La transició a l’euro agita Croàcia per l’arrodoniment a l’alça

Tanmateix, la culpa no és de la moneda per si mateixa, sinó d’alguns operadors econòmics que estan arrodonint a l’alça els preus dels productes, segons han denunciat les associacions de consumidors del país. És per això que els primers a detectar el fenomen han sigut precisament els mateixos ciutadans.

Les queixes es compten per desenes des dels primers dies, malgrat que el Govern croat fins i tot ha arribat a amenaçar els sospitosos de les alces d’incloure’ls a ‘llistes de la vergonya’. «Considerarem aquesta opció per fer públics els noms dels que treballen en detriment dels nostres ciutadans i alimenten la inflació», va argumentar el ministre d’Economia i Desenvolupament Sostenible, Davor Filipovic.

Ultimàtum

Per la seva part, el primer ministre croat, Andrej Plenkovic, que ja la setmana passada va crear una espècie de gabinet de crisi de ministres per vigilar la situació, ha decidit jugar la carta de la mà dura. Amb això, el mandatari ha donat aquesta setmana un ultimàtum als responsables de les pujades, a l’avisar que «tenen temps fins a aquest divendres» per aplicar la taxa correcta de canvi entre la kuna, la vella moneda croata, i l’euro. 

En cas que s’hi neguin, ha afegit Plenkovic, el Govern posarà en marxa mesures contra els transgressors, ja que, a més, hi ha una llei que precisament impedeix aquestes pujades. «Els nostres funcionaris [d’inspecció] són sobre el terreny, tenim un arsenal d’eines i no dubtarem a utilitzar-les», ha afirmat Plenkovic, a l’esmentar, com a possibles càstigs, retallades en subsidis i impostos punitius.

El cap del Banc Central de Croàcia, Boris Vujcic, també ha donat suport al mandatari. «L’experiència d’altres països que es van incorporar a l’eurozona va mostrar que la pujada mitjana dels preus relacionats amb l’euro es va situar entre el 0,2 i el 0,4%», ha remarcat Vujcic, en declaracions al portal Euractiv.

Història exitosa

Fins ara, el camí de Croàcia (4 milions d’habitants) dins de la Unió Europea (UE) és una història d’èxit. El país va entrar a l’àrea Schengen, la zona de lliure circulació comunitària, i a l’eurozona a principis d’aquest mes, després d’haver ingressat al club europeu fa 10 anys, el juny del 2013. D’aquesta manera, va culminar en temps relativament breus, un procés d’integració europea que per a altres països membres de la UE (Bulgària, la República Txeca, Hongria, Polònia, Romania i Suècia) encara va més lent.

Notícies relacionades

La UE obre la porta a l’espai Schengen a Croàcia però continuarà tancada per a Bulgària i Romania

Brussel·les planteja incloure Romania, Bulgària i Croàcia en l’espai de lliure circulació de Schengen

Per això, a l’espera de conèixer-se les dades oficials sobre la inflació al país, els analistes han posat èmfasi que els beneficis per a Croàcia són molts a llarg termini. I inclouen, precisament, ser menys susceptibles a la inflació que els països europeus que encara són fora de l’eurozona. Això se suma a la realitat mateixa de l’economia de Croàcia, un país on, ja abans de la introducció de l’euro, la majoria dels dipòsits bancaris estaven en euros, ja que els països de la UE són els seus grans socis comercials i l’economia croata està fortament vinculada al turisme (20% del PIB), que principalment és europeu.  

En aquest context, Zagreb es va començar a preparar per al seu ingrés a l’eurozona ja al setembre, quan va entrar en vigor una mesura del Govern que exigia que els comerços exhibissin els preus en les dues monedes. La iniciativa es mantindrà tot aquest 2023, alhora que també hi ha en curs campanyes del Govern croat i de la UE per explicar als ciutadans un canvi de moneda que, si bé encara pot portar algunes turbulències, s’hauria d’anar normalitzant aquest any.