Conclou amb avenços la primera ronda de negociacions entre Colòmbia i la guerrilla de l’ELN

El Govern colombià i l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), l’última guerrilla amb fronts oberts en aquest país, van tancar aquest dilluns a Caracas la primera etapa d’una negociació que seguirà ben aviat a Mèxic i ha de portar a un acord de pau. La discussió va durar 21 dies, sota el patrocini noruec i el suport de l’ONU, Veneçuela i Cuba. En el seu transcurs es va convenir realitzar accions humanitàries a diverses regions, entre aquestes la Vall del Cauca, a 450 quilòmetres de Bogotà, assolades per la violència de grups armats d’ultradreta i delictius, a més de l’ELN. Rafael Pineda, àlies Pablo Beltrán, el cap de la delegació de la insurgència, va dir que aquest model d’intervenció humanitària, del qual no es van formular més precisions, buscarà després aplicar-se en altres regions afligides pels mateixos flagells. Les parts també van reconèixer els «greus» problemes que hi ha a les presons amb integrants de la guerrilla i van convenir buscar solucions «concretes».

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

 Les negociacions formen part d’un ambiciós full de ruta del president d’esquerres, Gustavo Petro, qui, a l’assumir va presentar el seu projecte de «pau total» a Colòmbia, que hauria d’involucrar també en un termini no especificat els paramilitars i bandes narcos. El mandatari va estar representat a Caracas per Otty Patiño, María José Pizarro, Iván Cepeda, el líder camperol Alberto Castilla, l’empresari José Félix Lafaurie, monsenyor Héctor Fabio Henao i el Comissionat de Pau Danilo Rueda.

 «Aquest procés de pau va estar interromput durant quatre anys. Hem examinat l’agenda de 2016 i hem fet un treball d’ampliació i enriquiment. Hi havia per exemple un absent: no es parlava de la casa comuna, és a dir, del medi ambient, tampoc de sectors tradicionalment exclosos com dones i pobles ètnics», va afegir Pineda.