Croàcia rep l’Any Nou donant la benvinguda a l’euro i a Schengen

Croàcia rep el 2023 amb l’adopció de l’euro com a moneda i amb la seva incorporació a l’espai Schengen, una fita important per a aquest país, que es va unir a la Unió Europea fa una dècada.

Amb el canvi de la kuna, fins ara la divisa nacional, a l’euro, Croàcia es converteix en el 20è estat que comparteix moneda comuna. L’últim país que es va afegir a l’euro va ser Lituània el 2015. Croàcia va haver de complir una sèrie de regles de governança fiscal i econòmica per adoptar la moneda única. El canvi serà de 7,5345 kunas per euro s’efectuarà de manera gratuïta fins a finals del 2023 en tots els bancs del país.

Tot i que l’euro entra en vigor com a moneda oficial aquest diumenge, 1 de gener, els croats tindran un període de transició fins al 14 de gener en el qual podran pagar amb les dues monedes.

Sota els tractats de la Unió Europea (UE), tots els estats membre, a excepció de Dinamarca, estan obligats a unir-se a l’euro tan aviat com compleixin els requisits, però alguns, com Suècia, Polònia i Hongria, no han manifestat la voluntat política de fer-ho.

Primera ampliació de la zona Schengen des del 2011

L’última ampliació de l’espai Schengen va ser el 2011, quan s’hi va incloure Liechtenstein. Amb la seva incorporació, els ciutadans croats podran desplaçar-se per la zona Schengen sense passaport.

Tant el canvi de moneda com la seva inclusió a l’espai Schengen poden suposar un ‘boom’ turístic per a Croàcia, que atrau turistes per les seves platges de la costa adriàtica i per la ciutat medieval de Dubrovnik.

L’eliminació dels controls a les fronteres amb Eslovènia i Hongria i per als ferris a Itàlia també facilitaran l’arribada de turistes i viatgers de negocis. No obstant, les persones que arribin al país amb avió no es beneficiaran dels avantatges de l’espai Schengen fins al 26 de març.

Les estadístiques del país mostren que, entre gener i novembre, Croàcia va rebre 16 milions de visitants estrangers, a prop dels 17,3 milions que va rebre el seu any rècord, el 2019, abans de la pandèmia.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, té previst fer aquest diumenge una visita simbòlica a la frontera entre Eslovènia i Croàcia, a les localitats d’Obrezje i Bregana.

Mesures econòmiques

L’adopció de l’euro arriba en un moment complicat per la guerra a Ucraïna, l’augment dels costos d’energia, problemes en la cadena de subministraments i la inflació disparada a tot Europa.

La taxa d’inflació de Croàcia es va situar al novembre en el 13,5%, per sobre de la mitjana de la UE, que està en el 10,1%. El comissari de Comerç de la UE, Valdis Dombrovskis, basant-se en experiències prèvies, espera un augment de preus d’entre el 0,1% i el 0,3% després de l’entrada en circulació de l’euro.

A mitjà termini, però, s’espera que aquesta situació es vegi compensada per costos de conversió de moneda més baixos i taxes d’interès també més baixes. Les previsions estimen que la inflació de Croàcia caigui al 5,7% el 2023.

Notícies relacionades

La batalla per la successió de Francesc entra en la seva fase dura (i no t’ho ha explicat la pel·lícula Cònclave)

Almenys nou morts per un atropellament massiu en un festival filipí a Vancouver

Per la seva banda, els croats creuen que els comerciants arrodoneixin a l’alça en la conversió de preus. L’Eurobaròmetre d’abril va mostrar que el 55% dels ciutadans estaven a favor de l’euro, mentre que el 42% hi estan en contra.

Els croats han viscut durant dècades amb un sistema de doble divisa. Des que a la dècada dels 70 molts croats es van traslladar a l’Europa occidental, sovint a Alemanya buscar feina, i amb l’arribada massiva de turistes es va normalitzar pagar en marcs alemanys, i després en euros, les vivendes, els cotxes i altres béns d’alt preu.