Terratrèmol a la UE

Qui és qui en la fosca xarxa italiana que va atacar el cor de les institucions europees

Els investigadors consideren que Antonio Panzeri és una de les principals ments del megaescàndol de corrupció

Qui és qui en la fosca xarxa italiana que va atacar el cor de les institucions europees

STEPHANIE LECOCQ / EFE

5
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

Veterans de la política, sindicalistes i també la parella sentimental d’una líder europea formen part d’una fosca xarxa italiana que, pel que es coneix fins ara, està acusada d’haver atacat el cor de les institucions europees per afavorir il·legítimament Qatar i el Marroc. Un entramat de corrupció i espionatge l’abast integral del qual encara es coneix només en part i que ha posat en evidència una tempesta que està lluny de desaparèixer ràpid de l’horitzó.

Antonio Panzeri, el veterà

Panzeri, el veteràFa aproximadament 30 anys, Antonio Panzeri, l’italià ara al centre del megaescàndol conegut com ‘Qatargate’, era una figura de referència de l’esquerra a Milà. En aquella època, acabat de caure el mur de Berlín, la política italiana es trobava en crisi. Però Panzeri, que llavors era un reconegut líder sindical, va capejar el temporal millor que d’altres. Es va llaurar una fama a anys llum de la seva condició actual de principal acusat d’una trama de corrupció i espionatge que porta fins a Qatar i el Marroc i involucra altres polítics i lobbistes italians i europeus. 

Les acusacions contra Panzeri són gravíssimes. D’acord amb les denúncies filtrades a través de la premsa belga, el polític italià, europarlamentari en tres legislatures entre 2004 i 2019 i fundador de l’organització no governamental Fight Impunity, hauria intentat influir il·legalment (és a dir, d’una manera que va més enllà de l’habitual activitat dels ‘lobbies’) en les decisions del Parlament Europeu per millor la imatge de Qatar. A canvi de grans quantitats de diners. 

Però això només seria la punta de l’iceberg de l’escàndol. De fet, segons documents vistos i citats en les últimes hores pel diari italià La Repubblica i el belga Le Soir, Panzeri seria així mateix part d’un entramat en què va participar també la Direcció General d’Estudis i Documentació (DGED) marroquina. És a dir, el contraespionatge de Rabat. En concret, la sospita és que Panzeri hauria sigut una espècie de gran cavall de Troia, la ment que oferia al país africà els serveis d’altres lobbistes i polítics complaents, segons ha publicat la premsa italiana. 

Un aspecte curiós és que Panzeri era poc més que un desconegut a Itàlia fins a aquest escàndol. De fet, de jove va militar en el Partit Comunista Italià (PCI) i la seva primera legislatura en el Parlament europeu es va produir gràcies a una candidatura presentada a través d’Units a L’Olivera. Aquesta va ser una coalició de centreesquerra que va existir fins al 2007 i que reunia a diversos partits hereus de la Democràcia Cristiana i del PCI. El seu successor és avui el Partit Democràtic (PD), partit al qual Panzeri es va integrar mentre va ser eurodiputat. Però tot havia quedat en l’oblit. 

Francesco Giorgi, el guapo

Fill d’una mestra i d’un director d’una escola molt activa en el sector del voluntariat, Francesco Giorgi és excol·laborador de Panzeri i parella sentimental de l’eurodiputada grega Eva Kaili, expulsada com a vicepresidenta de la Cambra després de sortir a la llum l’escàndol. Giorgi, conegut com «el guapo» de Brussel·les i a qui el jutge manté en presó preventiva després de la seva declaració d’aquest dimecres, seria un dels primers que ha començat a estirar de la manta a l’aportar informació rellevant durant els interrogatoris de la justícia belga i reconèixer que actuava per afavorir Qatar i el Marroc.

Una cosa que no és intranscendent, ja que, després de llicenciar-se en Ciències Polítiques a Milà, Giorgi es va mudar el 2009 a Brussel·les i allà va iniciar una vida professional vinculada a Panzeri i als socialistes europeus. Tant és així que en els últims temps era assistent d’un europarlamentari italià i seguia per a ell les relacions amb els països magribins.

«He fet de tot per diners que no necessitava», va respondre al ser interrogat pels jutges belgues, segons la premsa italiana, i a l’intentar exculpar Kaili, amb qui aquest apassionat dels barcos de vela també té una filla en comú. 

Andrea Cozzolino, el dimissionari 

Andrea Cozzolino, cap de Francesco Giorgi, de moment no ha sigut arrestat ni està oficialment investigat, com és el cas de Giorgi i Panzeri. Tot i així, aquest europarlamentari (des del 2009) nascut a Nàpols, que pertany al Partit Democràtic (PD) italià, primer va dimitir del seu lloc de coordinador d’urgències del grup Socialistes i Demòcrates (S&D) i després també es va donar de baixa d’aquest grup.

La raó potser es pot trobar en les últimes filtracions als diaris italians, alguns dels quals han escrit que hauria rebut suborns del Marroc, possiblement en una acció coordinada amb Panzeri. Fets que ell ha negat rotundament, a l’afirmar que és completament aliè a tota la investigació. «No he sigut investigat, ni interrogat, ni m’han fet registres», s’ha defensat.

El nom de Cozzolino tampoc és gaire conegut a Itàlia. Tanmateix, en aquest país, abans de mudar-se a Brussel·les, va ser regidor d’Agricultura de la regió de la Campània i, anteriorment, va ser responsable local del PD per a la ciutat de Nàpols. 

Luca Visentini, el sindicalista

Luca Visentini, arrestat i més tard posat en llibertat, ha estat durant molts anys vinculat al sindicat italià UIL i fins al novembre passat era secretari general de la Confederació Sindical Internacional, l’organització més gran d’aquest tipus al món. 

Notícies relacionades

Nascut el 1969 a Udine (extrem nord d’Itàlia) i antic estudiant de Filosofia a la Universitat de Trieste, Visentini va cridar l’atenció quan, en una entrevista de fa pocs mesos, va defensar els suposats avenços de Qatar en els drets dels treballadors. Qatar «hauria de ser presentat com una història d’èxit», va dir. Segons organitzacions de drets humans, en la construcció d’instal·lacions relacionades amb el Mundial haurien mort almenys 6.750 treballadors migrants des del 2010.

Aquest fet seria particularment greu ja que un dels objectius de Qatar, de cara al Mundial d’aquest any, era precisament demostrar que els sindicats occidentals el recolzaven.