Human Right Watch denuncia els governs autoritaris que amenacen els drets humans al món

L’ús de la força «excessiva i letal» en la repressió de les protestes a l’Iran, l’empresonament de centenars de persones sota càrrecs injustificats i l’emissió de sentències de mort en judicis sumaris i «greument injustos» han marcat l’any 2022 en aquest país, segons l’organització internacional.

La mort al setembre de la jove Mahsa Amini sota la custòdia de la policia de la moral iraniana per no portar ben posat el vel obligatori va desencadenar una onada de protestes «majorment pacífiques» que, segons HRW, van ser reprimides amb «cartutxos, rifles d’assalt i armes de foc».

Només fins al novembre, grups de drets humans investigaven la mort d’almenys 341 manifestants, inclosos 52 criatures. En els seus intents de reprimir les protestes, l’Iran ha emès ja 16 condemnes a mort i ha executat quatre persones, malgrat les crides internacionals per anul·lar aquestes sentències, emeses en judicis qualificats com a «farses» per diverses autoritats i organismes internacionals. Activistes iranians denuncien que els judicis s’estan celebrant a porta tancada, en temps rècord, amb confessions obtingudes sota tortura i en molts casos sense advocats presents.

Human Rights Watch culpa la campanya de descrèdit de l’expresident Jair Bolsonaro contra la democràcia al Brasil per haver contribuït a encoratjar els recents actes colpistes dels seus seguidors. «Aquest atac és el resultat d’una campanya de l’expresident Jair Bolsonaro i els seus aliats per soscavar els principis democràtics i difondre al·legacions infundades de frau electoral», afirma la directora interina per a les Amèriques de HRW, Tamara Taraciuk Broner.

Per HRW, els «actes de violència i vandalisme» ocorreguts a Brasília, quan milers de simpatitzants de Bolsonaro van envair i van causar abundants danys al Congrés, la Presidència i el Tribunal Suprem, «constitueixen un atac inacceptable contra les institucions».

Per l’organització, «la policia i la fiscalia han d’investigar no només els qui van cometre actes de violència el 8 de gener, sinó també els qui els van incitar i van finançar». Amnistia Internacional Brasil, per la seva banda, va emetre un comunicat al qual «exigeix investigacions ràpides, imparcials i efectives que siguin conduïdes per les institucions competents perquè els actes s’investiguin».

La situació de les dones de l’Afganistan es va deteriorar dràsticament el 2022 després de l’arribada dels talibans al poder, amb prohibicions que impedeixen l’educació de les nenes, l’accés a la universitat i a la feina, i dures regles de llibertat social, denuncia HRW.

Des que van assumir el poder l’agost del 2021, els talibans «han imposat regles i polítiques que neguen a les dones i a les nenes els seus drets bàsics i aixafen la dissidència pacífica», assenyala l’organització. El deteriorament de drets fonamentals i llibertats, que afecta principalment les dones i la llibertat d’expressió, augmenta mentre el país afronta una greu crisi humanitària. «Els talibans han estat més interessats a perseguir les dones i empresonar els periodistes que a abordar la crisi econòmica i humanitària de l’Afganistan», apunta la investigadora de HRW per a l’Afganistan, Fereshta Abbasi. L’organització pels drets humans repassa les mesures preses pels fonamentalistes al llarg del 2022, que van posar fi a molts dels èxits assolits en les últimes dues dècades.

El març passat, «els talibans van fer marxa enrere en el seu compromís de reobrir les escoles secundàries per a nenes», tancades, inicialment de manera temporal, després de la seva arribada al poder. El desembre passat van prohibir també el seu ingrés a les universitats.

El règim nord-coreà va continuar utilitzant, el 2022, la pandèmia com a excusa per «activar restriccions extremes i innecessàries sobre llibertats bàsiques» que han incrementat l’aïllament i la crisi humanitària al país, que es manté tancat i barrat des del 2020, segons reflecteix Human Rights Watch (HRW) al seu informe.

El text recorda que, malgrat la inseguretat alimentària i les deficiències sanitàries que pateix la població, el règim ha continuat centrat a desenvolupar el seu programa nuclear i de míssils, i va fer un nombre rècord de proves d’armes l’any passat. També destaca que garanteix el seu poder a través d’«empresonaments arbitraris, tortures, càstigs col·lectius, desaparicions forçoses, execucions i treballs forçats» i que manté una xarxa de camps de presoners polítics, coneguts com a ‘kwanliso’. A això cal sumar-hi que les endurides restriccions imposades per la pandèmia «han agreujat els efectes de dècades de violacions dels drets a la llibertat de circulació, a la salut, a l’alimentació i a l’accés a un nivell de vida adequat», segons l’organització.

L’organització Human Rights Watch (HRW) ha alertat que la junta militar birmana, que es va instal·lar al poder després del cop d’Estat del febrer del 2021, no ha fet més que «intensificar» els seus abusos des d’aleshores, i ha apressat els països veïns a adoptar una resposta conjunta a la crisi.

«Durant els dos anys anteriors la junta militar ha intensificat els seus abusos, en comptes de fer el contrari», ha denunciat Elaine Pearson, directora per a Àsia de HRW. L’informe dedica un apartat a Birmània, al qual s’acusa la junta militar de ser responsable de crims de guerra i lesa humanitat des de l’aldarull de l’1 de febrer del 2021.

Les forces de seguretat birmanes, indica HRW al seu informe, han estat implicades en «assassinats en massa, arrestos arbitraris, tortura, violència sexual i atacs a civils a zones en conflicte, a més d’entorpir severament la distribució d’ajuda humanitària a les comunitats en més risc».

Des del cop, les forces de seguretat han detingut «arbitràriament» més de 16.000 activistes prodemocràcia i han assassinat almenys 2.300 persones, utilitzant les dades obtingudes per l’oenagé birmana Associació per a l’Assistència de Presoners Polítics.