Del Capitoli a les institucions del Brasil: claus de dos assalts a la democràcia

El 6 de gener del 2021, unes 10.000 persones, simpatitzants del president sortint dels EUA Donald Trump, es van concentrar davant el Capitoli per denunciar irregularitats en les eleccions que van alçar al poder el demòcrata Joe Biden. Al voltant d’un miler van assaltar amb violència l’edifici que acull el poder legislatiu nord-americà amb un balanç de cinc morts i desenes de ferits. La situació va quedar controlada després de dures crítiques a la policia per la seva falta de previsió davant la concentració massiva.

El diumenge 8 de gener del 2023, poc més de dos anys després de l’assalt a Washington, milers de seguidors de l’ultradretà brasiler Jair Bolsonaro van envair el Congrés Nacional, el Tribunal Suprem i el Palau Planalto, seu de l’Executiu, a Brasília, amb l’objectiu de demanar l’enderrocament d’Inácio Lula da Silva, vencedor de les eleccions que li van permetre prendre possessió del càrrec fa tan sols una setmana. Com al seu dia els trumpistes, els seguidors de Bolsonaro, aclamats pel mateix capità retirat, no van reconèixer el dictamen de les urnes.

Igual que va fer Trump fa dos anys, Bolsonaro, a Florida des de l’1 de gener, també es va desmarcar dels actes vandàlics comesos pels assaltants als edificis que constitueixen pilars democràtics. El republicà no només no va condemnar els fets, sinó que va qualificar els seus protagonistes d’«intel·ligents», tot i que una llarga i costosa investigació conclogués que era a l’ombra de l’assalt al Capitoli. Sent encara president i des de la Casa Blanca, va pronunciar un discurs incendiari en què instava a la revolta violenta al no reconèixer la victòria de Biden.

Bolsonaro va sortir al pas a través de Twitter de les acusacions de Lula –que el va acusar d’orquestrar l’assalt al sistema democràtic–, però és evident que ha estat alimentant el descontentament de la seva base des de la seva derrota. Va abandonar la presidència sense haver reconegut que va perdre a les eleccions, com el nord-americà va fer al seu dia.

Quan milers de persones van assaltar el Capitoli fa dos anys, poc o gens van poder fer els escassos efectius que controlaven l’accés. L’acusació de connivència policial amb els manifestants de seguida es va posar sobre la taula, perquè els reforços van tardar a arribar i ningú podia entendre la falta de previsió en matèria de seguretat. Els manifestants van tenir temps de campar al seu aire per l’interior de les dependències, fer-se fotos i destrossar a voluntat el mobiliari i l’edifici.

A Brasília, malgrat que Lula ja havia jurat el càrrec, el control d’accés a la plaça dels Tres Poders depenia de les autoritats del districte federal, sota control bolsonarista. El governador Ibaneis Rocha va quedar en dubte, i en el punt de mira, l’exsecretari de Seguretat de la capital, Anderson Torres, que va ser l’últim ministre d’aquesta cartera i de Justícia amb Bolsonaro. Va ser cessat de manera fulminant acusat de preparar el camí als manifestants.