Els Emirats nomenen el líder de l’empresa petrolera estatal com a president de la COP

Nomenament polèmic als Emirats Àrabs Units (EAU). Les autoritats emiratianes han designat el líder del gegant estatal petroler com a president de la cimera climàtica de la COP-28, que aquest any se celebrarà en aquest país del golf Pèrsic. La nominació de Sultan al-Jaber, al capdavant de la Companyia Nacional de Petroli d’Abu Dhabi, ha alimentat les preocupacions entre els activistes i les organitzacions pel clima que la gran indústria estigui segrestant la resposta global a la crisi ambiental. 

«Portarem un enfocament pragmàtic, realista i orientat a solucions que brindi un progrés transformador per al clima i per al creixement econòmic baix en carboni», ha anunciat el també ministre d’Indústria i Tecnologia emiratià en un comunicat. Així, Jaber es converteix, d’acord amb la declaració oficial, en el primer CEO a exercir com a president de la COP. Dirigeix una de les companyies petroleres més grans del món per producció. L’emiratià també és conegut per fundar i presidir l’empresa Masdar d’energia neta i se l’ha vinculat amb algunes iniciatives relacionades amb les energies renovables als Emirats.

This is deeply alarming.

Sultan al-Jaber, head of the state oil giant Abu Dhabi National Oil Company (ADNOC), one of the world’s largest oil companies, will lead the #COP28 climate talks in Dubai later this year.#ClimateCrisis https://t.co/7LUphXFe2C

— Greenpeace (@Greenpeace) 12 de enero de 2023

Tot i així, els Emirats són el tercer productor de petroli més gran en el cartell de l’OPEP de 13 països. Al-Jaber ha expressat la seva intenció d’augmentar la seva producció de cru de tres milions de barrils diaris a cinc milions per al 2030. «El futur requerirà més petroli i més recursos d’hidrocarburs», va explicar al Financial Times a principis del 2021. «Ser el productor de menys cost sempre ens donarà [als EAU] un avantatge competitiu», va afegir. Per això, el seu nomenament és extremadament problemàtic i és una constatació de la presència de representants del sector dels combustibles fòssils en les cimeres del clima.

Greenpeace ha afirmat estar «profundament alarmada». «Això estableix un precedent perillós, i posa en risc la credibilitat dels Emirats Àrabs Units i la confiança que s’hi ha dipositat», ha declarat amb referència a la celebració de la COP-28 del 4 al 6 de novembre. El cap d’Estratègia Política de la Xarxa Internacional d’Acció Climàtica ha descrit el nomenament com un «conflicte d’interessos alarmant i sense precedents». «No hi pot haver lloc per als contaminants en una conferència sobre el clima, i molt menys per presidir una COP», ha dit a Associated Press.

636 representants de grups de pressió

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Durant l’última cimera climàtica a Sharm al-Sheikh, a Egipte, uns 636 membres de ‘lobbies’ de combustibles fòssils hi van ser presents, segons xifres de Global Witness. Això va suposar un augment del 25% respecte a l’anterior reunió. Precisament la delegació més gran d’executius de petroli i gas va provenir dels Emirats, amb 70 delegats, seguida de Rússia amb 33. «Els grups de pressió del tabac no serien benvinguts en les conferències de salut, els traficants d’armes no poden promoure el seu comerç en les convencions de pau», va apuntar un portaveu de Global Witness llavors. 

«A aquells que perpetuen l’addicció als combustibles fòssils al món no se’ls hauria de permetre creuar les portes d’una conferència sobre el clima», va afegir. Els Emirats es convertiran així en el segon país àrab a acollir una cimera pel clima. La COP-27 va ser durament criticada per haver reduït les ambicions de reduccions d’emissions per als productors de combustibles fòssils i pels conflictes morals que suposava la seva celebració en un règim autoritari i exportador de gas natural com Egipte. Amb el nomenament de Jaber, els seus socis emiratians mostren que la preocupació pel clima és molt per darrere de la seva llista de prioritats, encapçalada pel seu enriquiment a força d’augmentar la producció.