Lula i el dilema de què fer amb els militars després de l’intent colpista

Lula va fer saber el seu enuig davant l’incomprensible silenci dels uniformats davant un fet sense precedents en la història republicana d’aquest país. «Fa l’efecte que als generals els agradava quan la gent reclamava un cop», va dir Lula dilluns a la nit durant una reunió amb els governadors dels estats. El problema, va deixar entreveure, es va gestar quan van començar els campaments bolsonaristes davant les unitats militars, especialment a Brasília, l’escenari de l’acció de la ultradreta. «Hi va haver gent reclamant lliurement un cop davant les casernes. Cap general es va moure a dir: ‘Això no pot passar, està prohibit demanar això, això no ho farem’», va lamentar.

D’acord amb Bela Megale, del diari carioca O Globo, Lula va fer després «explícita» la crítica a la «conducta dels militars» quan es va trobar amb els seus alts caps. «Els comandants Júlio Cesar de Arruda (Exèrcit), Marcos Sampaio Olsen (Marina) i Marcelo Kanitz Damasceno (Aeronàutica) van intentar presentar justificacions davant el ministre de Defensa, José Múcio. El principal argument va ser que tenien informació que la policia del Districte Federal actuaria amb promptitud per contenir els colpistes, cosa que no va ocórrer». Lula no va semblar conformar-se amb aquesta explicació. Megale afirma que el president havia sigut informat abans que el Gabinet de Seguretat Institucional (GSI) va trucar tres vegades al batalló de l’Exèrcit per protegir el palau de Planalto, però que, tot i així, «el contingent era insuficient».

Del Capitoli a Brasília

La comparació entre la presa del Capitoli per seguidors de Donald Trump, el 6 de gener del 2021, i els successos de Brasília, el recent 8 de gener, s’ha convertit en un lloc comú de les cròniques periodístiques. Alguns analistes s’entossudeixen a marcar una diferència fonamental entre els dos episodis. Les Forces Armades dels EUA en cap moment es van apartar dels preceptes constitucionals. Sobre els uniformats brasilers, tant les institucions castrenses com les policials, cauen sospites i assenyalaments. Tot i que no van recolzar obertament els bolsonaristes, amb els quals podrien fins i tot sentir una inconfessable simpatia, tampoc van estar a l’altura de les dramàtiques circumstàncies. Això és el que Lula va comunicar als generals i almiralls. Malgrat que la seva figura s’ha enfortit després del fallit motí, el president no es troba en condicions polítiques de «netejar» les Forces Armades dels ardents defensors de Bolsonaro.

El general de reserva Carlos Alberto dos Santos Cruz va ser el primer ministre de la Secretaria de Govern de Bolsonaro. Va abandonar el Govern d’ultradreta el juny del 2019 després de ser víctima de difamacions a les xarxes socials atribuïdes a Carlos Bolsonaro i el seu «gabinet de l’odi». En declaracions a la revista Piauí, Santos Cruz va afirmar que els fets de diumenge revelen que «el país està malalt» i que gran part de la responsabilitat del que ha passat hauria de recaure en un home que qualifica de «desequilibrat» i que, un dia abans d’acabar el seu mandat, va abandonar el país en silenci, després d’haver fomentat l’extremisme. Bolsonaro, opina, hauria d’haver parlat als radicals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El general alleuja en aquest sentit la motxilla dels militars. Creu que els campaments bolsonaristes davant les casernes no eren un problema militar sinó polític que haurien d’haver resolt Lula i el seu ministre de Defensa. «Van ser aquestes dues autoritats les que van fracassar en les seves missions. Hi ha cossos policials i d’intel·ligència de l’Estat per monitorar-ho tot i fer una avaluació del que podria passar». Per a Santos Cruz part del desafiament present serà desmuntar la màquina d’odi que habita en l’espai virtual.

Segueixen les fake news

fake news«Els actes del cap de setmana plantegen interrogants sobre la desinformació, les notícies falses i la manipulació de masses. ¿Com pot tanta gent arribar a estar tan convençuda de creences que ens semblen inversemblants?», va assenyalar Bernardo Guimarães, columnista del diari Folha. La seva perplexitat era compartida. El vendaval de fake news s’ha incrementat des del 8 de gener. Els actes de violència, van assegurar usuaris bolsonaristes, van ser provocats per «infiltrats» del Partit dels Treballadors (PT, oficialisme) que es van disfressar de «patriotes». El mateix argument utilitzat pels seguidors de Trump fa dos anys.