El govern dividit torna a Washington

Una rebel·lió d’un grapat de congressistes de l’extrema dreta posa en qüestió que el californià elegit per donar el relleu a Nancy Pelosi pugui ser ratificat a la primera votació. Els últims dies i les últimes hores McCarthy ha fet concessions a les seves demandes, incloent-hi un canvi de les regles per facilitar que només cinc puguin iniciar un procés de destitució de l’‘speaker’ o la garantia de donar més representació en comitès a radicals com Marjorie Taylor Greene.

 McCarthy també ha recolzat crear un comitè especial que investigui l’FBI i el Departament de Justícia (assenyalats per Donald Trump i els seus acòlits per suposada persecució política), ha amenaçat d’investigar el comitè que va investigar l’assalt al Capitoli i va recomanar la imputació de Trump i s’ha alineat amb les peticions de buscar la dimissió o, si no és possible, l’‘impeachment’ del secretari de Seguretat Nacional, Alejandro Mayorkas, per la situació de la immigració a la frontera amb Mèxic.

Malgrat tot, no és clar que McCarthy hagi aconseguit garantir-se prou vots (218 si voten tots els congressistes donant el nom d’un candidat per al càrrec). I hi ha la possibilitat que no surti elegit a la primera votació, cosa que no succeeix des del 1923 i que només ha passat 14 vegades des del 1789. Això faria que s’hagués de repetir la votació fins que hi hagués un guanyador amb majoria, un procés que el 1855 va durar dos mesos i 133 votacions.

Els plans republicans

El potencial caos podria retardar la posada en marxa dels plans republicans a Capitol Hill, que deixen poques esperances per a la cooperació bipartidista els dos pròxims anys i fan que es doni per fet un alentiment del ritme legislatiu comparat al dels dos primers anys de mandat de Biden.

La primera votació que plantejaran a la Cambra de Representants els conservadors, per exemple, és una per mirar de repel·lir finançament per a Hisenda que es va incloure a la llei de reducció de la inflació, que dotava l’agència amb 80.000 milions de dòlars i preveia la contractació de 87.000 empleats.

Tot i que hi ha un indici de possible cooperació entre els dos grups per estudiar a la Cambra baixa la competició amb la Xina, la resta del panorama és gris o directament desolador. Sobre el tapet hi ha qüestions com la continuada ajuda a Ucraïna i hi ha pràcticament o completament nul·les esperances d’acord en qüestions com la immigració, el control d’armes o l’avortament. A més, és inevitable llegir en clau partidista les investigacions que han promès els republicans sobre els orígens de la covid-19, la retirada de l’Afganistan o Hunter Biden, el fill del president.

El sostre del deute

Si alguna cosa preocupa especialment és la probabilitat que els republicans utilitzin el seu nou poder en qüestions de finançament per mirar de forçar Biden i els demòcrates que acceptin objectius conservadors com la retallada de despesa, particularment a les pensions, o més control a la frontera. I la gran batalla es planteja davant la necessitat imperiosa dels EUA d’elevar el sostre del deute, cosa que els republicans plantegen bloquejar si no es fan aquests canvis fonamentals en la despesa que busquen.

Notícies relacionades

Els republicans aconsegueixen el control de la Cambra baixa

Els pros i els contres de Donald Trump en el seu tercer assalt a la Casa Blanca

Ja es palpa la por a Wall Street, especialment amb el record de la batalla similar que la Cambra baixa republicana va entaular durant el mandat de Barack Obama i que va posar els EUA a l’abisme. Set dels nou republicans que al desembre van permetre amb el seu vot que tirés endavant una llei que va evitar el tancament operatiu del govern no estaran al Congrés que arrenca la seva etapa aquest dimarts. I John Yarmuth, el demòcrata que fins ara presidia el Comitè de Pressupostos, ha vaticinat que «els dos pròxims anys seran brutalment dolorosos, i seran dolorosos per al país».

Els republicans, a més, miraran d’aplicar altres idees que van delinear en el seu pla legislatiu Compromís amb Amèrica, presentat abans de les midterm. I una és la intenció de plantejar a Capitol Hill les guerres culturals que han estat lliurant als consells escolars sobre educació en qüestions de raça i de gènere, especialment les referides a les persones transgènere.