidrogen verd a la Península ibèrica s’ajusta plenament als plans comunitaris per impulsar les energies verdes i la sobirania energètica de la UE.

«Volem produir 10 milions de tones d’hidrogen verd el 2030, i importar-ne 10 milions més. Per això hem identificat una sèrie de corredors clau, cosa que inclou un que creua Europa d’oest a est i que passa per la Península», ha dit l’alemanya. «Per això dono la benvinguda a aquest projecte que va just en la direcció correcta. Dono la benvinguda a la seva aplicació per convertir-lo en un projecte d’interès comú. Avui la península ibèrica es converteix en una porta d’entrada d’energia principal d’Europa al món».

«El projecte és un exemple de cooperació», ha sentenciat Sánchez, que ha remarcat que el primer gran corredor europeu d’hidrogen verd servirà per complir simultàniament un doble compromís: d’una banda, «reforçar la seguretat energètica i autonomia estratègica d’Europa», per guanyar «independència davant països que utilitzen l’energia per fer xantatge», amb referència a la Rússia de Vladímir Putin; i, de l’altra, «reafirmar la determinació de la UE amb la neutralitat climàtica».

Només hidrogen verd

L’H2MED és una substitució d’un altre projecte, l’anomenat Midcat, que Espanya i Alemanya volien tirar endavant per impulsar les interconnexions gasistes de la Unió. La crisi energètica derivada de la invasió russa d’Ucraïna i el tancament de l’aixeta del gas per part del Kremlin va obligar a desempolsegar aquesta iniciativa de construir un nou gasoducte entre Espanya i França pel Pirineu, paralitzada fa tres anys.

Però França es va oposar des d’un principi i, després de mesos de contínues picabaralles diplomàtiques, Madrid i París van decidir presentar una alternativa conjunta (a la que van sumar a Portugal) que permetés connectar la Península amb França i la resta d’Europa, especialment amb Alemanya. Van optar, el mes d’octubre passat, en una reunió trilateral similar a la qual se celebrarà a Alacant, abandonar el Midcat (que travessava el Pirineu) i instal·lar un tub submarí des de Barcelona fins a Marsella, completat amb una altra branca de gasoducte preparat per a hidrogen verd des de Portugal. 

Aquest divendres, el president gal s’ha congratulat, junt amb Sánchez i Costa, del canvi de rumb. Per a Emmanuel Macron, «l’H2Med és coherent amb l’estratègia col·lectiva que tenim: un objectiu ecològic de reduir les emissions i anar abandonant progressivament el combustible fòssil i electrificar el continent». El primer ministre portuguès, António Costa, ha deixat clar que aquest corredor «estarà dedicat exclusivament a l’hidrogen verd» i que permetrà «exportar» a Europa la part d’aquest gas que no sigui gastat a la península.

Una de les grans diferències entre el Midcat i l’H2Med, a part del trajecte final, és que aquest últim portarà només hidrogen verd, i no gas natural convencional. Així ho van anticipar aquesta setmana fonts del Govern, perquè només pot aspirar als fons europeus amb què fer-ho viable, diuen, si el seu objectiu és el transport d’hidrogen. El finançament europeu en aquest tipus d’infraestructures està restringit a les energies netes i no pot anar al gas, que és un hidrocarbur. L’hidrogen verd és un combustible que s’aconsegueix fonamentalment a través de l’electròlisi de l’aigua i que no genera emissions. Forma part de l’estratègia per a una Europa climàticament neutra que va presentar la Unió el 2020. 

Front comú contra el límit del gas

Després de la cita sobre l’H2Med, a la tarda començarà la novena Cimera Euromediterrània EU-MED9, a la qual acudeixen Espanya, França, Portugal, Itàlia, Grècia, Malta, Xipre, Eslovènia i Croàcia. Prevista inicialment per a finals de setembre, el positiu per covid-19 de Sánchez va obligar al seu ajornament a última hora. El tema central serà també la qüestió energètica. Espanya mirarà de conciliar les postures dels països del Mediterrani respecte al límit del preu del gas proposat per la Comissió Europea, que Madrid considera inacceptablement alt.

Segons la Moncloa, hi ha certa sintonia entre els participants en què aquest sistema no solucionarà la crisi de preus energètics que es viu a Europa. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és que hi hagi un límit dinàmic, ajustat a índexs de mercat, més que un de fix a 275 euros que promou Brussel·les. 

Notícies relacionades

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

En la declaració final dels països de l’EU-MED9 es tractarà de donar les línies generals comunes de cara al consell extraordinari de ministres d’Energia del 13 de desembre i el posterior Consell europeu a Brussel·les del dia 15. Espanya mirarà d’impedir un front sud-nord, però insistirà en l’inadequat del sistema de preus actuals del gas. Està per definir també si es tracta aquest tema aïllat o com un paquet amb altres assumptes que ha de decidir Brussel·les sobre el tema energètic, a saber, el sistema de solidaritat i el desplegament de renovables. 

La cimera tindrà dues sessions. Una primera per debatre l’estratègia d’autonomia estratègica en energia de la UE, a la qual acudirà tant Von der Leyen com el president del Consell Europeu, Charles Michel; i una segona en la qual s’abordarà el difícil assumpte de les regles fiscals. Hi ha una moratòria fins a finals de l’any que ve en els requisits de reducció de deute que s’imposen als països membre. Però ja es prepara el debat comú per abordar un nou sistema més just, que podria incloure ritmes de reducció de deute flexibles. Els nou països de l’EU-MED9 tenen una visió molt afí en aquest sentit, i això mirarà de plasmar-se en la declaració conjunta d’Alacant.