Amir Nasr Azadani, últim episodi de la creixent repressió en l’esport a l’Iran

Parham Parvari, nedador professional, 26 anys. Sense detalls exactes de per què se’l va detenir. Segons la família, el jove va ser arrestat per conduir per Teheran, una tarda de protestes, amb el seu cotxe amb matrícula de Saqqez, ciutat de majoria kurda d’on provenia la jove la mort de la qual ho va començar tot: Jina Amini. Parvari també és kurd. 

Sahand Nurmohammadzadeh, culturista, 25 anys. La justícia iraniana l’acusa d’haver incendiat un contenidor d’escombraries i trencat una barrera de seguretat durant una protesta. Ell, en un àudio filtrat a la premsa dissident persa, nega aquests actes.

Els tres esportistes, segons el codi penal iranià, van cometre els mateixos crims: «pertorbar l’ordre públic, corrupció a la terra, coordinació per cometre crims contra la seguretat nacional i declarar-li la guerra a Déu». I la condemna que demana la justícia iraniana és la mateixa per als tres: la pena de mort. 

Corredor de la mort

El cas del futbolista Azadani, gràcies a l’eco que ha tingut la seva situació pel Mundial de Qatar, és el mediàtic dels tres, però n’hi ha molts més. En l’actualitat, 39 persones es troben al corredor de la mort iraniana. D’ells, 28 han sigut condemnats ja a la forca. Dos, Mohsen Shekari i Majidreza Rahnavard, ja han sigut executats. 

L’últim ho va ser en públic, davant d’un grup de membres de la Guàrdia Revolucionària i els basijs, el cos paramilitar encarregat de reprimir violentament i amb foc real les protestes que rugeixen per tot Iran des de mitjans de setembre. Els basijs van ser gravats victorejant i celebrant com Rahnavard era penjat a dalt d’una grua.

El pes en els joves

El pes en els jovesFins avui, malgrat que molts sectors de la societat iraniana han participat en les protestes –i en les vagues generals que els han seguit i segueixen–, qui porta la veu cantant en les manifestacions són els joves del país, en molts casos fins i tot estudiants d’institut menors d’edat.

I com els joves, molts esportistes paguen el preu de participar en el moviment de protesta. Almenys tres professionals de l’esport han mort durant les jornades de manifestacions. Ali Mozaffari, jugador de voleibol, va morir per un impacte de bala al pit. Mohammad Ghaemifar, porter de futbol, va morir d’un tret al cap. 

Ehsan Ghasemifar, culturista, va morir en circumstàncies no aclarides: segons l’organització de Drets Humans Hengaw, aquest jove estava emetent en directe a les xarxes socials durant una protesta quan va ser envoltat per basijs. El senyal es va tallar. Unes hores després, les autoritats van notificar la seva família: podien anar al dipòsit de cadàvers a recollir el cadàver. 

Els números espanten. A part de les condemnes a mort, segons les oenagés iranianes –que treballen des de l’exili–, hi ha més de 500 morts per les protestes. D’aquest número, més d’uns 60 serien menors d’edat.

«Comitès de linxament pretenent ser tribunals amenacen la gent amb la mort i les seves condemnes per instal·lar la por en els protestants i destrossar el moviment de llibertat al país», ha dit aquesta setmana en un comunicat Hadi Ghaemi, director del Centre per als Drets Humans a l’Iran, una de les oenagés que recopila dades de morts en les protestes. 

Mort al carrer i els tribunals

Notícies relacionades

L’Iran executa un segon condemnat a mort per les protestes

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Mort al carrer i els tribunals«Joves als vint anys estan sent penjats en judicis farsa i cada dia són condemnats a l’Iran. La comunitat internacional ha d’actuar amb urgència. Els governs de tot el món han de comunicar a les autoritats iranianes que o deixen d’utilitzar la pena de mort com una eina de repressió política o s’enfrontaran a l’aïllament internacional diplomàtic i econòmic», continua Ghaemi.

Mentrestant, malgrat les condemnes, les manifestacions segueixen en marxa. El seu número s’ha reduït en les últimes setmanes, però no la seva violència i amplitud. Tres mesos després de la mort de la jove Jina Amini en mans de la policia de la moral iraniana, el repte social contra la República Islàmica segueix dempeus.