Alemanya debat prohibir la pirotècnia després d’una onada d’atacs a policies, bombers i ambulàncies

Fileres de cotxes en flames, balcons de vivendes privades cremant, agents de policia, ambulàncies i cotxes de bombers atacats per joves amb pistoles de fogueig parapetats rere barricades. Les xarxes socials s’han omplert aquests primers dies del 2023 a Alemanya d’imatges de violència registrades a Berlín i altres ciutats del país durant les celebracions d’Any Nou. No és la primera vegada que una Nit de Cap d’Any acaba així, però serveis d’emergència i polítics coincideixen que el nivell d’agressió ha arribat a un nivell inèdit i inacceptable.

Les estadístiques mostren focus de violència en ciutats mitjanes i grans. A la capital, Berlín, policia i bombers van haver d’intervenir en 4.000 ocasions al llarg de la nit. El cos de bombers berlinès va documentar 38 atacs amb focs artificials o pistoles de fogueig que van deixar 15 treballadors ferits. Els bombers de la capital fins i tot van publicar un vídeo a les xarxes socials que mostra com un dels seus camions ha de retrocedir al districte de Neukölln davant una barricada aixecada per unes 50 persones que ataquen la unitat amb coets, petards i salves de fogueig. «Fes marxa enrere», ordena perplex un dels bombers mentre avisa la policia. Només a Berlín hi va haver més d’un centenar de detencions.

Aquestes situacions violentes també es van donar a nombroses ciutats de l’estat de Renània del Nord-Westfàlia, el més poblat del país. A Bonn, joves van cremar contenidors i posteriorment van atacar amb focs artificials i petards els bombers que van acudir a sufocar les flames. A Essen i Bochum, la policia denuncia haver-se convertit en blanc dels atacs en els seus intents de separar grups de persones que s’atacaven amb pirotècnia. El ministeri de l’Interior renà va informar de 250 detencions durant la Nit de Cap d’Any.

Com una «guerra civil»

L’alcalde del districte berlinès de Neukölln, Marin Hikel, parla obertament i sense pal·liatius de «situacions similars a una guerra civil». «En alguns casos, els equips d’emergència van ser tancats en emboscades i atacats. Es tracta d’una actitud criminal», va dir el polític local socialdemòcrata en una entrevista amb el diari Die Welt. Per això, Hikel aposta per la prohibició de la venda generalitzada de petards i focs artificials, molt fàcils d’adquirir a Alemanya i utilitzats de manera massiva cada 31 de desembre. Sindicats policials i de bombers s’han afegit a la proposta.

El principal partit de l’oposició, la unió conservadora de la CDU-CSU, i els liberals del FDP, que formen part del Govern tripartit liderat pel canceller Olaf Sholz, s’oposen, no obstant, a una prohibició que interpreten com un atac a la llibertat ciutadana de portar a terme celebracions. Conservadors i liberals aposten per un enduriment del codi penal per a aquest tipus d’atacs contra representants de l’Estat. 

La ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), per la seva banda, aprofita l’ocasió per carregar contra immigrants i ciutadans alemanys d’origen migratori, als quals responsabilitza dels incidents. «Prohibició d’entrar al país en lloc de prohibició de focs artificials», diu un tuit d’AfD. Tot i que no hi ha estadístiques concloents, a Alemanya també s’ha instal·lat un debat que vincula la migració amb els incidents registrats aquest Cap d’Any.

Missatge de Scholz

Notícies relacionades

Alemanya arriba a la seva xifra rècord d’ocupació des de la reunificació el 1990

Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva

La discussió ha arribat fins al punt més alt de la política alemanya. El canceller federal, el socialdemòcrata Olal Scholz, ha condemnat durament la violència i ha ordenat una millor protecció dels equips d’emergència i policials. La seva ministra de l’Interior, la també socialdemòcrata Nancy Faeser, parla d’un «embrutiment que requereix una reacció conseqüent». Els democristians de la CDU aposten per instal·lar videocàmeres a tots els vehicles de bombers, ambulàncies i policia per documentar futures agressions. 

Una llei aprovada el 2017 estableix fins a cinc anys de presó per atacs contra policies, bombers i treballadors sanitaris. Preguntada sobre les estadístiques oficials durant la primera roda de premsa del 2023 del Govern federal, una portaveu del ministeri de l’Interior va confirmar més de 88.000 atacs contra agents de policia el 2021. El 84% dels agressors que van poder ser identificats eren homes i el 70%, ciutadans alemanys.