Suècia assumirà la presidència de la Unió Europea l’1 de gener del 2023

Suècia assumirà l’1 de gener la presidència semestral de la Unió Europea (UE) amb la voluntat de frenar qualsevol impuls proteccionista en matèria econòmica. Però aquest objectiu podria incrementar les tensions internes en moments en què Alemanya i França volen endurir el to davant els Estats Units pel seu pla de subvencions massives. El nou Govern suec haurà a més d’aclarir les interrogacions creades per l’entrada en la coalició oficialista de l’ultradretà partit Demòcrates de Suècia (SD), gran vencedor de les eleccions legislatives del setembre. Aquesta coalició, que va posar fi a vuit anys de governs d’esquerra, va consagrar el primer ministre Ulf Kristersson, del partit dels Moderats, en aliança amb els Cristians Demòcrates i els Liberals.

Demòcrates de Suècia, ara integrant de la majoria parlamentària, ha deixat de reivindicar la sortida de Suècia de la UE. Però les friccions semblen inevitables en alguns assumptes sensibles, començant pel de la immigració. «Hi ha moltes paraules boniques a l’article del primer ministre sobre les prioritats de la presidència sueca de la UE. Però hi ha una gran preocupació, ja que a la pràctica, Demòcrates de Suècia té les regnes», ha afirmat l’eurodiputada socialdemòcrata Helene Fritzon.

L’‘acord de Tidö’ (el castell on es va negociar) entre els quatre socis de la majoria, determina que els legisladors Demòcrates de Suècia hauran de ser informats de totes les decisions de l’Executiu relacionades amb la UE. «Però en general, els temes de la UE no formen part de l’acord», ha matisat Göran von Sydow, director de l’Institut Suec d’Estudis Europeus (SIEPS). AVon Sydow li preocupa en canvi que «la major part dels ministres i dels seus més pròxims col·laboradors tenen molt poca experiència en reunions europees».

Suècia, a part de promoure «la competitivitat econòmica», buscarà mantenir la unitat dels 27 països de la UE davant la invasió russad’Ucraïna i defensar els «valors fonamentals» davant les polèmiques mesures adoptades per Hongria i Polònia.

Una relació distant amb Europa

Suècia, que no forma part de la zona euro, «manté una relació bastant distant amb Europa», ha comentat Sébastien Maillard, director de l’Institut Jacques Delors, qui preveu una presidència semestral que «complirà el seu deure» però «sense posar-hi gaire zel» i sense donar nous impulsos. Contràriament a les dues últimes presidències rotatives (de França i la República Txeca), quan es van celebrar dues cimeres de la UE a Versalles i Praga, no es preveu cap trobada d’aquest tipus en els pròxims sis mesos. I les reunions ministerials es portaran a terme en un modest centre de conferències a prop del principal aeroport d’Estocolm.

La voluntat sueca de reactivar les negociacions de lliure comerç amb altres països i regions es podria veure limitada per l’acció d’Alemanya i França, les dues principals economies del bloc, per elaborar una resposta comuna a l’Inflation Reduction Act (IRA) dels Estats Units. Aquest pla, finançat amb 420.000 milions de dòlars, dedicat principalment a la protecció contra el canvi climàtic, preveu reformes i subvencions per impulsar les empreses establertes als Estats Units.

Notícies relacionades

Els líders de la UE insten a blindar la indústria europea davant els EUA

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El president francès, Emmanuel Macron, ha denunciat el caràcter proteccionista nord-americà, durant una recent visita a Washington. El comissionat de Mercat Intern de la UE, Thierry Breton, ha advertit que el programa IRA provocarà «distorsions de la competència, en detriment de les empreses de la UE». «La presidència sueca es veurà probablement en contradicció amb les gestions franco-alemanyes que es preparen», ha afirmat Sébastien Maillard.

Suècia es va adherir a la UE el 1995 i aquesta serà la tercera vegada que exerceix la presidència semestral del bloc. Les anteriors van ser el 2001 i el 2009. Els partits polítics suecs mantenen una postura proeuropea, però l’entusiasme inicial ha decaigut en els últims anys. El 2003, el país nòrdic va rebutjar per referèndum adherir-se a la zona euro i actualment dos suecs de cada tres continuen preferint conservar la seva moneda, la corona sueca, segons les enquestes d’opinió.