La missió impossible de Sunak per recuperar l’electorat el 2023

Boris Johnson va ser expulsat pels membres del seu Gabinet, els mateixos que l’havien aclamat vencedor del Brexit i de les eleccions del 2019. Ara el feien fora per la seva incompetència per assumir el càrrec. Johnson es passeja aquests dies pel món, viu en una casa que d’altres li paguen i ja ha guanyat més d’un milió de lliures fent conferències mentre continua pendent d’una investigació parlamentària per haver mentit.

Sunak i la sort dels ‘tories’

A la seva successora, Liz Truss, no li va donar temps a penjar l’abric al 10 de Downing Street. El mandat de 45 dies va ser el més breu i catastròfic en la història del país. El seu espectacular nivell d’incompetència va posar les finances del Regne Unit a punt de la fallida. La reputació internacional i la confiança dels inversors van rebre un cop que costarà oblidar. L’arribada de Rishi Sunak a l’octubre va aconseguir calmar els mercats. Amb un pressupost que va tornar a l’ortodòxia fiscal, la lliura esterlina va pujar, els bons van baixar, la situació es va estabilitzar.

Els conservadors van fer fora Johnson convençuts que amb ell la derrota electoral era inevitable. Des que Sunak va assumir el càrrec, l’avantatge de 30 punts dels laboristes en els sondejos s’ha reduït a 20, però la qüestió és si el nou líder té possibilitat de canviar la sort dels ‘tories’. «Quan es fa la pregunta de qui porta millor l’economia, el Partit Laborista va al capdavant», assenyala el professor John Curtis, expert en sondejos. «Però al preguntar quin líder polític la portaria millor, la resposta està molt més igualada. Això mostra que Sunak personalment té una reputació de competència econòmica, però de moment no s’estén al seu partit».

Cops de cap contra la paret

La recessió econòmica, les protestes socials i la immigració marcaran el 2023 els grans reptes del Govern. D’acord amb l’OCDE, el Regne Unit serà el país del grup de G-20 amb menor creixement durant els pròxims dos anys, exceptuant-ne Rússia. L’economia es va contraure més del que s’esperava el tercer trimestre de l’any, d’acord amb les dades de l’Oficina Nacional d’Estadístiques. El producte interior brut (PIB) va registrar una caiguda interanual del 0,3% en els últims tres mesos després d’haver crescut un 0,1% en el segon trimestre. L’economia dels països de l’eurozona, en canvi, ha recobrat un 2,2% des de la pandèmia.

Més de tres quartes parts de les firmes britàniques afirmen que el Brexit no ha incrementat el seu negoci, segons una enquesta de les Cambra de Comerç Britànica (BCC) publicada al desembre. El seu director general, Shevaun Haviland, assenyala que «els empresaris estan desesperats perquè no s’ha fet res per ajudar-los després de gairebé dos anys». «Com més temps persisteixin aquests problemes, més comerciants de la Unió Europea se n’aniran a un altre lloc i el mal serà més gran».

Vagues i deportacions a Ruanda

Notícies relacionades

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

Al carrer, les protestes i l’onada de vagues que ha afectat múltiples sectors durant el Nadal continuaran els primers mesos del 2023. Amb els serveis públics a punt del col·lapse, Sunak s’ha negat a negociar amb els treballadors a l’atur, a qui el Govern intenta donar la culpa davant l’opinió pública de les dificultats causades als ciutadans. El cas del personal sanitari és especialment perillós per a l’Executiu pel gran suport popular d’aquests professionals.

Sunak també prepara un enduriment de les lleis contra la immigració clandestina que ha arribat a través del canal de la Mànega, unes 45.000 persones aquest any. La justícia britànica ha declarat legal la deportació dels sense papers a Ruanda. La mateixa sentència rebutja, en canvi, la tramitació duta a terme pel Ministeri de l’Interior de vuit casos dels qui havien de ser expulsats al país africà. El jutge demana que aquests expedients siguin reexaminats un a un i aquesta opció indicaria que, en el futur, les circumstàncies de cada possible deportat hauran de ser estudiades, una mesura que requerirà temps i personal en un departament amb desenes de milers de demandes d’asil pendents de resoldre.