Els tentacles de Trump s’estenen pel món

Els motius que han encoratjat la insurrecció al Brasil són els mateixos que, el 6 de gener del 2021, van portar milers de fanàtics de Donald Trump a assaltar el Capitoli de Washington per mirar de frenar la seva derrota electoral. Com va preconitzar l’expresident nord-americà, Bolsonaro va passar els seus últims mesos en el poder debilitant les institucions públiques. Des de la llotja presidencial, el brasiler va propagar una sèrie de conspiracions sobre un no demostrat frau electoral que van sembrar la sospita sobre el sistema democràtic i van flirtejar directament amb el colpisme. La tesi ultra parlava d’una mà negra que manipulava els vots, però només si aquests eren contraris als seus interessos.

Trump va fracassar en el seu objectiu insurreccionista, però va triomfar al deixar un manual de tàctiques per erosionar la democràcia des de dins que els seus acòlits han replicat per tot el món. Si el president de la nació més poderosa del món podia esforçar-se a sabotejar unes eleccions en vista de tots, ¿què impedeix a d’altres seguir els seus passos?

Bolsonaro ha fet una cosa similar a Trump. Va fer servir la seva presidència per arengar les masses amb falses conspiracions de frau, posant-se com a víctima d’un complot globalista i, quan va ser derrotat a les urnes i els seus seguidors han optat per assaltar les institucions públiques, el mandatari s’ha rentat les mans rebutjant la violència. No és coincidència. Al novembre, el seu fill, el congressista Eduardo Bolsonaro, es va reunir a la residència trumpista de Mar-a-Lago amb Stephen Bannon, exestrateg de Trump i ideòleg reaccionari «sobre el poder de les protestes pro Bolsonaro i els possibles desafiaments als resultats de les eleccions brasileres», segons va explicar ell mateix al ‘Washington Post’.

Conspiració global

Des de fa anys, Bannon ha mirat d’exportar aquest manual antidemocràtic entre els partits d’extrema dreta d’Europa. En alguns països, el populisme antiliberal no ha dubtat a fer seva l’estratègia ja normalitzada de denunciar, reiteradament i sense proves, l’oposició d’orquestrar un frau electoral. De nou, posar el sistema democràtic en entredit per alimentar les baixes passions dels seus correligionaris.

Aquesta tàctica ha sigut replicada en algunes de les últimes grans eleccions al continent. A França, partidaris dels ultraconservadors Marine Le Pen i Éric Zemmour van mirar de viralitzar a les xarxes socials falsedats sobre un frau contra els seus candidats. Un 30% dels seus seguidors estava convençut que els comicis serien manipulats, segons un sondeig de la firma Ipsos. A Alemanya, la branca més radical del partit Alternativa per a Alemanya va repetir una conspiració que també van abraçar des de grups antivacunes fins a neonazis. El mateix va passar als Països Baixos, sent aquestes idees amplificades pel líder ultra Thierry Baudet. A Itàlia, partits populistes residuals van fer circular aquestes notícies falses per internet.

¿Pot passar a Espanya?             

Notícies relacionades

Llatinoamèrica repudia l’intent colpista al Brasil

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A Espanya, tant Vox com el Partit Popular han mimetitzat part de l’estratègia discursiva trumpista, acusant d’«il·legítim» i «colpista» el Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem elegit a les urnes. Aquest discurs ja ha tingut conseqüències a Espanya. El 31 de gener de l’any passat, mig miler de ramaders van assaltar el ple de l’Ajuntament de Llorca, a Múrcia, per frenar per la força una moció que limitava les macrogranges porcines a la localitat. La manifestació va ser instigada per polítics locals tant del PP com de Vox, inclosos alcaldes, que van encoratjar la protesta.

Ni el partit ultradretà ni el seu líder, Santiago Abascal, han condemnat la insurrecció al Brasil. Tot i que tant el PP com Ciutadans sí que ho han fet, abans membres destacats dels dos partits, com la secretària general popular Cuca Gamarra o la vicealcaldessa de Madrid Begoña Villacís, van aprofitar la situació per criticar el president Pedro Sánchez. Tres mesos després d’assumir la presidència del PP i prometre ser constructiu, Alberto Núñez Feijóo va deixar clar el rumb del partit: «El CIS fa les enquestes electorals, l’INE el cens i Indra explica els vots; confiem en els professionals d’aquestes institucions, però no en la voluntat de Sánchez».