Lula i l’enemic a casa seva

L’Agència Brasilera d’Intel·ligència (Abin) va estar acèfala durant la setmana en què els bolsonaristes van preparar la seva anomenada «presa del poder». Quan la cúpula va entrar en funcions, l’Abin va emetre diverses alertes sobre el risc imminent. «Hi va haver un augment en el nombre d’autobusos xàrter amb destí a Brasília aquest cap de setmana. Hi ha un total de 105 autobusos, amb uns 3.900 passatgers», consigna un despatx citat per la premsa. «Hi continua havent crides a accions violentes i intents d’ocupació d’edificis públics, especialment a l’Esplanada dels Ministeris», afegeix un altre, el 7 de gener, anticipant-se als fets. ¿Lula va saber aquestes advertències o es van perdre en el camí? Si les va conèixer, s’ha conjecturat, ¿el Govern va poder «deixar fer» als extremistes la seva tasca perquè, malgrat les destrosses, li aplanin el camí del combat contra el bolsonarisme, aliant darrere seu els mitjans, l’empresariat i part de l’espectre conservador?

Aquesta hipòtesi topa de cara amb altres aspectes d’una realitat complexa. Segons O Globo, en les hores més difícils de diumenge, el mateix Lula es va mostrar especialment irritat amb el seu ministre de Defensa, el moderat José Múcio Monteiro, que havia definit els campaments bolsonaristes com «una manifestació de la democràcia».

El factor castrense

Aquestes acampades davant unitats de l’Exèrcit van ser desallotjades en 24 hores, però just sobre les cendres que van deixar els atacs a Brasília. Una de les dificultats prexistents per fer-ho va ser revelada per l’analista Lauro Jardim: gran part dels radicals són militars retirats o familiars de militars en activitat. «En altres paraules, l’Exèrcit va actuar de manera corporativa. No volia emprendre cap acció contra les persones que d’alguna manera estaven a prop d’ell».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

En aquelles hores, va quedar clar per a Lula que les relacions amb les Forces Armades, que s’han mantingut en silenci sobre els successos del 8 de gener, representen un problema potser més gran que el de lidiar amb una majoria de governadors de l’oposició o un Congrés conservador. Els uniformats van ser curullats de privilegis al punt de cogovernar amb la ultradreta. Dins de la institució, un sector dels seus integrants no es mostra indiferent a la prèdica de Bolsonaro. Fora d’això, hi ha una antiga aversió al Partit dels Treballadors (PT), que la ultradreta va tractar de canalitzar.

D’acord amb el diari Estado, Lula va rebre informacions que entre la llista de finançadors de l’acte colpista hi ha empresaris agropecuaris i altres amb connexions a l’exterior. No en va, diumenge va parlar del «malvat agronegoci» que provoca desastres ambientals. Abans d’explotar de ràbia, Lula s’havia proposat la convivència en el seu Govern de la líder ecologista, Marina Silva, al capdavant del Ministeri de Medi Ambient, i Carlos Favaro, un representant dels empresaris del sector assenyalat, en el d’Agricultura.