Els líders de la UE insten a blindar la indústria europea davant els EUA

El pla d’estímuls massius dissenyat per Estats Units per lluitar contra la inflació i afavorir inversions verdes i empreses implantades al seu territori, dotat d’uns 370.000 milions dòlars, continua generant una profunda inquietud entre els caps d’Estat i de Govern de la UE, que encara difereixen en com blindar la indústria per impedir que el dopatge de subvencions nord-americanes enfonsi la competitivitat del continent europeu. Una qüestió que podria acabar obrint una guerra de subsidis interna i una batalla comercial amb els Estats Units. Per evitar-ho, els líders de la UE han encarregat aquest dijous a la Comissió Europea que presenti abans de finals de gener propostes per «mobilitzar tots els instruments nacionals i europeus» i «millorar el marc d’inversió en la UE».

La situació és de màxima urgència, atesos els disparats preus de l’energia, i atès que són cada vegada més les empreses que agiten l’amenaça de les deslocalitzacions. «Existeix el risc que la llei de reducció de la inflació (IRA) provoqui una competència deslleial i que discrimini les empreses europees», admetia aquesta setmana la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en una carta dirigida als líders europeus en vigílies de la cimera en la qual exposava com a desafiament aquesta norma. El seu pla per reindustrialitzar el continent passa per accelerar les inversions en energies de transició i fins i tot crear potencialment un «fons sobirà europeu» per descarbonitzar la indústria, desplegar les renovables i reforçar la coordinació amb Washington per crear fins i tot un club de matèries primeres que garanteixi el proveïment i evitar el monopoli de la Xina. 

També planteja una flexibilització de les normes sobre ajudes d’Estat per a energies renovables i tecnologies netes que permeti a la UE competir amb els subsidis nord-americans i impedir que les empreses fugin d’Europa i creuin l’Atlàntic a la recerca de condicions més favorables. Els líders europeus esperen que d’aquí a finals de gener desenvolupi un nou pla d’acció que podrien aprovar amb urgència al febrer. «Cal anar més ràpid, simplificar les regles, tenir una resposta macroeconòmica que, a nivell d’ajudes europees i nacionals, permeti respondre de forma equivalent al que fan els americans», ha avisat el president de França, Emmanuel Macron. 

Espanya respira en la mateixa línia i comparteix la necessitat de trepitjar l’accelerador perquè la capacitat d’actuació nord-americana és molt ràpida. «Nosaltres ja estem dient que no ens agrada l’IRA. És evident. És una cosa pot afectar inversions europees, incloses les espanyoles. Tenim una indústria automobilística molt potent, tenim indústria de l’energia renovable, de l’hidrogen. Per tant, hi ha un punt de proteccionisme clar que a Espanya no li agrada. Espanya és partidària de negociar perquè hi hagi excepcions per a Europa i a partir d’allà Europa ha de reaccionar i prendre mesures per millorar la seva competitivitat industrial, ser més àgil i reflexionar sobre les ajudes d’Estat», afirmen fonts de la Moncloa que asseguren que el problema d’Espanya no són els diners sinó «com gastar-los».

Toc a Berlín

Per a altres estats membres el problema no és només aconseguir un marc d’ajudes públiques més àgil, també que els països amb més capacitat fiscal, com és el cas d’Alemanya, no ho aprofitin en detriment d’altres socis europeus. «És important mostrar la nostra solidaritat i garantir el bon funcionament del mercat únic, que va en interès de tots», ha recordat el president del Consell Europeu, Charles Michel. «Existeix un risc de desindustrialització de la UE. Sembla que els països europeus estan jugant una mica al campi qui pugui, a veure qui té les butxaques més plenes», ha retret el belga Alexander de Croo. «Alguns països poden pensar que tenen les butxaques plenes, però en uns mesos tots arribarem al final de les reserves», ha afegit.

Segons fonts europees, la solució passa per trobar l’equilibri entre mantenir al continent europeu les inversions estratègiques i un terreny de joc equitatiu entre els Vint-i-set. «Alemanya està ficant diners per tots els costats i no tots tenen la mateixa capacitat. Cal buscar fórmules com un (programa) Repower més potent», estimen fonts del Govern espanyol que recolzen la idea llançada per Von der Leyen de crear un fons sobirà tot i que en volen més detalls. Els països més rics, en canvi, rebutgen la idea de crear nous plans i consideren que el de recuperació disposa de prou recursos. «Encara tenim bastants fons sense distribuir que es poden mobilitzar», ha dit el canceller alemany, Olaf Scholz.

Límit al gas, dilluns

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els líders europeus també han tornat a parlar de la crisi energètica i el límit al preu del gas. L’intent de dimarts passat va acabar en fracàs i els caps d’Estat i de Govern han emplaçat els seus ministres d’Energia a tancar un acord definitiu aquest dilluns 19 de desembre. És al que emplacen en unes conclusions del Consell Europeu en les quals també reclamen a Brussel·les que presenti a principis del 2023 una proposta i una anàlisi d’impacte sobre la reforma estructural del mercat de l’electricitat, inclosa l’efecte sobre els preus del gas. 

A la reunió, marcada per l’escàndol de corrupció que ha esquitxat l’Eurocambra, hi ha assistit com és habitual la seva presidenta, Roberta Metsola, que ha promès als dirigents europeus que no hi haurà impunitat i que impulsarà una reforma de les regles internes l’any vinent. La trobada també ha permès als Vint-i-set avalar l’estatus de país candidat a la UE per a Bòsnia i Hercegovina.