El Govern peronista inicia una croada d’èxit dubtós contra el Tribunal Suprem

L’estiu no dona treva al president argentí, Alberto Fernández. L’eufòria mundialista i la il·lusió d’un país unit al voltant dels colors de la samarreta de la selecció van donar pas a la fúria a l’acabar el 2022. El començament de l’any nou troba el Govern de Fernández embarcat en una tasca que promet naufragar: el judici polític contra els integrants del Tribunal Suprem. L’aliança de diferents faccions peronistes coneguda com a Frente de Todos es proposa una croada que afecta tota la principal instància judicial argentina, però que, sobretot, es dirigeix contra el seu cap, Horacio Rosatti, un jutge tan peronista com el mandatari, però observat des del Govern com el puntal d’un procés de desestabilització de l’Executiu. Fernández vol que s’investigui el possible mal acompliment de Rosatti en una funció que va assumir de manera controvertida, primer a l’haver entrat al Suprem per un decret de l’expresident Mauricio Macri i després votant-se a si mateix com el cap del màxim tribunal. La decisió de Fernández de sotmetre’l a judici és en rigor una resposta a un dictamen del Suprem favorable a la ciutat de Buenos Aires, administrada per l’oposició de dretes, en una disputa amb la Nació en la distribució de fons federals. Per l’actual president, la raó del judici polític rau en les «insòlites interpretacions jurisprudencials» que han permès al Suprem «entremetre’s en les decisions del Congrés Nacional».

El propòsit presidencial sembla destinat a l’ensopegada. Si bé en principi Fernández tenia el suport de 12 dels 23 governadors provincials, no van tardar a sorgir algunes desercions. El principal suport a la croada presidencial és el de la província de Buenos Aires, el districte econòmic i electoral més gran de l’Argentina, administrat per Axel Kicillof. El jove economista, molt pròxim a la vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner, estima que el Suprem ha avassallat la divisió de poders, cosa que no té precedents en la història recent. L’oposició de dretes recorre al mateix argument, tot i que per sostenir el contrari: és l’Executiu el responsable de la crisi institucional.  «L’únic pla del kirchnerisme és l’objectiu d’impunitat», va dir el diputat Maximiliano Ferraro. Durant la primera setmana de desembre, Fernández de Kirchner va ser condemnada a sis anys de presó en un judici que, segons la vicepresidenta, va posar en escena el poder d’un «Estat paral·lel» que té el seu cap al Poder Judicial.

He firmado, junto a los gobernadores y gobernadoras, el pedido de juicio político al presidente de la CSJN, Horacio Rosatti, por haber incurrido en forma reiterada en conductas que configuran la causal de mal desempeño en sus funciones prevista en el art. 53 de la Constitución ⬇️ pic.twitter.com/USZkqnt7eV

— Alberto Fernández (@alferdez) 3 de enero de 2023

Una baralla que ve de lluny

Durant la campanya electoral que el va consagrar president, el 2019, Fernández, un advocat i fill d’un exjutge, inserit en el que es coneix com la «família judicial», no va deixar de criticar el Suprem i va advocar per una reforma del sistema. Però a l’arribar al Govern va fer poc o res del que havia promès, malgrat tenir majoria a les dues cambres del Congrés. Des de desembre del 2021, l’oficialisme es troba en minoria en la legislatura, cosa que fa molt difícil que la Cambra de Diputats li obri la porta a debatre la petició presidencial de judici polític a Rosatti. El peronisme no té prou vots, dos terços, per aprovar aquest procés.

Tot i que ho sap, l’oficialisme s’ha resolt a presentar la sol·licitud que, en els seus fonaments, afirma que «un poder de l’Estat» decideix «arbitràriament envair les esferes de les competències exclusives i excloents dels restants poders», i trenca d’aquesta manera «els pilars bàsics en què s’assenta un sistema republicà». El Suprem «s’arroga facultats que no li són pròpies i s’extralimita en les seves competències i atribucions».

Espionatge i connivència

Notícies relacionades

L’Argentina: de l’eufòria mundialista al conflicte polític i judicial

El nadal argentí amb el Pare Lionel

A més de fer referència al polèmic dictamen favorable a la ciutat de Buenos Aires, la formació oficial s’ha valgut d’una filtració de missatges de Telegram que involucren un estret col·laborador de Rosatti i el ministre de Justícia i Seguretat de la capital, Marcelo D’Alessandro. Aquestes comunicacions van ser precedides per d’altres del mateix tenor que, per al kirchnerisme, no van fer més que corroborar la hipòtesi de la seva líder al mostrar l’entramat entre jutges, exespies i el Grupo Clarín, amo del diari de més circulació a l’Argentina. El nom de D’Alessandro apareix a les dues sèries de xats, fet que l’ha posat a prop de la dimissió. La figura del ministre s’ha tornat una inesperada càrrega contra Horacio Rodríguez Larreta, l’alcalde de la capital i el principal aspirant opositor a les presidencials de l’octubre.

La discussió parlamentària al voltant del judici polític té un requisit previ que potser tampoc no es pot complir: Fernández ha de firmar un decret de convocatòria a sessions extraordinàries d’una legislatura que es troba en aturada fins a l’1 de març. L’absència de canals oberts entre el peronisme i l’oposició torna incerta aquesta possibilitat. Més enllà del seu èxit relatiu o el seu estrepitós fracàs, la iniciativa del Govern dona compte de fins a quin punt es tensarà la vida política argentina en un any electoral.