Kosovo, la pau encallada

Des de desembre s’han produït diversos enfrontaments, tirotejos i bloquejos de carreteres al nord de Kosovo, a prop de la frontera amb Sèrbia, on viu una comunitat sèrbia que, avalada per Belgrad, es resisteix a reconèixer completament les institucions kosovars. Això ja havia passat abans. Però Sèrbia ara ha començat a aixecar més la veu i des de fa setmanes insisteix en la seva proposta de desplegar les seves tropes a la zona (aquest cap de setmana ho ha demanat l’Estat Major serbi), una reclama que està alarmant la comunitat internacional.

És l’últim capítol d’un conflicte que ha tingut diferents graus d’intensitat en l’última dècada i que es va reactivar fa mesos, amb la decisió de Pristina d’exigir que els serbokosovars no utilitzin per als seus vehicles plaques amb matrícules sèrbies. Un embolic legal que una mediació de la UE va aconseguir desembussar a finals de novembre, tot i que això no ha apagat una crisi que no permet descartar un futur augment de la violència a Kosovo, un país de majoria albanesa.

Diplomàcia revolta

Diplomàcia revoltaLa raó és que el nus remet precisament l’irresolt problema dels enclavaments serbokosovars a Kosovo. Aquí viu aquesta minoria (10% de la població) que Sèrbia afirma voler protegir alhora que es nega a reconèixer la independència de la seva exprovíncia, com tampoc ho fan altres països (la majoria per qüestions internes, com Espanya i l’Argentina). 

«La tensió actual és producte de la llarga disputa entre les parts», com diu Mujanovič, que assenyalar també el «moment estrany» de la diplomàcia europea involucrada en el conflicte. «D’una banda, Sèrbia és menys democràtica i més nacionalista que fa una dècada. De l’altra, Kosovo és avui un país més democràtic però ha perdut part del favor de què gaudia a la Unió Europea i als Estats Units per la seva insistència que se’l tracti conforme als principis de la reciprocitat diplomàtica», afegeix.

«Per no parlar que els principals actors europeus involucrats procedeixen de països que no reconeixen la independència kosovar. Són l’eslovac Miroslav Lajcák (representant especial per al diàleg Pristina-Belgrado) i l’espanyol Josep Borell (alt representant per a la Política Exterior de la UE)», opina.

El nus de l’autonomia

El nus de l’autonomiaJelena Petkovic, periodista sèrbia que des de fa anys treballa en temes kosovars, té una visió, en part, diferent. Segons ella, «les recents tensions remeten a l’enuig dels serbokosovars per una sèrie d’accions i missatges procedents del Govern kosovar», actualment liderat per Albin Kurti, del partit panalbanès Vetëvendosje.

Un exemple són algunes recents declaracions de Kurti de rebuig de la proposta de creació d’una associació de municipalitats sèrbies dins de Kosovo, que equivaldria a una concessió d’autonomia a canvi de reconèixer-se part de l’estat kosovar.

L’argument és que «la petició no procedeix de la població local [serbokosovar], sinó de Belgrad, que vol una compensació» pels territoris perduts amb la independència kosovar, va dir Kurti. A més, la proposta va ser declarada «inconstitucional» per part de Kosovo, va afegir.

Acusacions infinites

La professora i periodista serbokosovar Tatjana Lazarevic també considera que la situació sembla un diàleg de sords. «S’està fent molt poc per calmar els ànims i la retòrica de Belgrad i Pristina és summament bel·licosa», observa Lazarevic. «A més, en els últims mesos, el Govern de Kosovo ha expandit la seva presència al nord de Kosovo. S’han obert almenys quatre noves bases de la Policia Especial de Kosovo i també hi ha hagut un desplegament d’agents albanesos al nord de Mitrovica», afirma Lazarevic.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

«La polèmica sobre les plaques també ha provocat que en aquests mesos diversos treballadors [serbokosovars] hagin abandonat els seus càrrecs de les institucions [kosovars]», afegeix Petkovic. Una situació que la presidenta kosovar, Vjosa Osmani, va intentar resoldre amb la convocatòria d’eleccions al nord de Kosovo, uns comicis previstos per a aquest desembre i que finalment Pristina va acceptar postergar perquè s’havien convertit en un altre motiu de polèmica.

Malgrat tot, això no ha resolt un conflicte que, de moment, no escala més gràcies a la presència en el terreny de les missions EULEX (de la UE) i KFOR (de l’OTAN), afirma Meliza Haradinaj, exministra de Relacions Exteriors de Kosovo. «No podem definir com serà nostre futur sense examinar el nostre passat, és a dir, sense tenir primer un acord recíproc sobre els nostres desacords», assenyala la política sobre el que, segons el seu parer, és el problema de fons.