La prohibició de TikTok s’estén pels Estats Units

Una onada de prohibicions estatals i federals i un impuls al seu veto total posen en qüestió el seu futur al país. Però amb més de 100 milions dels seus 1.000 milions d’usuaris globals als Estats Units, inclosos dos terços de tots els adolescents, TikTok ja s’ha convertit en un element transformador i fonamental més enllà de la vida ‘online’ per als nord-americans. I per això el debat i els següents passos de la batalla que el sotja estan plens de dilemes, complicacions i incògnites.

L’empresa fa anys que està en el punt de mira d’autoritats i reguladors nord-americans, que denuncien que representa un risc per a la seguretat nacional, entre altres coses, perquè creuen que existeix l’opció que el Govern de la Xina pugui obligar TikTok a recollir i facilitar-li dades dels usuaris nord-americans, tot i que la companyia ho nega. Es tem també que Pequín pugui arribar a controlar l’algoritme que determina els vídeos que s’ofereixen als nord-americans a l’aplicació i utilitzar TikTok per a propaganda o que imposi censura en els continguts.

Amb les alertes renovades recentment sobre aquestes pors, incloses unes declaracions del director de l’FBI, Christopher Wry, al novembre va començar una onada de vetos a la instal·lació en dispositius electrònics oficials, una mesura que ja havien pres alguns estats fa anys, com Nebraska, i agències del Govern als departaments de Defensa, d’Estat i de Seguretat Nacional. I es va intensificar després que ByteDance reconegués l’acomiadament de quatre empleats (dos als EUA i dos a la Xina) que havien accedit a dades d’usuaris nord-americans, incloent-hi periodistes.

Impuls estatal i federal

Fins ara almenys 22 estats, la majoria governats pels republicans però també alguns de demòcrates, han prohibit la descàrrega i ús de l’aplicació xinesa en mòbils, tauletes i ordinadors públics i fins i tot n’han vetat l’ús en xarxes públiques de wifi (mesura presa també per algunes universitats estatals). El mateix va fer el mes passat la Cambra baixa, on l’administradora va instar tots els congressistes i el seu personal a eliminar TikTok dels dispositius oficials. I en la llei de pressupostos que el president Joe Biden va firmar al desembre s’inclou la prohibició a tots els empleats governamentals, uns quatre milions de treballadors que tenen dos mesos de termini per eliminar l’‘app’ del mòbil.

També en les últimes setmanes s’ha rellançat un impuls legislatiu al Congrés per instaurar un veto total de TikTok al país amb propostes de llei presentades amb suport bipartidista a les dues cambres. Mike Gallagher, el congressista republicà que és un dels patrocinadors de la normativa i que presidirà un nou subcomitè a la Cambra baixa que estudiarà els reptes militars, econòmics i tecnològics que representen els avenços de la Xina, ha denunciat que TikTok és «fentanil digital», com l’opioide sintètic «altament addictiu i destructiu».

I amb el tens enfrontament estratègic, econòmic i polític entre Washington i Pequín calcificat, creix la pressió sobre el Govern de Biden per prendre decisions.

De Trump a Biden

Aquest cèrcol sobre TikTok als EUA no és nou. Ja durant el seu mandat, Donald Trump va utilitzar el poder executiu per prohibir noves descàrregues o actualitzacions si la companyia no es venia a un comprador nord-americà en 45 dies i també per intentar instaurar un veto total tant a TikTok com a WeChat. Els tribunals van frenar aquests esforços i, a l’arribar a la Casa Blanca, Biden va decidir anul·lar les ordres de Trump i abandonar la defensa de les seves iniciatives als tribunals, prometent a canvi una revisió profunda dels suposats riscos per a la seguretat nacional que pot plantejar TikTok i un pla per afrontar-los.

Aquest pla no s’ha presentat encara però hi ha treball en marxa. I el Comitè sobre Inversions Estrangeres als EUA (CFIUS, per les seves sigles en anglès) fa anys que mira de dilucidar quins passos ha de seguir. Es tracta d’un comitè que inclou representants de nou agències de l’Administració i que des del 2020 té en marxa negociacions amb representants de TikTok per garantir la seguretat de les dades dels usuaris nord-americans.

Tot i que el secret envolta el treball del comitè i les converses, informacions de premsa asseguren que s’han estudiat opcions, com reduir la capacitat de ByteDance de decidir sobre operacions de TikTok als EUA, deixar que les autoritats nord-americanes tinguin l’última paraula en el nomenament d’executius i imposar estàndards en les pràctiques de contractació. I s’ha publicat que està en l’aire un principi d’acord al qual es va arribar i pel qual totes les dades d’usuaris nord-americans estarien gestionades per una subsidiària, de manera que només empleats autoritzats podrien accedir a les dades. La subsidiària seria monitoritzada per terceres parts aprovades com Oracle, els servidors del qual podrien emmagatzemar les dades (Oracle també tindria poder per examinar l’algoritme que recomana vídeos). I la subsidiària estaria supervisada per un panel de tres membres compost per experts en seguretat nacional dels EUA.

Les converses han patit retards, bloquejos i diferències d’opinions, ja que alguns departaments, com Justícia i Defensa, aposten per forçar la venda de TikTok als EUA i d’altres, com Tresor, dubten que aquesta imposició pogués superar batalles legals. 

Paradoxes, incongruències i riscos

Però tot i que el moment polític apunta que continuarà guanyant força l’aguait a TikTok als EUA, el seu vigor continua sent obvi. Crea paradoxes, com el recurs de la Casa Blanca d’acudir a ‘influencers’ per animar els joves des de vacunar-se contra la covid fins a informar sobre la guerra a Ucraïna o mirar de mobilitzar votants abans de les eleccions. I nombrosos experts apunten a incongruències i riscos de les prohibicions en marxa i del veto total proposat per a TikTok.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

Milton Mueller, professor a la Facultat de Política Pública de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, per exemple, ha assegurat que es tracta d’«un tema de privacitat personal, no de seguretat nacional», i Evan Greer, de Fight for the Future, ha remarcat que un veto «no té sentit a menys que es veti també Facebook, Twitter, YouTube, Uber...».

Kurt Opsahl, un advocat de l’Electronic Frontier Foundation, també ha defensat que «un veto total no és la resposta» i ha dit que donaria «un cop censor contra la llibertat d’expressió de milions de nord-americans». I en un comunicat, Gillian Diebold, analista política del Center for Data Innovation, remarcava que «vetos generals d’‘app’ basats en la propietat estrangera de la companyia només faran mal a negocis nord-americans a llarg termini, perquè els països podrien intentar bloquejar serveis ‘online’ dels EUA per preocupacions similars de seguretat nacional».