La llei del silenci i la por s’imposen a Rússia

Entre els autors marcats també es troben l’antic oligarca i fundador de l’organització Open Russia Mikhaïl Khodorkovski, la reconeguda politòloga Iekaterina Schulmann i fins i tot escriptors de ciència-ficció com Dmitri Gloukhosvki. La seva famosa saga Metro 2033 –que s’ha traduït a desenes d’idiomes i ha sigut la base per a uns videojocs també coneguts mundialment– porta ara un +18, però no per raó del seu contingut, sinó per la marca que arrossega l’autor a causa dels seus posicionaments polítics. Tot i que el més habitual a les llibreries és un plàstic transparent estàndard, hi ha establiments que han anat més enllà i han tapat la coberta totalment amb paper i hi han escrit «agent estranger», per remarcar que la persona que va escriure el llibre té aquest estigma atorgat per les autoritats russes.

No és l’únic exemple del clima de sospita i por que s’ha ensenyorit de Rússia els últims mesos. Parlar de política al país euroasiàtic fa anys que no és còmode per a gaire gent, però des de l’inici del conflicte amb Ucraïna pot vorejar la paranoia. Aquest tema tan difícil ha desaparegut de les converses de molta gent, que prefereix no mullar-se ni tan sols quan es troba en espais privats o amb gent de confiança. Un dels rumors que alimenta aquesta llei del silenci és que la policia pot llegir, amb aparells especials, tots els missatges que s’envien i reben en un rang determinat, tot i que no està confirmat que estigui utilitzant aquesta tecnologia.

What it’s come to…

In a Moscow shop, books by blacklisted writers were wrapped, marked ‘foreign agent’ & labelled 18+

…but that apparently made ‘subversive’ works like @zygaro’s ‘All the Kremlin’s Men’ an instant hit pic.twitter.com/Re3IlQoaf6

— Sarah Rainsford (@sarahrainsford) 4 de diciembre de 2022

El tabú també és rígid dins les famílies, a causa del suport al Govern entre les generacions de més edat, més proclius a consumir mitjans estatals, que xoca amb la mentalitat dels russos més joves, que van néixer amb Putin ja al capdavant del país i que prefereixen l’àmbit d’internet per informar-se. Al maig, alguns mitjans russos van exemplificar aquest xoc generacional amb la notícia d’una mare que va denunciar que el seu propi fill no havia fet el servei militar, una falta que en l’actualitat pot significar acabar a primera línia del front ucraïnès. No tots els que fan la mili actualment lluitaran, però sí que reben pressions per firmar contractes amb l’Exèrcit. En el cas que acabin rubricant aquests contractes, sí que estan obligats a formar part de l’ofensiva.

A causa de les seves crítiques al Govern o a l’Exèrcit, periodistes i activistes crítics han vist escrites a les seves portes pintades amb la «Z», símbol de la denominada «operació militar especial», i expressions com «traïdor» o «col·laboracionista», entre altres termes semblants. El periodista Dmitri Muratov, premi Nobel de la pau i redactor en cap del diari Nóvaia Gazeta, va ser recentment atacat mentre viatjava amb tren. L’atacant va cridar «pels nostres nois» abans de ruixar el periodista amb acetona i pintura vermella.

"Z" for Russian invasion, painted on the door of theater critic Marina Davydova, the 1st cultural figure to petition against it.

She was branded as a traitor, surveilled & threatened until she fled.

What period of history does that remind you of? https://t.co/g82Nz4y550 pic.twitter.com/hMmXsMBYJC

— Alec Luhn (@ASLuhn) 11 de marzo de 2022

Dures conseqüències

Fa anys que Rússia està experimentant una regressió respecte a la llibertat de premsa, però el 2022 ha suposat una veritable hecatombe en aquest sentit. Al llarg d’aquest any s’han promulgat noves lleis que censuren tota crítica o debat sobre les Forces Armades, incloent-hi la mobilització, la seva composició, l’ofensiva russa a Ucraïna i qualsevol batalla, bombardeig o suposada matança durant el conflicte. La fiscalia russa demana per a l’opositor Ilia Iaixin una pena de fins a nou anys de presó per culpar l’Exèrcit rus de la matança de Butxa, la sentència del qual es farà pública aquest divendres. L’exalcalde de Iekaterinburg, Ievgeni Roizman, ha estat sancionat amb nombroses multes per criticar el conflicte. Ara per ara està sota arrest domiciliari i té prohibit l’ús d’internet.

També s’ha impulsat una llei més dura contra la «propaganda LGTBI», firmada aquest dilluns. Aquesta nova provisió considera il·legal presentar homosexualitat i transsexualitat –legalment equiparades amb la pedofília– en pel·lícules, anuncis, sèries, mitjans de comunicació o llibres. Les llibreries també han començat a retirar llibres que tractin temes relacionats amb el col·lectiu LGTBI, tal com apunta Nóvaia Gazeta Europe. L’editorial LitRes ha demanat públicament als autors amb qui treballa i puguin ser acusats d’impulsar «propaganda LGTBI» que reescriguin els seus llibres per modificar-ne el contingut i poder posar-lo a la venda de nou.

Notícies relacionades

¿Per què es parla d’una «sortida falsa» de Rússia en la guerra?

Brussel·les proposa prohibir l’accés de Rússia a tota mena de drons

També s’ha limitat encara més el dret a manifestar-se. Aquest dilluns, Rússia va aprovar prohibir les manifestacions a prop d’edificis governamentals, escoles, hospitals, aeroports i ports, estacions de tren i territori pròxim a esglésies, a més de permetre a les regions afegir les seves pròpies limitacions específiques si així ho consideren.

Els estrangers no són immunes a aquestes restriccions, tal com adverteix la mateixa llei. Segons el text legal, aquests estaran subjectes a les mateixes sancions econòmiques que els ciutadans russos i podran ser expulsats del país. Aquest mateix any la policia russa va detenir el colombià Alberto Enrique Giraldo, acusat de «difondre mentides sobre les Forces Armades russes» a les xarxes socials per desacreditar-les. Afronta una possible multa de fins a 60.000 euros o 10 anys de presó. Aquells que s’hagin nacionalitzat i tinguin passaport rus han de complir aquestes lleis –i acceptar ser mobilitzats si són cridats a files– si no volen perdre la nacionalitat. Aquesta amenaça va dirigida principalment als centreasiàtics naturalitzats, i pot afectar no només els homes, sinó també les seves famílies.