Seguidors de Bolsonaro assalten durant unes hores el Palau presidencial, el Tribunal Suprem i el Congrés

«Barbàrie», va dir Luiz Inácio Lula da Silva, amb la fúria continguda. «Feixistes fanàtics», va afegir quan el Brasil encara no sortia de l’estupor. Una setmana després d’haver assumit el càrrec, el president va afrontar la situació tan profetitzada. Milers de seguidors de l’ultradretà Jair Bolsonaroes van concentrar a Brasília davant la indiferència de les autoritats de la capital, van envair els edificis del Congrés Nacional i el Tribunal Suprem (STF), per dirigir-se després al palau de Planalto, la seu de l’Executiu, amb un mateix i al·lucinat propòsit: demanar una intervenció militar que desplacés Lula de l’Executiu. Les forces de seguretat van reprendre el control de la situació després de diverses hores de desconcert i tensió. Van ser arrestades almenys 200 persones i es van segrestar 40 busos.

L’aventura colpista va tenir lloc una setmana després de la presa de possessió, a la mateixa ciutat i davant una multitud contenta per la creença en l’inici d’un canvi d’època. «És molt trist que després de la festa hagi passat això», va assegurar el mandatari, que era a São Paulo. L’episodi inèdit en la història política del Brasil, que va incloure la destrucció de part del Parlament, les seus de l’Executiu i de l’STF, es mira al mirall de la temptativa de presa del Capitoli, el 2021, per simpatitzants de Donald Trump. Aquest fet va fer esgarrifar Washington el 6 de gener del 2021. Dos anys i dos dies després, el bolsonarisme més radical va intentar repetir la croada desestabilitzadora.

«L’esquerra ha tingut morts, desapareguts i torturats però mai hem tingut en aquest país notícia que cap moviment [d’aquest signe polític] envaís el Congrés. He perdut tres eleccions i mai un militant d’esquerra ha fet això. Descobrirem qui ha finançat aquests vàndals. Pagaran amb la força de la llei», va remarcar Lula i va apuntar directament contra Bolsonaro. «Hi ha hagut diversos discursos de l’expresident que han estimulat (els colpistes)». Sense anomenar-lo, Lula li va dir «genocida». El president del Tribunal Suprem Electoral, Alexandre de Moraes, va raonar en la mateixa direcció. «Els menyspreables atemptats terroristes contra la Democràcia i les Institucions Republicanes hauran de retre comptes, igual com els finançadors, instigadors, agents públics anteriors i actuals que continuen en la realització il·lícita d’actes antidemocràtics. ¡El Poder Judicial no li fallarà, al Brasil!».

Os desprezíveis ataques terroristas à Democracia e às Instituições Republicanas serão responsabilizados, assim como os financiadores, instigadores, anteriores e atuais agentes públicos que continuam na ilícita conduta dos atos antidemocráticos. O Judiciário não faltará ao Brasil!

— Alexandre de Moraes (@alexandre) 8 de enero de 2023

Intervenció federal

Lula va decretar la intervenció federal fins al 31 de gener. El seu governador, Ibaneis Rocha, va ser qualificat d’incompetent. Míriam Leitão, una influent analista, va assegurar que el Govern de la capital actuava «en connivència» amb els manifestants. «Just abans del motí, policies del Districte Federal van xerrar i es van fer fotos amb la gent de l’horda. Molts dels bandits colpistes van abandonar el campament terrorista davant el Quarter General de l’Exèrcit per realitzar incursions contra les Tres Poders, escortats per la mateixa policia,» va assenyalar un altre comentarista, Vinícius Torres Freire. El secretari de Seguretat Pública en aquelles hores de pànic era ni més ni menys que Anderson Torres, l’exministre de Justícia de Bolsonaro, que va rebre als Estats Units, on disfrutava d’unes vacances, la notícia de la seva exoneració.

Els governadors de tots els estats van expressar el seu rebuig per un acte qualificat de terrorista. «Disfrutant de manera covarda de les seves vacances a Florida, Bolsonaro sempre podrà dir que no va tenir res a veure amb l’ímpetu dels seus seguidors. Ara la porta està oberta a una reacció encara més dura per part del Departament de Justícia, que en última instància podria beneficiar Lula», va afirmar la Folha de São Paulo.

