Eva Kaili confessa que coneixia la presumpta trama de suborns del Qatargate

L’eurodiputada grega Eva Kaili, detinguda en el marc de la presumpta trama de suborns de l’anomenat Qatargate per influir en la presa de decisions polítiques i econòmiques de l’Eurocambra i cessada com a vicepresidenta de la institució, coneixia l’existència de la xarxa i les activitats en què estava implicada la seva parella, Francesco Giorgi. També era conscient que a casa seva hi havia bosses plenes de diners i sembla que va demanar al seu pare, Alexandros Kaili, que amagués part dels diners en metàl·lic que tenien a casa. És part de la confessió que Kaili va fer, segons expliquen aquest dimarts els diaris Le Soir i La Repubblica, davant el jutge d’instrucció del cas Michel Claise.

Kaili, detinguda des del 9 de desembre a la presó de dones d’Haren, molt a prop del quarter general de l’OTAN, compareixerà en audiència davant la Cambra del Consell –una espècie de Tribunal de Primera Instància– aquest dijous, 22 de desembre, i el seu president haurà de decidir si la manté en presó preventiva o l’allibera amb condicions. Igual que el seu company la setmana passada, la socialdemòcrata grega també va començar a confessar. 

Segons documents de la investigació consultats per tots dos diaris, Kaili va admetre que coneixia la xarxa de corrupció en la qual estan implicats presumptament el seu marit i Antonio Panzeri, l’exeurodiputat italià que està considerat com el líder de la trama, per influir en benefici de Qatar i el Marroc en el que pot ser l’escàndol més gran que ha sacsejat el Parlament Europeu. «És cert que coneixia les activitats del senyor Panzeri i sabia que hi havia maletes plenes de diners a casa meva», sembla que va admetre davant Claise la mateixa Kaili, que també va reconèixer haver donat instruccions al seu pare perquè amagués una part dels diners que guardaven al domicili conjugal. 

En delicte flagrant

Alexandros Kaili va ser sorprès també el 9 de desembre per la policia judicial federal quan intentava abandonar l’hotel Sofitel amb una maleta plena de diners. «La inculpada reconeix haver donat la instrucció al seu pare d’amagar els diners», sembla que va escriure Claise a l’ordre de detenció de Kaili dictada el mateix dia després de considerar que hi havia un «delicte flagrant». «Ella declara que coneixia l’activitat del seu marit amb el senyor Panzeri i que maletes amb diners van transitar pel seu apartament», afegeix Le Soir sobre la confessió.

Els investigadors entenen que Kaili no només va intentar prevenir el seu pare, sinó també Panzeri, l’exeurodiputat i màxim responsable de l’oenagé Fight Impunity, que tots consideren el presumpte líder de la trama. A l’ordre de detenció hi figura, a més, que va intentar advertir «dos eurodiputats més» sobre la investigació, tot i que no s’esmenten noms. Tots aquests elements –els diners trobats al seu domicili i l’intent de manipular proves avisant altres actors de la trama– van convèncer les autoritats de la detenció de l’exvicepresidenta de l’Eurocambra, a la qual Panzeri, al domicili del qual les autoritats es van apoderar també de més de 600.000 euros, presumptament va donar instruccions i consignes sobre com defensar els interessos qatarians. 

Panzeri i família

Notícies relacionades

L’escàndol del ‘Qatargate’ al Parlament Europeu esquitxa també el Marroc

La preocupació pel ‘Qatargate’ es trasllada a la resta d’institucions de la UE

Durant la seva audició davant el tribunal belga, tant Panzeri –la seva dona i la seva filla podrien ser extradides a Bèlgica per ser jutjades pel mateix cas– com Giorgi van denunciar l’eurodiputat socialista belga Marc Tarabella, el domicili del qual també va ser registrat per la policia en presència de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, com a receptor dels «regals» procedents de Qatar. Panzeri, a més, sembla que va confessar parcialment els fets, segons Le Soir. Eurodiputat entre el 2004 i el 2019, quan va deixar el Parlament Europeu va muntar una oenagé anomenada Fight Impunity, que té com a membres honorífics l’excap de la diplomàcia europea Federica Mogherini, l’exministre francès Bernard Cazeneuve i l’excomissari d’Interior el grec Dimitris Avramopoulos.

Aquest últim es troba, des d’aquest cap de setmana, en el focus del cas després de confirmar-se que no només n’era membre honorífic, sinó que va rebre 60.000 euros de l’oenagé entre el febrer del 2021 i el febrer del 2022. «La comissió en la qual vaig participar, juntament amb personalitats com Federica Mogherini, l’exdiputat francès Bernard Cazeneuve i la senadora Emma Bonino, va ser honorable [...]. Per la meva participació i la compensació que l’acompanyaria, vaig sol·licitar l’aprovació de la Comissió Europea, que em va ser donada per escrit per la presidenta Von der Leyen», ha declarat Avramopoulos, que veu darrere dels intents per implicar-l’hi una mà negra procedent de Roma que, segons ell, intenta eliminar-lo de la carrera per ser candidat al lloc de representant especial de la UE per als països del Golf, un lloc a què aspira l’italià Luigi Di Maio.