Trump, Bolsonaro, Orbán, Modi... Com es pot destruir la democràcia en cinc actes

Un dels barems fonamentals per mesurar la salut democràtica d’un país és el grau d’independència del qual disfruten els mitjans per fiscalitzar el poder i airejar les inquietuds de l’opinió pública, cosa que converteix la premsa lliure en un dels primers objectius de qualsevol autòcrata que es preï. Trump es va haver de conformar amb les campanyes diàries de descrèdit contra els «enemics del poble», a diferència del que ha passat a la Rússia de Vladímir Putin, on la premsa crítica ha sigut virtualment desmantellada. Un exemple que té en Viktor Orbán l’alumne més avantatjat.

En tot just 12 anys en el poder, les polítiques de l’ultranacionalista han deixat més del 80% dels mitjans hongaresos en mans del Govern i els seus aliats, segons Freedom House. ¿I com ho ha fet? Propiciant-ne l’adquisició per part d’oligarques afins, negant llicències i assecant la publicitat als mitjans díscols. Aquest model de «captura hongaresa», similar al que ha aplicat Recep Tayyip Erdogan a Turquia i Daniel Ortega a Nicaragua, s'està emulant en altres països com Sèrbia.

Els atacs contra les organitzacions que defensen els drets humans, el feminisme, les minories ètniques o religioses, els immigrants o la comunitat LGTBI són una altra de les pràctiques habituals dels populismes autoritaris per anul·lar els contrapesos que emanen de la societat i crear un clima de polarització extrema. Una de les maneres més habituals de fer-ho passa per designar «agents estrangers» a les oenagés que reben finançament forà, un model seguit amb diferents matisos a Rússia, Israel i Hongria, o invocar la seguretat nacional per restringir-ne les activitats a cop de lleis antiterroristes. Altres vegades tot es fa de manera menys dissimulada, com ha fet la Polònia d’Andrezj Duda al declarar àmplies zones del país com a «lliures d’LGTBI».

Les xarxes socials s’han convertit en l’aliat de capçalera dels autòcrates en potència per demonitzar-ne els rivals polítics, desprestigiar les institucions i propagar l’odi contra qualsevol que no balla al so de la seva música. En aquesta coctelera, la desinformació i la mentida són elements fonamentals per exacerbar la polarització política i desdibuixar els principis compartits que ancoren les societats democràtiques. Trump va ser el gran mestre d’aquesta estratègia, també seguida per Bolsonaro i l’entorn de Narendra Modi a l’Índia, un president que ha fet del supremacisme hindú i la discriminació de la minoria musulmana els pilars del seu règim.

No cal prohibir els partits polítics ni arrestar els líders de l’oposició per controlar un Parlament, on n’hi ha prou amb una majoria absoluta perquè els desitjos d’un president es converteixin en ordres. Una altra cosa és el poder judicial, que fixa l’Estat de dret. La seva independència està sota setge a 45 països, segons un informe del 2021 de la consultora nord-americana Verisk Maplecroft. A Europa és probablement Polònia on més se n’han soscavat les funcions com a contrapès de l’Executiu. Diverses reformes han restat autoritat als magistrats per concentrar-la en el ministre de Justícia o han facilitat la destitució dels jutges díscols del Suprem, així com l’aplicació de mesures disciplinàries per a aquells que dicten sentències en contra del criteri del Govern, una sèrie de mesures impugnades des de Brussel·les.

Res sembla que és més efectiu per instar les masses a sublevar-se als carrers com sembrar dubtes sobre la credibilitat del procés electoral. Tant Bolsonaro com Trump es van dedicar mesos abans de perdre les eleccions a proclamar per endavant que només perdrien si el recompte estava manipulat, unes al·legacions de frau que van mantenir després de perdre la reelecció malgrat l’aval de les autoritats competents. Aquesta mateixa cançó va ser utilitzada pels militars birmans per justificar el cop d’Estat el 2021. A Nicaragua el mètode seguit per Ortega va ser una estratègia diferent. El sandinista es va dedicar a omplir de lleials la comissió electoral encarregada de supervisar i validar els comicis.