Un tsunami de vagues amarga el Nadal al Regne Unit

La situació «evoca records del caos dels anys setanta», escriu George Parker, al diari ‘Financial Times’, i adverteix del perill que suposa aquest pols social per al primer ministre, Rishi Sunak. «Haurà de calcular l’extensió del dany polític si les vagues es prolonguen al llarg del 2023». Avui són els infants els que no tenen escola perquè els professors han deixat les aules. Demà serà la cita del metge la que haurà sigut cancel·lada. No hi ha tren per poder anar a treballar o tornar a casa. El regal nadalenc que s’espera rebre i que potser no arriba a temps per correu i el viatge en avió la nit de Nadal o per Cap d’Any que es complicarà amb l’aturada del personal de duanes i control de passaports.

 El desafiament de les infermeres

La revolta més perillosa per a Sunak i el Govern conservador és la de les infermeres, un cos venerat pels ciutadans, especialment després de la pandèmia.  En 106 anys d’història del Reial Col·legi d’Infermeria, mai havien anat a la vaga aquests professionals sobrecarregats de feina, desmoralitzats i mal retribuïts que el dia 15 formaven piquets a la porta dels hospitals. A la sanitat pública (NHS) hi ha 47.000 places vacants d’infermeria i el nombre de pacients augmenta. Infermeres i infermers demanen una pujada del 19%, després d’una pèrdua adquisitiva acumulada durant anys, que ha empitjorat amb la inflació actual de l’11%.

El Govern ofereix un 4,5% d’augment salarial i considera «inabordable» la reclamació. «Entenc que demanem molt. Però demanem que ens paguin d’acord amb la inflació», va declarar una de les sanitàries de l’hospital londinenc de Saint Thomas, amb una pancarta a la mà. «Treballem molt dur i és terrible veure la gent deixar la professió perquè no pot aguantar més». El salari inicial és de 31.000 euros anuals, i de 42.000, el salari mitjà. En algunes parts del país n’hi pot haver prou, però a Londres i al sud d’Anglaterra, amb preus molts més alts, significa viure en la precarietat.

Un sondeig recent va revelar que el 14% de les infermeres utilitzen bancs de menjar per arribar a fi de mes i una de cada tres té dificultats per pagar el menjar i la calefacció. De moment tornen a parar dimarts i l’endemà ho farà el cos d’ambulàncies, que repetirà la protesta el 28 d’aquest mes, amb 750 membres de les forces armades mobilitzats per limitar-ne l’impacte i atendre les emergències.

 

 Un sistema trencat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Tampoc hi ha treva nadalenca al transport. No acudiran a la feina els empleats de les autopistes. Ni els funcionaris de control de passaports als principals aeroports del país. Els 40.000 empleats de 14 companyies de tren tornen a paralitzar la xarxa durant Nadal i Cap d’Any fins al 7 de gener. Els serveis d’Eurostar entre Londres, París i Brussel·les també es veuran afectats. La setmana passada, la vaga de trens va causar pèrdues multimilionàries al sector de l’hostaleria. A Londres, la City es va quedar buida. La gent no va acudir a les oficines i hi va haver milers de cancel·lacions de festes i dinars a pubs i restaurants en un dels períodes de més negoci de l’any. La recomanació de les autoritats ve a ser quedar-se a casa i evitar desplaçar-se aquests dies en la mesura possible.

«L’onada de vagues aquest hivern no és només una protesta pel baix salari, sinó la mostra d’un sistema polític i econòmic trencat», assenyala Martin Kettle, columnista a ‘The Guardian’. El suport i la comprensió dels britànics amb els vaguistes té un límit. Un 52% recolzen les infermeres, segons un sondeig d’Ipsos, però al setembre aquest suport era del 60%. També estan perdent simpaties els ferroviaris.