La Fiscalia brasilera demana que s’investigui Bolsonaro per actes antidemocràtics

Va succeir l’esperat, i amb una velocitat que tot just setmanes enrere hauria sigut impossible al Brasil que governava la ultradreta. La Procuradoria General de la República (PGR, fiscalia general) va sol·licitar aquest divendres al Tribunal Suprem (STF) que investigui l’expresident Jair Bolsonaro per la seva possible participació com a autor intel·lectual de l’assalt a la seu dels tres poders de l’Estat diumenge passat.

La PGR va demanar que l’excapità de l’Exèrcit, als Estats Units des del 30 de desembre, sigui inclòs dins de les tasques de dilucidació dels fets que esgarrifen aquest país i el món, i pels quals hi ha centenars de persones sota arrest. Bolsonaro va convidar en els fets a quedar en la mira dels responsables de la investigació al compartir, poques hores després del 8E, un vídeo que suggereix que la victòria a les urnes de Luiz Inácio Lula da Silva en els comicis del 30 d’octubre passat va comptar amb els favors del Tribunal Superior Electoral (TSE) i el STF. Bolsonaro va esborrar després aquestes imatges, però el seu missatge ja havia calat en la ultradreta.

A partir d’aquest fet especialment es va obrir la porta perquè entrés en escena el procurador general adjunt de la República, Carlos Frederico Santos, coordinador de l’acabat de crear Grup Estratègic de Combat als Actes Antidemocràtics. Santos va formular la seva sol·licitud a l’STF en nom de 79 fiscals. S’ha demanat també a Meta, propietària de Facebook, que conservi la publicació de l’exmandatari, fins i tot després d’haver sigut eliminada.

Fins al moment, la PGR té obertes set investigacions sobre l’intent colpista que apunten no només els que van estar a Brasília com a autors materials sinó possibles finançadors, instigadors i, fins i tot, autoritats públiques implicades.

Altres complicacions

Després de la seva derrota electoral, Bolsonaro es va refugiar al Palau de l’Alvorada, la residència presidencial al districte de la capital, i es va cridar a silenci. Mentre callava, el bolsonarisme més extrem tallava carreteres i es reunia a les portes de les casernes per reclamar una intervenció militar que impedís el començament de la presidència de Lula sota l’argument que havia vençut en una contesa viciada de legitimitat.

 Abans que la PGR fes la seva petició a l’STF, els mitjans de premsa analitzaven la possibilitat que l’expresident fos al seu torn investigat per un altre episodi que escandalitza el Brasil: la troballa de l’esborrany d’un decret a la casa de l’exministre de Justícia de Bolsonaro, Anderson Torres, amb la proposició de mesures d’emergència per «corregir» el veredicte de les eleccions que li havien resultat adverses al Govern. Torres ha sigut destituït com a secretari de Seguretat de Brasília per la seva presumpta connivència amb els conjurats. Es troba als Estats Units. El ministre de Justícia, Flávio Dino, va advertir que el seu antecessor té fins dilluns per tornar al país i presentar-se davant la Policia Federal. Altrament, es demanarà la seva extradició.

El document de tres pàgines no té data d’escriptura. El que espanta és el seu contingut. S’ordenava posar el TSE sota control de l’Executiu «amb l’objectiu de garantir la preservació i l’immediat restabliment de la transparència i correcció del procés electoral presidencial del 2022».

 D’acord amb Cristina Serra, columnista del diari paulista Folha de San pablo, aquest projecte de decret «és una prova més que concloent d’una trama colpista» perquè «algú ho va pensar, va buscar una base legal (inexistent), va escriure i ho va entregar en mans de Torres».

Després del 8E, Lula va aconseguir blindar el Govern. Ha obtingut el suport dels mitjans, les grans empreses i fins i tot governadors regionals que dies abans eren bolsonaristes. També va rebre un suport i una solidaritat internacionals massius. «El Brasil no tindrà cap altra oportunitat com a aquesta per enfrontar la contaminació colpista de sectors de les Forces Armades i de l’aparell de seguretat de l’Estat, inclosa la policia militar», va estimar Serra. «Bolsonaro ha de tornar al Brasil per ser degudament processat. ¿És perillós que torni? ¿Enardirà la seva tornada la xusma dement? Un risc major és la percepció d’impunitat, que erosiona la confiança en les institucions».

Desbandada a la dreta

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

En aquest context, part de la dreta tradicional va començar a prendre distància de Bolsonaro. L’exjutge i actual senador, Sergio Moro, va tenir un paper crucial per al triomf electoral de l’excapità el 2018, quan va condemnar Lula. Bolsonaro el va premiar amb el ministeri de Seguretat. La relació entre tots dos es va deteriorar i Moro va abandonar el Govern. Després es va anul·lar el judici contra Lula. De paladí republicà, l’exmagistrat va passar a ser un confabulador. L’odi al líder del Partit dels Treballadors (PT) va tornar a aproximar-lo a Bolsonaro en campanya electoral. Moro va guanyar la seva banca però, davant els successos de Brasília, va prendre una altra vegada una distància que va accentuar amb la revelació del projecte de decret. «Està clar que és inconstitucional. Cal respectar el resultat de les eleccions. L’oposició ha de fer-se per mitjans democràtics, en forma de llei i sense violència», va dir.

Despeses a la targeta de crèdit

El paper jugat pel Govern d’ultradreta durant la pandèmia, que va provocar gairebé 700.000 morts, i la promoció constant de fake news de caràcter difamatori, són altres possibles causes judicials que li esperen a Bolsonaro. Per aquelles hores es va conèixer una altra potencial investigació en contra seu per l’ús desmesurat de la targeta de crèdit que tenia per la seva condició d’home d’Estat. Mentre va ser al capdavant de l’Executiu va gastar 5,6 milions de dòlars en fleques, restaurants i gelateries.