Aproveitaram o silêncio do domingo, quando ainda estamos montando o governo, para fazer o que fizeram. E vocês sabem que existem vários discursos do ex-presidente estimulando isso. E isso também é responsabilidade dele e dos partidos que sustentaram ele.

— Lula (@LulaOficial) 8 de enero de 2023

Bolsonaro se’n desmarca

I això és el que va fer l’exmandatari: desmarcar-se dels esdeveniments que van esgarrifar el país i el món. «Les manifestacions pacífiques formen part de la democràcia. No obstant, depredacions i invasions d’edificis públics com les ocorregudes avui, així com les practicades per l’esquerra el 2013 i 2017, escapen a la norma», ha dit a través de Twitter. «Al llarg del meu mandat, sempre he estat dins de les quatre línies de la Constitució respectant i defensant les lleis, la democràcia, la transparència i la nostra sagrada llibertat». Al seu torn, va criticar Lula per assenyalar-lo com el responsable de l’intent. Bolsonaro va parlar d’«acusacions sense proves». Diferents representants de la dreta ja havien pres distància dels bolsonaristes radicals.

- No mais, repudio as acusações, sem provas, a mim atribuídas por parte do atual chefe do executivo do Brasil.

— Jair M. Bolsonaro 2️⃣2️⃣ (@jairbolsonaro) 9 de enero de 2023

 Profecia autocomplerta

L’expresident de l’STF, Marco Aurélio Mello, va dir que la invasió colpista a les seus dels tres poders és un episodi «molt pitjor» que el del Capitoli. «Estic consternat. ¿On era l’Estat que no va preveure això?». Des del triomf de Lula en la segona volta electoral del 30 d’octubre, amb el 50,9% dels vots vàlids davant el 49,1% de Bolsonaro, el bolsonarisme no va deixar d’impugnar el resultat que ha permès la tornada al Govern del Partit dels Treballadors (PT). Durant dies, es van bloquejar carreteres i es va instigar els uniformats a evitar l’inici de la tercera presidència de l’exsindicalista.

L’avançada ultra va acabar convertint-se en una profecia autocomplerta. Per al diari carioca O Globo, «el motí a la capital és la crònica d’una crisi anunciada. Dies abans de la presa de possessió de Lula va ser desarticulat un atemptat terrorista a Brasília. Els bolsonaristes van continuar impertorbables en les seves accions davant el quarter general de l’Exèrcit a la capital brasilera. El Govern entrant es va dividir entre recórrer a la via repressiva de grups que buscaven alterar l’ordre democràtic i la creença que aquest moviment desestabilitzador es diluiria amb el pas dels dies. Aquest últim escenari no s’ha correspost amb la realitat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Dissabte, el ministre de Justícia, Flávio Dino, més procliu a resoldre enèrgicament el problema sorgit a l’espai públic, havia promès acabar amb les agitacions abans del 6 de gener. Dino havia autoritzat l’actuació de la Força Nacional de Seguretat. La decisió va ser tardana. Abans que aquest grup d’elit intervingués en l’assumpte, Brasília ja cremava. Els simpatitzants de l’excapità retirat van convertir finalment en accions les seves paraules incendiàries. Els edificis que simbolitzen l’equilibri institucional del Brasil van quedar a les seves mans. La policia militar va intentar frenar l’envestida dels bolsonaristes amb gasos lacrimògens. Els extremistes van atacar vehicles de les forces de seguretat i van llançar focs artificials, barres de ferro i altres objectes contra els uniformats.

El factor castrense

El «diumenge negre» de Brasília promet espeternecs dins i fora del Govern. El ministre de Defensa, José Múcio, caminava per la corda fluixa. Mentre es veien les imatges de la destrucció, els mitjans no van deixar de recordar que, a l’assumir-ho, havia qualificat de «manifestacions democràtiques» les concentracions colpistes davant les casernes. Bona part dels brasilers esperaven una resposta contundent de les Forces Armades. L’Exèrcit en particular havia tolerat les reunions desestabilitzadores davant les casernes. No van faltar veus en la societat civil que van reclamar que les investigacions no només es portin a terme a empresaris d’ultradreta i policies, sinó també a uniformats que podrien estar relacionats amb l’incident polític i institucional més greu al Brasil des que, a mitjans dels vuitanta del segle passat, es va recuperar la democràcia.