Tunísia celebra eleccions legislatives entre el desinterès i el boicot

Tunísia acudeix aquest dissabte a les urnes entre el desinterès del carrer i el boicot de les forces polítiques. El país magribí celebra eleccions legislatives després d’any i mig sense Parlament. Aquests comicis són l’últim pas en el full de ruta emprès pel president, Kaïs Saïed, que en els últims mesos ha anat acaparant cada vegada més poder. Gran part dels partits polítics, d’ideologies diverses, han fet una crida al boicot i qualifiquen de «deriva autoritària» el camí emprès pel president. Al carrer, la indiferència davant els comicis fa preveure una baixa participació.

Al setembre, Saïed va impulsar unilateralment una polèmica reforma de la llei electoral que elimina les llistes de partits polítics i les substitueix per candidatures uninominals. A més, aquesta nova llei també va esborrar l’obligació de paritat en les llistes electorals, fet que ha provocat que diverses organitzacions feministes també s’hagin afegit al boicot. Aquesta «deriva» de Saïed va començar l’estiu del 2021, quan el president va congelar l’activitat parlamentària i va destituir el primer ministre, després d’aquest moviment es va atorgar plens poders i va portar a terme una reforma constitucional, que es va votar al juliol entre seriosos dubtes de legitimitat i amb una baixa participació. 

Ambient electoral inexistent

«L’ambient electoral és inexistent als carrers del país», explica Bosco Govantes, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Explica que la gent no coneix els candidats ni la seva orientació política. Segons Govantes, «són unes eleccions irrellevants. S’està construint una façana autoritària i el Parlament que s’elegirà no tindrà cap importància ni pes polític». 

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

Saïed va arribar el 2019 a la presidència del país. Es va presentar com un ‘outsider’ de la política i des del primer moment es va mostrar contrari al camí que havia emprès el país després de la primavera àrab tunisiana i la sortida del poder del dictador Ben Ali. Saïed ha defensat que vol «corregir» aquesta transició, considera que s’ha desvirtuat i en responsabilitza els partits polítics. 

Els comicis se celebren en un context econòmic i social complicat. Després de la pandèmia, i el dur cop al sector turístic, el país no ha aconseguit aixecar cap. La guerra a Ucraïna i el context global marcat per l’augment de la inflació ha conduït el país a una crisi econòmica. Els tunisians també han patit el desproveïment de productes bàsics als mercats. Això ha provocat diverses manifestacions al país per demanar la dimissió del president.